D'entre els elements simbòlics més singulars i identificatius de la festa del Corpus de València i que ja formen part de l'imaginari col.lectiu, poden destacar les Roques, eixos carros triomfals en forma de vaixell que saluden la Festa Grossa i que en celebracions extraordinàries de la ciutat, al llarg dels segles, han estat sempre presents.
Per això, no podien faltar les Roques en les celebracions del Segon Centenari de la Mare de Déu dels Desemparats de 1867, fins i tot van estar restaurades a propòsit, davant d'una efemèride tan emotiva per al poble valencià.
 |
| El Instructor (1837) |
Per això, no podien faltar les Roques en les celebracions del Segon Centenari de la Mare de Déu dels Desemparats de 1867, fins i tot van estar restaurades a propòsit, davant d'una efemèride tan emotiva per al poble valencià.
 |
| Le Magasin Pittoresque (1840) |
Així consta en les cròniques i també es pot comprovar en les mateixes Roques, ja que en els seus costats o en la part de darrere ha quedat constància escrita de les restauracions o canvis que varen fer-se al llarg dels temps.
La restauració de les Roques de l'any 1867 va quedar reflectida en aquella obra de l'insigne Vicente Boix, que com a cronista de la ciutat de València, va estar encarregat d'escriure una memòria històrica sobre este gran esdeveniment religiós i cívic, de caracter secular.
Tot allò que va passar i es va viure al voltant de les celebracions es pot llegir en la publicació de Vicente Boix, baix el títol: "Memoria histórica de las fiestas celebradas en Valencia con motivo del 2º centenar de Nuestra Señora de los Inocentes Mártires y Desamparados, en el mes de mayo de 1867", editada per l'Ajuntament de València (Impremta de Salvador Martínez).
Sobre la restauració de les Roques podem llegir el següent:
 |
| Memòria històrica (1867) |
Sobre la restauració de les Roques podem llegir el següent:
"Las seis antiguas Rocas, á saber: la de la Trinidad, la de la Purísima Concepción, la de la Fe, la de San Vicente, la de San Miguel y la de los siete Pecados capitales, se presentaban completamente restauradas (...) La restauración, que ha sido bastante costosa, ofrece muy buen efecto, y es mucho mejor que la que se hizo años atrás, y se debe á D. Vicente Rodrigo y D. Luis Brú, pintores, y D. José Puchol, tallista.
La Roca llamada de Valencia, construida en 1855 para el centenar de San Vicente Ferrer, quedó algo deslucida, al lado de sus reparadas y charoladas hermanas".
Fonts documentals: