Festa i vespra

"Qui no te la vespra, no té la festa"


València, s. XIX

"De la festa, la vespra", expressió molt popular en les terres valencianes, és el frontispici que identifica este blog.

La vespra d'una festa suposa la vigilia anterior a la celebració plena de la festa senyalada al calendari, com una forma de preparació i ambientació, en la que ja s'inicien actes de tipus festiu, com l'anunci o pregó, els focs de vespra i, com no, els balls, cavalcades i cercaviles.

A la ciutat de València del vuit-cents, delimitació territorial i temporal del blog, encara es podia viure, amb un sentit ritual, la vespra de la festa, segurament per complir en allò de "qui no te vespra, no té festa" o bé "la festa sempre comença la vespra".

La festa de les falles es coneix, durant el segle XIX, com les "falles de la vespra de Sant Josep", focs de vigilia i preludi del dia del sant. 

Falla de la vespra de Sant Josep (1860)

Els miracles de Sant Vicent es representen no sols el dia de la festa del sant valencià, també a la vespra, amb l'organització d'altres actes, com la pujada del sant a l'altar.


Miracles de Sant Vicent (1860)

I la festa grossa del Corpus és coneguda a tota Europa, tant per la seua vistosa i alegòrica processó del dia de la solemnitat, com per la Cavalcada del Convit o Degolla, a les vespres, així com per les Roques i els Gegants.

La Festa Grossa del Corpus (1880)

"De la festa, la vespra" vol significar, com una metàfora, el sentit últim d'aquest blog, rescatar un temps passat i viscut, a través del món de la festa, que es converteix en "vespra" dels nostres temps actuals, amb la finalitat de retornar a la societat tot allò que sempre ha estat propi; en este cas, el patrimoni cultural festiu de la ciutat de València en una etapa històrica concreta i posar-ho a l'abast de tothom. 

Per tant, farem un recorregut històric pel calendari festiu de la ciutat de València, la roda de l'any, rescatant publicacions, notícies, cròniques i il.lustracions de les festes, entre altres, les Falles, els altars de Sant Vicent, el Corpus o la Fira de Juliol. Podrem conèixer, també, del costumari valencià d'aquells temps i de les seues celebracions commemoratives.


Valencia (Teodoro Llorente, 1880)

Tot això, no seria possible sense les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació, amb la iniciativa tan loable d'organismes, institucions i entitats d'arreu del món, que han pogut extraure els seus fons documentals i gràfics i, a més, facilitar un accés lliure i gratuit, tot i des d'una concepció democràtica del que han de ser la nostres cultures i les nostres societats.