In memoriam ~ Homenatge a les víctimes de la DANA, dos anys després

 Torrentada
~~~~~~~~~~~~

Quan el cel es torna plom
rambla avall va la misèria,
barrancada d'inclemència
que ara ho arrabassa tot.

La indolència ofega el clam,
quan el fang tot ho governa,
barra el pas a la decència
anegant-ho tot de por.

Dol de mort, indignació
per una feina maldestra,
clam silent de la impotència,
torrentada del dolor.

Torrentada (2024)

Tornarà a florir el baladre
a la riba i a l'areny
quan el sol de la protesta
ens retorni un dia el seny.

Serà un dia d'homenatge 
pels qui van deixar-ho tot,
pels qui van tenir el coratge
d'ajudar la bona gent.

Gent amb gent, traient palades,
munts de ràbia enmig del fang,
gent corrent que fa la terra
més germana en un sol clam.

Floriran les ginesteres,
a la vesprada els santjoans,
ploraran les semprevives,
cridaran els lliris blancs.

Sentirem l'aroma dolça
de la flor del taronger, 
volarà per tota l'Horta,
entre séquies i reguers.

Sentirem com les campanes
des de l'alba estan batent,
des del cel, que ara demana
la pregària dels absents.

Dels Serrans a l'Albufera,
del Llevant fins al Ponent,
tot un poble ja no espera,
tot el món és un lament.

Alçarem el cap amb força,
nostre dol serà esperó,
No hi haurà qui puga tòrcer
nostra ferma convicció.

Refarem la nostra terra,
sembrarem llavors d'amor,
farem net de males herbes,
que València esclati en flor!

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
“29 d’octubre. Poema simfònic. Suite per a Solista, Cor i Banda de Concert", de Miquel Juan Garcia, amb lletra de Josep Fornés i del propi compositor 

Festes de carrer a la ciutat de València (Cruïlles, 1876)

Unes de les celebracions festives més singulars i característiques del calendari festiu a la ciutat de València són les anomemandes festes de carrer, que s'estenen al llarg de l'any, tractades també pel Marqués de Cruïlles en la "Guia urbana de Valencia, antigua y moderna", les quals apareixen en el mateix apartat que les festes centenàries i extraordinàries, corresponent a la secció "Curiosidades religiosas" de la guia.

Festes de carrer (1906)

L'autor de la guia determina, sempre des de la seua perspectiva històrica, la influència de ordes religioses, congregacions i confraries en la celebració de les festes de carrer al cap i casal, com un trasllat als carrers i les places de la pietat i devoció als sants dins dels temples, amb la conseqüent constitució d'associacions veïnals (clavaries) que triaven al seu clavari major per a l'organització dels actes festius de caràcter popular: "En contraposición de estas fiestas estraordinarias, deben citarse por su índole las llamadas de calle. El establecimiento de las Terceras Ordenes de muchos institutos regulares vino á producir en mas ténue escala el de las Congregaciones y cofradías, que tenían sus funciones y actos en casas propias ó en iglesias, y en los claustros de los conventos, y sin procesiones públicas; pero que inclinando gradualmente la devoción á uno ú otro santo, los erigia en titulares de algunas calles ó barrios, y con ello las asociaciones voluntarias de vecinos elegían por si mismas clavarios ó mayorales, y festejaban á sus santos patrones con obsequios, guiados por la religiosidad, pero revestidos del genial alegre y vivo de la población".

A partir de la consideració històrica sobre l'origen de les festes de carrer, Cruïlles fa una aproximació prou gràfica de tot allò que suposa la celebració de les festes del carrer, centrant-se en la part més ornamental, com és la col·locació i adornament de l'altar del sant amb flors i enllumenament: "El altar, altaret como espresa la palabra lemosina, era un pequeño retablo colocado á una regular altura de la pared de cualquier casa. Algunos tenian un origen muy respetable. Nunca le faltaba algún ligero adorno de flores y de noche el indispensable farolillo, cuya iluminación sostenía el barrio: algunos de estos faroles eran de hojalata agujereada para evitar la rotura de vidrios que alguien, á quien la claridad no era conveniente, procuraba apagar á pedradas". 

També queda detallada l'ornamentació utilitzada per a la decoració del barri o carrers on tenia lloc la celebració festiva amb "les llums a la veneciana", posant en relleu el considerable esforç de la clavaria per a que tot es mostrara amb molt de lluïment, com els tafetans i l'oripell al voltant de l'altar, sense oblidar l'ambientació musical a càrrec de la dolçaina acompanayada pel ritme tabal: "Pero desde las vísperas de la fiesta todo era animación en el barrio y afanes en los clavarios para quedar con lucimiento.