dimarts, 18 d’agost del 2026

Passejos ~ Camí al Grau i la festa de l'Assumpció (Cruïlles, 1876)

A l'estiu, en concret durant el mes d'agost, dels costums i celebracions festives a la ciutat de València, destaquen, per una banda, els banys a la mar, amb l'afluència massiva de la gent cap als poblats marítims a través del camí al Grau i, d'altra, la celebració secular de la festa de l'Assumpció, titular de la Seu, amb el trasllat de la imatge gitada de la Mare de Déu des de l'anomenda capella del Miracle a la catedral.

El camí al Grau considerat també com a passeig per part de Cruïlles en la "Guia urbana de Valencia, antigua y moderna" (1876), es projecta com el trajecte vial de connexió entre la ciutat de València i els poblats marítims, l'enllaç històric de la ciutat riberenca, com és València, amb la mar.

Camí al Grau

En el mateix capitol que l'Albereda i amb les ressenyes d'altres passejos de la ciutat, el Marqués de Cruïles li atorga l'últim apartat al camí del Grau, considerat per l'autor com la via de comunicació amb el port i amb una extensió de més de tres quilòmetres: "Camino del Grao. Se cuenta entre los paseos de Valencia esta via de comunicación con el puerto del Grao, de mas de tres kilómetros de estension: la antigua, que aun subsiste, á la derecha de la actual, era mas tortuosa, honda y desnivelada por los frecuentes pasos de canales para el riego".

A més a més, per a Cruïlles, el camí al Grau es convertix també en la via més animada de totes les que confluïxen cap a València, sobretot a l'estiu durant la temporada de banys de mar, amb tot el tràfec de gent que acudix als poblats marítims, en un anar i tornar: "Esta es la via de mas animación de todas las que se dirigen á la ciudad, por la circunstancia de comunicarla con el puerto, y ofrece especialmente en los meses de estío, durante la temporada de baños de mar, el cuadro mas bullicioso que presentarse puede, y que prueba lo populoso de la capital y sus contornos".

I sobre la celebració de la festa de l'Assumpció, hi trobem una breu ressenya en la mateixa guia, també en el tom II sobre edificis civils, en concret en el capítol corresponent a l'Hospital de Pobres Sacerdots, on es troba la capella on queda dipositada la imatge jacent de la Mare de Déu, en la seua advocació de l'Assumpció, fent menció de l'acte del trasllat de la imatge cap a la Seu en el dia de la festa: "La imágen titular de esta capilla lo es de Nuestra Señora en su Asunción, y se la representa difunta; es la misma que dá título á la iglesia Metropolitana, á donde su cofradía la traslada procesionalmente para el acto de la fiesta en su dia propio: la cabeza y estremos de esta imágen, por estar vestida de riquísimas telas, son de úna escultura acabadísima y llena de unción. Los accesorios del túmulo en que se la traslada, así como las alhajas que la adornan, son de estraordinario mérito y valor"

NS de la Seu o del Miracle

La capella es coneix com la del Miracle, per un succés ocorregut l'any 1556 en la vespra de la festa de l'Assumpció i que va afectar a una xiqueta, considerat com un miracle, segons queda narrat per part de Cruïlles d'una manera prou detallada: "Desde el año 1556 comenzó á llamarse del Milagro la imágen de la cofradía de Nuestra Señora de la Seo; cuya verdadera invocación es la Asunción. Con motivo de hallarse disponiendo en la catedral Francisco Martí, carpintero, la víspera de esta festividad, el catafalco donde al siguiente dia había de colocarse la imágen, tiró desde lo alto del cimborio la cuerda para subir el pabellón que debía cubrirse: en el tablado estaba jugueteando una niña, hija suya, que inadvertidamente se enredó en la lazada á tiempo que de lo alto recogían la cuerda, en cuya conformidad subió casi hasta lo alto del cimborio: se rompió la cuerda, cayó la niña y dando sobre las maderas las hizo pedazos, sin recibir daño alguno, levantándose sana y buena sin ayuda de nadie: por lo que al dia siguiente, en acción de gracias asistió á la procesión, vestida de blanco, entre la santa imágen y el Arzobispo D. Francisco de Navarra".

En els gojos a la Mare de Déu de l'Assumpció, una estrofa fa al·lusió al succés de la xiqueta com a mostra de la protecció de la Mare de Déu:  "A este suceso alude una estrofa de los gozos á esta imágen, que dice:

Una niña en vuestro dia 
Desde el cimborio cayó, 
Mas sin lesión publicó 
Vuestra protección, María:

Quedó libre su inocencia 
De vuestra mano amparada, 
Virgen Madre, intitulada 
De la Seo de Valencia".

De 1876, l'any d'edició de la guia urbana, poden fer un recull de notícies al diari "Las Provincias" sobre el costum ancestral d'anar als poblats marítims durant el mes d'agost, buscant aires mes frescos i saludables, a més de diversions i altres entreteniments, així com de la celebració festiva tan peculiar de l'Assumpció.

A principis del mes, en l'edició del 2 d'agost, apareix una breu ressenya sobre la concurrència de la gent als poblats marítims buscant la brisa de la mar, remullar-se en les seues aigües o delectar-se amb un got d'orxata: "Estos dias se ven muy animadas las vecinas playas, siendo en gran número las personas que acuden á respirar las frescas brisas del mar. En el contramuelle y en el Cabañal principalmente se ven á toda hora muchísimas gentes que llenan los establecimientos de baños, los restaurants, las horchaterías y todos cuantos establecimientos allí existen".

En l'edició del 8 d'agost, es publica una altra ressenya sobre la gran afluència de gent que va tindre lloc el primer diumenge d'agost, on els diferents mitjans de transport (ferrocarril, tramvia i tartanes) no donaven abast de tanta gent com es desplaçava cap a les platges i per la nit el seu retorn cap a la ciutat: "No hemos visto nunca tan gran concurrencia ni animación tan grande como la que reinó anteayer en el puerto, el Cabañal y la playa, hasta bien cerca de Alboraya. El ferro-carril tuvo que prestar servicio continuo durante toda la tarde para trasportar gente; el tram-via puso en movimiento todos sus carruajes, y ademas había prestando servicio entre Valencia y el Grao mas de ochocientas tartanitas de alquiler. Las playas presentaban el aspecto de un grandioso campamento, animadas como se hallaban por miles y miles de personas; y cuando llegó la noche, y con ella la necesidad de regresar a la capital, se arremolinó entre la estación del ferro-carril y la calle Mayor del Grao tan gran gentío, que los carruajes solo con gran dificultad podían circular".

El dia de la festa de l'Assumpció, en l'edició del 15 d'agost del diari "Las Provincias", la primera notícia publicada en la secció "Noticias locales" suposa l'anunci de les celebracions litúrgiques que s'anaven a realitzar en totes les esglèsies de la ciutat, destacant la funció de la Seu, amb el trasllat previ de la imatge de l'Assumpció des de la capella del Miracle fins a la Seu, complint amb la tradició anyenca, així com per la vesprada la solemne processó general, culminant amb el retorn de la imatge a la seua capella: