Més que una crònica festiva sobre el mes de maig, l'insigne escriptor Vicente Boix, sembla compondre, en el seu "Manual de viajeros", una cançó romàntica, quasi bucòlica, glossant l'esplendor primaveral de la ciutat de València: "El campo está bello; bellos los paseos; bellísima nuestra huerta: esta es la primavera de Valencia".
 |
| Vista de València (Estampa, s.XIX) |
La breu ressenya sobre el mes de maig, valga déixar constància, prossegeix amb semblances de mediterraneïtat: "El sol es como el de Nápoles, sus noches como las de Grecia..."
Els lligams amb els nostres arrels històrics i culturals, evocacions de l'antic regne, surcant amb els vaixells la mar Mediterrània.
Els lligams amb els nostres arrels històrics i culturals, evocacions de l'antic regne, surcant amb els vaixells la mar Mediterrània.
I amb eixos aires i perfums de la primavera, el cronista destaca la celebració de la gran festivitat dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, amb exultant veneració: "... y entre los perfumes y las flores de la estación se celebra la gran festividad de la Virgen de los Desamparados, Vírgen venerada hasta el entusiamo..."
 |
| Verge dels Desemparats (s. XIX) |
També podem imaginar i recrear el trànsit de la processó vespertina pels carrers de la ciutat, reflectit per Vicente Boix amb certa delectació, lluny d'un afectat misticisme, més bé rebosant exhuberància i sensualitat: "...y cuya procesión está animadísima por la abundancia de flores en las cabezas y senos de las bellas, y por la fragancia de una de aquellas tardes de plácida temperatura y de perfumes deliciosos".
Encara que curta, una deliciosa "escena de l'any" aquesta del mes de maig.