L'any en el que es va publicar la "Guia Urbana de Valencia, antigua y moderna" (1876), la Gran Fira de València arribava a la seua sisena edició, convertint-se el passeig de l'Albereda, any rere any, com l'espai més referencial per a gran part dels actes i celebracions que es programaven, sobretot de caràcter festiu i de cara a la nit, un ús lúdic i festiu que també ho era en el temps del Carnestoltes, amb les cercaviles de disfresses.
 |
| Gran Fira de València de 1876 (cartell) |
En l'obra del Marqués de Cruïlles apareix una ressenya històrica sobre l'Albereda en la part corresponent als edificis civils (tom II), on queden també inclosos, en un mateix capítol, els altres passejos de la ciutat, alguns considerats parcs o jardins, com la Glorieta, Montolivet, el Pla del Reial, el desaparegut, segons l'autor, Pla de la Saïdia i el Camí al Grau. A banda, en capítol propi, apareix el Jardí Botànic, per la seua singularitat.
Segons l'autor de la guia, l'Albereda es va projectar quasi a mitjan segle XVII: "La Alameda la mandó plantear el Duque de Arcos siendo Virey y Capitán general de Valencia, que lo fué en los años de 1642 á 1645, y la aumentó y mejoró el Marqués de Castell-Rodrigo, que le sucedió".
Més endavant, amb el transcurs del temps, es va configurar el passeig per al pas de carruatges, amb la seua disposició en dos carrers adornats de més de huit cents metros i una amplària de quinze metros, separats per una andana de set metros: "Mejoró y hermoseó este paseo el intendente y corregidor D. Rodrigo Caballero y Llanes y procuró asiduamente su lucimiento y ornato. La dejó dispuesta en dos calles de 825 metros de longitud con pirámides y poyos de piedra para adorno y comodidad de los concurrentes: estas calles para carruajes tenian 15 metros de ancho separadas por un andén de 7 metros, cuyos muretes estaban orillados de piedra sillería como los demás, lo cual daba mucha grandiosidad al paseo".
Continuant amb la descripció, apareix en paral·lel a l'albereda un jardí prolongat i estret anomenat "El Plantio", que va ser jardí botànic i, posteriorment, convertit en viver pel general Suchet, fent al·lusió a l'oda dedicada per l'insigne dramaturg, poeta i escriptor Leandro Fernández de Moratín al nou espai arbrat: "Paralelo á la alameda corre un jardin prolongado y estrecho por la angostura del terreno conocido con el nombre de El Plantío. En algún tiempo estuvo en este punto el Jardin botánico, como se dijo en su articulo; posteriormente fué destinado para vivero de arbolado de paseos, á cuya formación, dispuesta en 1812 por el general francés Suchet durante la ocupación de esta ciudad, dedicó D. Leandro Fernandez Moratin una buena oda".
L'oda referenciada es va presentar sota el títol «Al nuevo plantío de árboles con que se han adornado los paseos públicos de Valencia de orden del Excmo. Sr. Duque de Albufera» publicada en el "Diario de Valencia", edició del 28 de abril de 1813.
Al bell mig del jardí hi havia una filera de tarongers, plena de significació, com una senzilla mostra de la riquesa i bellesa de les comarques valencianes dedicades a la producció de la taronja: "Ocupaba el centro de este jardin una calle de naranjos, cuya olorosa flor y dorado fruto ofrecía una pequeña muestra de la riqueza y hermosura que encierran estensas comarcas no lejanas, destinadas á esta valiosa producción".
A més a més, també queden consignades les fonts que adornen l'espai de l'Albereda, destacant la dedicada al déu Neptú, obra de l'afamat escultor italià del barroc Giacomo Antonio Ponsonelli, autor d'altres escultures que lluixen al cap i casal: "Este andén se halla cortado por recuadros y óvalos que le dan amenidad: en el primero hay una fuente sobre peñasco artificial, donde se colocó una bien labrada estatua de mármol representando á Neptuno, obra del italiano Ponzanelli, que dejó varias memorias suyas de esta clase. / Más adelante otras dos fuentes entretienen con sus juegos de agua á los espectadores, en especial la última que también es de hierro fundido".
Finalment, el Marqués de Cruïlles posa en valor tot l'ornat del passeig, a més de les plantes i flors dels parterres que ho cobrixen, aspecte que li atorga un gran atractiu, això sí seria més encantador si les dones valencianes baixaren dels carruatges i ho recorregueren a peu, un comentari que cal valorar en el context d'aquella època, podria dir-se des de la galanteria: "Estos adornos, además del natural que ofrecen las plantas y flores que cubren los recuadros, prestan gran atractivo al principal paseo de la ciudad, que sin duda seria encantador si las valencianas le favoreciesen más bajando de los numerosos carruajes en que indolentemente le recorren, en especial los dias festivos".
Segurament, aqueixa condició de l'Albereda com a grans passeig i, per això, el més freqüentat per la gent de totes les condicions socials, sobretot de l'aristocràcia i la burgesia valenciana, fora en carruatge o a peu, a més del seu ús lúdic i festiu, portaria als promotors de la Gran Fira de València a que es convertira, també, en el seu lloc més emblemàtic amb els pavellons disposats com atraccions firals al llarg dels seu recorregut tan extens, a més d'altres parades i reclams per al consum i gaudi dels visitants.
La Gran Fira de València de l'any 1876 va tindre un programa més especial i significat que en edicions anteriors, ja que es va incorporar la celebració commemorativa del VI Centenari de la mort del rei En Jaume, ocorreguda l'any 1276.
Això es pot comprovar a través del diari "Las Provincias", en la seua edició del 16 de juliol, on es publica el programa de festejos de la Fira (20-31 de juliol), de manera molt detallada, incloent els actes que conformarien la celebració centenària en honor al rei conqueridor, així com d'altres informacions de caràcter organitzatiu i una millora en l'embelliment de l'Albereda: "Al efecto ha procurado mejorar el decorado del hermoso paseo de la Alameda, campo de la feria, con numerosas y sorprendentes iluminaciones, colocando á la bajada del puente del Mar una magnífica fuente que armonice con la de la bajada del puente del Real".
Dies després, en l'edició del 20 de juliol, s'anuncia l'inici de la Fira, posant en relleu la fama aconseguida en pocs anys i la gran afluència de gent forastera disposada a passar-ho d'allò més bé: "Hoy dan comienzo en nuestra ciudad las grandes fiestas populares que acompañan á las ferias de julio, y que por el lujo y esplendidez con que se llevan á cabo, tanta fama han conseguido en cortos años. En los últimos dias han llegado á Valencia muchos miles de forasteros dispuestos á disfrutar de la diversion con que se les brinda, y ayer presentaba ya la ciudad un aspecto tan animado como pocas veces se ha visto".
La Fira queda inaugurada amb un vol general de campanes a l'alba i una cercavila de quatre bandes de música militars, com un anunci sonor dels festejos: "Según el programa circulado al efecto, las fiestas que corresponden al día de hoy son las siguientes: A las seis de la mañana vuelo general de campanas. / A la misma hora, cuatro bandas de músicas militares partirán de la plaza de la Catedral, recorriendo los cuatro distritos de la ciudad hasta las ocho, que se reunirán en las Casas Consistoriales".