Unes de les celebracions festives més singulars i característiques del calendari festiu a la ciutat de València són les anomemandes festes de carrer, que s'estenen al llarg de l'any, tractades també pel Marqués de Cruïlles en la "Guia urbana de Valencia, antigua y moderna", les quals apareixen en el mateix apartat que les festes centenàries i extraordinàries, corresponent a la secció "Curiosidades religiosas" de la guia.
 |
| Festes de carrer (1906) |
L'autor de la guia determina, sempre des de la seua perspectiva històrica, la influència de ordes religioses, congregacions i confraries en la celebració de les festes de carrer al cap i casal, com un trasllat als carrers i les places de la pietat i devoció als sants dins dels temples, amb la conseqüent constitució d'associacions veïnals (clavaries) que triaven al seu clavari major per a l'organització dels actes festius de caràcter popular: "En contraposición de estas fiestas estraordinarias, deben citarse por su índole las llamadas de calle. El establecimiento de las Terceras Ordenes de muchos institutos regulares vino á producir en mas ténue escala el de las Congregaciones y cofradías, que tenían sus funciones y actos en casas propias ó en iglesias, y en los claustros de los conventos, y sin procesiones públicas; pero que inclinando gradualmente la devoción á uno ú otro santo, los erigia en titulares de algunas calles ó barrios, y con ello las asociaciones voluntarias de vecinos elegían por si mismas clavarios ó mayorales, y festejaban á sus santos patrones con obsequios, guiados por la religiosidad, pero revestidos del genial alegre y vivo de la población".
A partir de la consideració històrica sobre l'origen de les festes de carrer, Cruïlles fa una aproximació prou gràfica de tot allò que suposa la celebració de les festes del carrer, centrant-se en la part més ornamental, com és la col·locació i adornament de l'altar del sant amb flors i enllumenament: "El altar, altaret como espresa la palabra lemosina, era un pequeño retablo colocado á una regular altura de la pared de cualquier casa. Algunos tenian un origen muy respetable. Nunca le faltaba algún ligero adorno de flores y de noche el indispensable farolillo, cuya iluminación sostenía el barrio: algunos de estos faroles eran de hojalata agujereada para evitar la rotura de vidrios que alguien, á quien la claridad no era conveniente, procuraba apagar á pedradas".
També queda detallada l'ornamentació utilitzada per a la decoració del barri o carrers on tenia lloc la celebració festiva amb "les llums a la veneciana", posant en relleu el considerable esforç de la clavaria per a que tot es mostrara amb molt de lluïment, com els tafetans i l'oripell al voltant de l'altar, sense oblidar l'ambientació musical a càrrec de la dolçaina acompanayada pel ritme tabal: "Pero desde las vísperas de la fiesta todo era animación en el barrio y afanes en los clavarios para quedar con lucimiento. Lo que hoy se llama iluminación á la veneciana eran en Valencia les boles y gallardets: aquellos en forma de globos hechos de papel de colores é iluminados con cerillas ó cabos de vela, y los gallardetes, también de papel, se colgaban abundantemente la por tortuosa y estrecha calle de la fiesta: algunos tafetanes y oropel rodeaban el altar, y la morisca dulzaina y el obligado tamboril distraían con sus estrañas tocatas á la concurrencia".
A tot això, seguint el fil de la descripció, els artesans i comerciants paraven les seues activitats laborals, ja que aquest estament solia formar part de les clavaries, el veïnat prenia seient als carrers i, com no, la xicalla anava d'ací cap allà, generant-se tot un ambient de festa col·lectiva: "Para estas solemnidades suspenden voluntariamente el trabajo los artesanos, clase que por lo general forma el núcleo de las asociaciones; la vecindad toma asiento á las puertas de sus reducidas viviendas, y los niños y muchachos corretean retozones por todos lados, y así se convierte en verdadero dia de fiesta el que lo es de la calle ó barrio".
De l'any d'edició de la guia urbana, 1876, corresponent al mes d'octubre, apareixen tot un ventall de notícies en el diari "Las Provincias" sobre les celebracions de les festes de carrer a la ciutat de València
En l'edició de l'1 d'octubre, s'informa que el veïnat de Sant Vicent de la Roqueta costejarà un magnífic castell de focs artificals, amb motiu de les festes de carrer dedicades a Sant Vicent Màrtir: "Los vecinos de San Vicente de la Roqueta, para contribuir á las fiestas que celebran los dé la calle estramuros de San Vicente, costean un magnifico castillo de fuegos artificiales con multitud de cohetes voladores, que se disparará esta noche á las diez".
De l'edició corresponent al 10 d'octubre és la informació de les festes del barri de Sant Narcís, situat al costat de la porta enderrocada de la Trinitat, no obstant dedicades a Sant Donís durant un cap de setmana, on es poden apreciar altres elements festius que no apareixen en la guia urbana, com la pirotècnia i les vetlades musicals, a més dels actes religiosos, com la missa i la processó: "También en los dias del domingo y ayer se celebraron fiestas en el barrio de San Narciso, en honor á San Dionisio. Hubo fiesta de iglesia, efectuándose atronadores disparos de masclets y tracas durante la misa. Por la noche hubo procesión y colocación del Santo en un magnifico altar situado en el centro de la calle, armonizando las veladas la música de bomberos hasta las doce de la noche".
L'edició del 15 d'octubre anuncia la celebració festiva al carrer de Fos, en el cor del barri del Carme, en honor a la seua patrona, amb la celebració pel matí d'una solemne missa i per la vesprada la lluïda processó, amb el detall del seu recorregut: "Los vecinos de la calle dé Fos celebran hoy la fiesta á su patrona la Virgen del Carmen. A las nueve y media se dirá en la iglesia de esta advocación solemne misa con sermon, que predicará D. José Giner, y á las cinco y media de la tarde saldrá de aquel templo una lucida procesión, que recorrerá las calles siguientes: Museo, Alta, Santo Tomás, Baja, Palmereta, Mirto y Fos".
La informació aportada en l'edició del 17 d'octubre sobre diverses festes de carrer mostra una visió molt completa de com es celebraven en aquella època, concorde també amb les notes característiques aportades per Cruïlles en la seua guia urbana: "En el año presente hay en nuestra ciudad furor por las fiestas callejeras: sobre las muchas celebradas en las semanas anteriores, de que ya dimos cuenta, tenemos que añadir las que tuvieron lugar en los dias de anteayer y ayer en las calles de la plaza de la Portería del Cármen, Fos, Carda, Empedrado y Santa Teresa, donde la gente gastó y se divirtió de lo lindo; hubo reparto de bizcochos, pasa-calles con músicas, fiesta de iglesia, procesiones y colocación de los santos en los altares; por las noches, las bandas de música, colocadas en elegantes estrados, amenizaban las veladas. Una profusa iluminación á la veneciana, daba a los barrios de la Carda un aspecto fantástico. La concurrencia durante las noches en dichas calles era mucha, atraída por la música, que tocó varias piezas desde las nueve á las doce".
No obstant això, com a contraposició a tot l'ambient festiu que es vivia en places i carrers, en la mateixa edició s'informa, amb una molt breu ressenya, d'un succés luctuós ocorregut en el carrer Fos, on havien tingut lloc les seues festes de carrer: "A las once de la noche se encontró el cadáver de un hombre asesinado en la calle de Fos en la que habia habido fiestas callejeras durante el dia".
L'endemà, en l'edició del 18 d'octubre, el diari "Las Provincias" afig més informació sobre les festes que havien ressenyat la víspera, posant en relleu en una extensa i afalagadora crònica que no només es feien actes propiament festius, també es promovien actes de caràcter caritatiu, molt propi també de l'època, com va ser l'almoina rebuda per més de set-cents "pobres", un exemple per a altres festes de carrer que gastaven en els que es podien considerar gastos superflus: