Quan es va publicar la "Guía Urbana de Valencia" (1876) del Marqués de Cruïlles, la celebració festiva de les Falles ocupava un espai no massa rellevant en el cicle anual festiu de la ciutat de València en relació amb altres celebracions festives com el Corpus, els altars de Sant Vicent o l'emergent Fira de València, això sí ja mostrava un major impuls des de meitat del segle i amb un ressó popular cada vegada major segons es pot veure en les cròniques dels diaris, fins i tot de fora, però sense el lloc preeminent que en dècades posteriors anava a aconseguir en el calendari festiu valencià, amb el canvi de segle.
Per tot això, crida molt l'atenció que Cruïlles incorpore les Falles en la seua obra i li dedique un capítol, encara que no siga extens, entre les festes, celebracions i costums del Cap i Casal, en concret en l'apartat "Curiosidades religiosas", sota el títol "LE FALLES (HOGUERAS) DE S. JOSÉ.", no obstant assenyale en el primer paràgraf el seu trànsit d'una celebració religiosa que ha esdevingut en profana i considerada com un costum: "Como relacionada con una festividad religiosa, damos en este lugar idea del origen de una costumbre que ha pasado a profana".
En el contingut escrit, des de l'enfocament històric de la seua obra, el Marqués de Cruilles planteja una possible teoria sobre l’origen de les Falles, de caràcter gremial, vinculada al gremi de fusters i que va influir, posteriorment, en tot un debat intel·lectual que es va assentar al llarg del temps sobre els inicis de la festa: "Era de reglamento en el gremio de carpinteros utilizar en el jornal diario las horas de velada, desde San Miguel, hasta dia de San José, que es patron del oficio: la víspera, con la natural algaraza de gente jóven, se quemaba el estay, ó sea el palo con pié, donde se colocaba la luz durante las horas de trabajo, y añadian las barreduras del taller; de lo que resultaba una hoguera. Este es, según hemos oido, el inocente origen de las fallas".
No obstant això, el mateix autor també posa en relleu que la falla amb ninots correspon, més bé, a la iniciativa veïnal, com passava en les anomenades festes de carrer, però amb la particularitat, en el cas de les Falles, d’una pràctica en principi més espontània, molt lligada al “pensat i fet”; això sí, des d’una vessant epigramàtica, es a dir, satírica i corrosiva. "Al estay y á las virutas del taller se agregaron esteras y trastos viejos que la proximidad de la templada primavera hace desechar como inútiles, y el carácter jovial i epigramático de los valencianos, aprovechó esta ocasión para entregar á las llamas alguna alegoría ó figuron, de cualquier suceso reciente ó risible. De aquí se originó, que no ya los honrados menestrales, sino mas de un picaresco vecino, y á veces de elevado rango, preparaban de antemano y con chispeante inventiva, las caricaturas que destinaban á les falles, y la animación propia de estas demostraciones, las ha llevado á una altura muy distante de su origen".
En el seu text, el Marqués de Cruilles descriu la configuració que tenien les falles d’aquella època, un cadafal construït a partir d’un bastidor, a mena de pedestal, en el qual es col·locaven varios ninots que representaven, de manera mordaç, una escena coneguda o fet ocorregut, que poguera cridar l’atenció de la gent: "Las esteras y trastos viejos se revisten de bastidores bien pintados formando un pedestal. Cuatro ó mas figuras, por lo general ridículas y muy intencionadas representan una escena ó algun suceso, así público, así alusivo, que mas haya llamado la atención desde el año anterior".
Com a exemple de les escenes que podien representar-se en els cadafals, fa al·lusió a les tendències de la moda femenina, com va ser en aquells temps la moda del mirinyac: “Si se inventa el miriñaque, y aparecen en público las mujeres voluminosas como globos aerostáticos, no faltará una falla que las represente”.
Segurament, recordaria una falla que es va plantar l’any 1858 i que també va quedar reflectida en un del pocs gravats que hi han sobre les falles del segle XIX, editat en un almanac de 1860, l’anomenat “Calendario pintoresco, profético, astrológico y lunático del reino de Valencia”, pot ser la primera imatge visual i gràfica d’una falla.
El marqués de Cruïlles també fa menció de l'explicació de la falla amb els versos i els llibrets impresos, de tot l'ambient que es genera durant la celebració festiva amb la participació d'una banda de música i, como no, de l'acte ritual de cremar la falla: "Por lo general, el pedestal y los alrededores de la falla se llenan de versos que tienden a explicar su significación ó á hacerla ambigua, y hasta se imprimen: alguna banda de música ameniza el acto y entretiene á la concurrencia, que es numerosa, y acude atraída por la curiosidad; hasta los balcones de las casas circunvecinas se adornan con colgaduras, y por lo regular desde unos de ellos va tendida la cuerda de los fuegos artificiales para quemar la falla y demás fuegos de artificio que también la rodean, formando un conjunto de animación y algaraza, sólo comprensible en esta ciudad".
Com a final de la seua redacció, fa referència del sainet conegut sota el títol “La Falla de Sen Chusep” (1870), obra del popular escriptor i autor teatral Eduard Escalante, estrenada al teatre Princesa el 29 de gener de 1870, que pot donar una idea prou aproximada d'allò que el Marqués de Cruilles volia descriure i mostrar sobre les Falles de Sant Josep.
L'apartat que sobre les Falles de Sant Josep va plasmar Cruïlles en la Guia de València es va aprofitar per a l'entrada que sobre el terme 'Falla' podem veure en dos Diccionaris Valencià-Castellà editats una anys després, el primer sota la coordinació de Constantí Llombart (1887) i, el segon, coordinat per Joaquín Martí Gadea (1891), amb una transcripció quasi literal d'aquell text.
Les Falles de Sant Josep de 1876, any de la publicació de la guia urbana, van estar marcades pel final de la III Guerra Carflista i els preparatius de les Festes de la Pau, una gran celebració festiva amb motiu de la pau aconseguida que la ciutat de València anava a festejar els dies següents amb diversos actes i, sobretot, amb la gran processó cívica que va tindre lloc el dia 21 de març.
A través del diari "Las Provincias" podem assabentar-nos de les falles que es van erigir aquell any, en concret el 18 de març, encara la celebració suposava un festeig de focs de vespra, es a dir, les falles es botaven foc el capvespre del mateix 18 de març i l'endemà, dia de Sant Josep, es dedicava més a homenatjar a les persones que portaven el nom del sant patriarca, sense faltar la cita ineludible amb el bunyols banyats amb anís.