En el cicle anual festiu de la ciutat de València, de les festes d'hivern, el Carnestoltes era encara una celebració molt arrelada durant el transcurs del segle XIX, amb diverses manifestacions festives com les cercaviles de disfresses a l'Albereda o els balls de màscares que es feien en diferents salons de la ciutat a través de diverses societats convocants.
En la Guia Urbana de València, hi trobem una referència molt concreta i singular sobre els balls de màscares per part del marqués de Cruïlles, referència que va quedar enregistrada en l'apartat corresponent a l'emblemàtic edifici civil de la Llotja de la Seda.
 |
| Llotja de la Seda (Laurent, ca. 1870) |
Segons assenyala Cruïlles en la seua extensa ressenya històrica sobre l'edifici de la Llotja de la Seda, la Junta directiva del Sant Hospital li va demanar autorització per a donar balls de màscares a la de Comerç, custòdia de la Llotja, aprofitant la prebenda governativa rebuda a principis del segle XIX com a sosteniment econòmic de l'hospital: "Su vasto local y ventajosa posición sugirió á la Junta directiva del Santo Hospital, la idea de pedir á la de Comercio la permitiese dar en él los bailes de máscaras que le había concedido el gobierno á principios de este siglo para atender con su producto al sosten del establecimiento. La piadosa condescendencia de aquella junta, originó la sucesiva repetición de iguales súplicas y concesiones todos los años".
A més a més, Cruïlles dona constància, amb una vetlada crítica, del deteriorament que havia patit el saló columnari pel seu ús i l'adeqüació de l'espai per als balls de màscares al llarg dels anys: "No es nuestro ánimo discutir si el edificio se deterioraba con estas funciones por los cambios que, necesariamente tenían que hacerse en el salón y en su parte esterior con este motivo; pero sí diremos que la desaparición de los bellos calados y arabescos de sus ventanas, no es debido á otra causa, y que en el año de 1846, la piqueta de los albañiles que deshizo el barracón formado para servir de café y fonda, destruyó al mismo tiempo la hermosa corona de piedra que remataba las armas de la Ciudad, colocadas en el ángulo de la derecha, que no ha sido dable reponer por la dificultad de su ejecución y por su crecido coste".
En 1876, el Carnestoltes va caure els últims dies del mes de febrer, en concret entre el 23 (dijous larder) i el 28 (dimarts gras), encara que els balls de màscares s'iniciaven, tradicionalment, des de finals del mes de gener, tal com es pot veure a través dels anuncis que es publicaven en la premsa local per part de les entitats i institucions convocants.
Així ho podem comprovar a través del diari "Las Provincias" al llarg del mes de febrer, però també publica notícies i ressenyes sobre els balls de màscares i, també, de les disfresses a l'Albereda durant els dies del Carnestoltes. Com exemple, en l'edició del 2 de març, transcorregut ja el Carnestoltes, apareix una ressenya sobre el ball de màscares organitzat pel Cercle Valencià, a més del ball de la Pinyata: "El baile de máscaras que anteanoche se celebró en el Círculo Valenciano estuvo concurridísimo, no faltando lindas muchachas ni elegantes jóvenes que, formando ligeras parejas, cruzaban el gran salón de baile al compás de los acordes de la orquesta. / Si los bailes del Carnaval se han visto muy favorecidos por las jóvenes de nuestra ciudad, mas animado aun estará sin duda alguna el de Piñata, que ha de celebrarse dentro de breves dias".
En l'edició del dia anterior, 1 de març, apareix una ressenya sobre les confluència de gent a l'Albereda amb les seues disfresses i màscares amb molta animació i gaubança: "Anteayer por la tarde hubo mayor animación en la Alameda que el dia anterior. Las máscaras eran bastantes en número y aparecieron algunas que revelaban en sus autores buen gusto y no escaso ingenio. La gente se divirtió mucho durante toda la tarde, que dicho sea en honor de la verdad, fue magnífica y ayudó mucho á la animación que se notaba".
En la mateixa ressenya s'assenyala que per la nit continuava la celebració del Carnestoltes, amb comparses circulant pels carrers o gent que anava als casinos per a participar en els balls de màscares: "Por la noche fue mayor el movimiento que se observaba en la ciudad. Todas las calles de la poblacion se veian llenas de ridiculas comparsas que se dirigían á las casas particulares donde recibían máscaras, ó á los Casinos en que se celebraban bailes".
En una altra notícia molt curiosa de l'edició de l'1 de març, es destaca el luxe de les disfresses de la xicalla, fills i filles de famílies de l'alta burgesia valenciana que són identificades: "Una de las cosas que mas han llamado la aficion durante el presente Carnaval es el lujo desarrollado en los disfraces de los niños. Gran número de estos han salido luciendo elegantes, ricos y caprichosos trajes, y entre los que mas se han dístinguido figuraban los hijos de los Sres. Janini, Tasso, Martí, etc., etc."
De l'edició del 28 de febrer, últim dia del Carnaval, hi podem llegir diverses notícies sobre el Carnestoltes, una d'elles sobre el decaïment de la celebració en el lloc emblemàtic de l'Albereda durant el diumenge anterior: "El Carnaval se acaba en Valencia. Anteayer apenas salieron máscaras por las calles de la ciudad, ye l mismo paseo de la Alameda, centro en otra época de la mayor animación, presentaba el domingo el mas frió de los aspectos, á causa del reducido número de enmascarados que lo recorrían".
No obstant això, es posa en relleu les comparses que es dediquen a recaptar almoines per als pobres, cridant l'atenció la corresponent als dependents del comerç: "En cambio del decaimiento de la parte mas bullíciosa del Carnaval, las pacificas mascaradas de la mañana, que acompañadas de alguna música imploran la caridad en favor de los pobres, adquieren de dia en dia mayor importancia. Este año han sido muchas en número, llamando la atención por sus caprichosos trajes; pero la que se ha llevado la palma es la de los dependientes de comercio, compuesta de varios ginetes, ocho carretelas y gran número de enmascarados que lucían elegantes trajes é iban pidiendo para los heridos del ejército [final de la III Guerra Carlista]. El público recibió con simpatía esta comparsa, á la que acompañaban dos músicas y la bandera de la Cruz Roja [la Creu Roja va intervindre per primera vegada a Espanya en la III Guerra Carlista] y le dió abundantes limosnas".
En una altra de les notícies sobre els balls de màscares, es posa de manifest la gran concurrència als balls que organitzava el Cercle Valencià: "Los bailes de máscaras qae estas noches tienen lugar en los salones del Circulo Valenciano se ven estraordinariamente concurridos, que se hace difícil el poder moverse en el grandioso local de la corporación. No hemos visto nunca mayor animacion que la que este año reina en el Circulo Valenciano".
Pròxim el Carnestoltes, tots els anys es publicava a la ciutat de València un ban per part de l'Alcaldia amb una sèrie de disposicions, entre altres el decor i conducta en l'ús de les disfresses, màscares i complements o la regulació de la mobilitat de carruatges i tartanes.
Curiosament, el ban de Carnestoltes de l'any 1876 va estar signat, amb data de 25 de febrer, per l'alcalde accidental Felicíssim Llorente i Ferrando, pare de Teodor Llorente, l'insigne poeta, cronista i escriptor de la Renaixença valenciana.