Tal i com podem llegir en la seua crònica, durant este mes s'inaguren més balls de màscares en salons d'entitats i institucions amb renom en la societat valenciana, on sembla es congreguen les classes més pudients de la ciutat: "Siguen los bailes, y en este mes os abren el Liceo, el Casino y el Círculo de Comercio sus espléndidos salones, donde encontrareis reunidas todas las bellas, todas las notabilidades y todas las categorías..."
En la mateixa guia, es podem assabentar sobre les entitats i institucions referenciades, algunes d'elles de recent creació, com el Casino (1845) i el Cículo de Comercio (1847). Per la seua part, el Liceo Valenciano es va inagurar en octubre de 1838.
No obstant, també per a la classe mitjana hi han llocs de reunió i gaudiment, en concret salons particulars com el coliseu del Cid i els dels carrer de l'Empedrat i Fumeral, "porque sin tanto boato y sin tanta celebridad podeis admirar esta hermosa clase media, de tan agradables tipos y de tan graciosas travesuras".
D'altra, el cronista es fa ressó de la festa dedicada a la Mare de Déu de Campanar, poble encara independent de la ciutat de València, amb el seu famós porrat, on la gent s'acostava per gaudir del seu ambient festiu, com a pòrtic de la primavera: "Los dias crecen, los dias son brillantes y un sol, que anuncia ya la primavera, os convida á seguir á la gente que en el dia de la Virgen de Campanar afluye presurosa al porrat de este pueblo, situado á la otra parte del rio, y admirareis el mismo bullicio, la misma alegría, el mismo soláz".
 |
| Vista de València, al fons Campanar (1858) |
