Enric Soler i Godes

ENRIC SOLER I GODES, VINT-I-CINC ANYS DESPRÉS 

L'any 2018 es compleixen vint-i-cinc anys del traspàs d’aquell homenot de la cultura valenciana, humanista i pedagog, com era Enric Soler i Godes. Primer de tot, un mestre d’escola, com a ell li agradava presentar-se, pioner de la renovació pedagógica i referent de l’escola en valencià. Però, també, un mestre de la cultura, compromés amb els nostres arrels i la nostra llengua, divulgador de les festes i de les tradicions valencianes.

Enric Soler i Godes

En la seua dilatada trajectòria vital i professional, tot i patir etapes prou crítiques, podem descobrir aquell “home múltiple”, tal i com ho va definir el professor Santi Cortés en una semblança a la seua figura, es a dir, una persona polifacètica, investigadora, pròxima a l’humanisme, que va conrear diverses vessants: la pedagogia, la cultura popular, el periodisme, la poesia, l’erudició, el dibuix i, fins i tot, l’humorisme. 

La seua memòria i el seu llegat, malgrat els entrebancs d’una part de la societat valenciana, han quedat preservats a través de diverses institucions i entitats, entre les quals cal destacar, sobre tot, la Fundació Càtedra “Enric Soler i Godes”, en la que hi participen la Universitat Jaume I, l’Ajuntament de Castelló de la Plana, la Diputació de Castelló i els propis hereus familiars. Entre altres iniciatives d’esta institució, cal fer menció de la convocatòria anual del “Premi Enric Soler i Godes a la Innovació Educativa”, per a l’àmbit territorial de les comarques de Castelló. 


Per la seua part, la Societat Coral “El Micalet” de València, també convoca i atorga anualment el “Premi Enric Soler i Godes d’experiències pedagògiques a l’escola”, un dels premis que conforma els premis Miquelet.


Del món de la festa, l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), promou cada any el “Premi Soler i Godes”, en memòria del que va ser el seu president i fundador, a més de gran estudiós de la festa fallera; premi al millor article de temàtica relacionada amb les Falles, publicat en un llibret de qualsevol comissió fallera de la comarca de l’Horta i que forma part de la Federació de Lletres Falleres.


De la seua contribució a la investigació de la festa de les falles, no es pot oblidar, almenys, que va participar en la magna obra col.lectiva “Historia de las Fallas”, editada l’any 1990 pel diari Levante-EMV, periòdic del que va ser col.laborador històric, fins i tot baix la capçalera “El Mercantil Valenciano”. La seua experta participació en aquell acurat estudi sobre les falles es pot considerar la culminació de totes les aportacions que, al llarg de la seua vida, va fer per la difusió de la festa ígnia, com ell la identificava, siga a través de la premsa escrita o siga a través de les revistes falleres. 

En l’àmbit escolar, el mestre i pedagog Enric Soler i Godes dona nom a un centre d’educació infantil i primària a Castelló de la Plana, ciutat on va nàixer, així com a l’Institut d’Educació Secundària de Benifaió, últim lloc de la seua tasca com a docent.

En vida, Enric Soler i Godes va rebre guardons i homenatges, com el premi “Miquelet d’Honor”, atorgat l’any 1989, per part de la Societat Coral “El Micalet”, com a sotasignant de les Normes de Castelló de 1932, base normativa del valencià actual. El mateix any, l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), a través de l’Escola d’Animadors Juvenils, li va retre homenatge, recordant la seua participació com a jove mestre i animador en la Primera Colònia Escolar Valencianista, celebrada en 1933 a l’ermitori de Sant Pau d’Albocasser, este agost farà vuitanta anys. 

Dos anys després, en 1991, la Generalitat Valenciana li va atorgar la Distinció al Mèrit Cultural, en reconeixement a la seua destacada trajectòria en el camp de la pedagogia i per la seua contribució al desplegament de la cultura valenciana.

A més, alguns municipis han posat el seu nom a un carrer, com a Castelló de la Plana, Aldaia, Alzira, Monserrat, Xirivella i Bellreguard. Com es fa palés, en eixa relació de localitats no apareix la ciutat de València, a voltes ingrata i també desmemoriada, que com a cap i casal, li deu, almenys, un carrer o una plaça al seu il.lustre veí, resident durant el transcurs dels anys i lloc on va acomiadar-se d’este món el 7 de gener de 1993.

D’aquell mestre de la paraula, Enric Soler i Godes, fill de mestre i també impressor, sempre ens quedaran els seus escrits, la seua poesia, els seus dibuixos, però també el seu compromís, la seua tenacitat i, perquè no, la seua bonhomia. 

Ricard Català Gorgues