dissabte, 20 de juliol de 2019

La Fira de Juliol en la Guia Diamante (1898)

De la festa del Corpus, la que va ser considerada la Festa Grossa, passem a la Gran Fira de València, coneguda popularment com la Fira de Juliol, inclosa també en la Guia Diamante (1898) en la secció de costums populars, segurament per primera vegada en una guia urbana del Cap i Casal, perquè ni Cruïlles (1876), ni Llorente (1889) fan cap menció en les seues respectives publicacions.

L'any 1898, la Gran Fira de València tenia un recorregut de més de 25 anys, des de la seua primera edició en 1871. El que podem llegir en la Guia Diamante transcedeix la mera informació al foraster, per transmetre tot un cúmul de sensacions al voltant de l'entorn i l'ambientació de la Fira.

Vista de València amb l'Albereda

En el primer paràgraf, ja hi trobem una presentació hiperbòlica de la Fira de Juliol: "El mes de Julio arranca una página á Las mil y una noches, y realiza una de sus fantásticas descripciones á orillas del Turia, en el hermoso paseo de la Alameda".

De l'entorn de la Fira, es destaca els efectes encisadors de les llums multicolors durant la nit: "...el forastero jamás puede olvidar aquellas frescas noches, en cuya oscuridad brillan las guirnaldas de luces multicolores que se extienden en línea recta sobre las largas filas de casillas de venta, que marcan los contornos de los espaciosos kioskos y casinos, que como serpientes se arrollan á las torres hasta llegar á los más alto de sus tejados, que forman pabellones y elegantes arcos y que se reflejan titilantes en las aguas del rio como mágico iris".

Després de fer un recorregut per les diverses instal·lacions de la Fira (llocs de venda, cafeteries, quioscos, casinos de les societats, bunyoleries...), es posa en relleu l'ambient de gaubança que es conforma al sons de la música i de l'esclat dels petards, també durant les nits de la Fira: "En todas partes suenan músicas, en los casinos se baila á la vista del público que pasea, el obscuro cielo se ve surcado á cada instante por cohetes voladores, que, dejando tras si un surco de fuego, estallan acompañados por los gritos de la gente alegre."

I no poden faltar els focs artificials i la traca com un gran reclam: "Los fuegos artificiales agitan incesantemente sus ruedas, de las que se desprenden cabelleras de chispas; la traca corre atronadora por entre los árboles, llenando el espacio de papel quemado y humo de pólvora, y todo es alegria, gritos y confusión".   

Ni tampoc podia faltar el tòpic de l'exaltació a la bellesa femenina: "Las filas de sillas de hierro, colocadas á uno y otro lado, y por entre las cuales pasan en distintas direcciones los torrentes de paseantes, sirven como de trono á la hermosura, pues sentadas en ellas se ven á las elegantes hijas de la tierra, cuyos ojos refulgentes obscurecen en el cielo el brillo de los astros".

El quadre mostrat sobre la Fira de Juliol, es completa amb l'afalagador trànsit de les floristes: "Las ramilleteras, vestidas al uso del país, van de un lado á otro con sus canastillas de mimbres llenos de frescas flores, y á su paso impregnan la atmósfera de perfumes".

Al remat, amb un cert enyor, una exclamació es desprén de la visió mostrada sobre la Fira de Juliol: "¡Hermosas noches las de Julio! La juventud y el amor encuentra en ellas otras tantas protectoras de sus felicidades, y de aquí que sean aguardadas con ansia durante todo el año". 

D'aquella manera de fer i sentir la Fira de Juliol -la Gran Fira de València- no ens queda més que algunes reminiscències, com la Batalla de Flors o el Certamen Musical. I en el nostre imaginari col·lectiu, aquells engalanats pavillons que omplien el passeig de l'Albereda.

Fonts d'informació:
BVPV
BIVALDI

dissabte, 22 de juny de 2019

La festa del Corpus en la Guia Diamante (1898)

La Festa del Corpus, encara que celebració de l'orbe catòlic, estesa per tot arreu, no deixa d'incloure's entre les festes valencianes més peculiars. Així es justifica en la Guia Diamante (1898) la seua incorporació en la secció de costums populars, donada la seua singularitat: "...reune circunstancias tan originales en nuestra ciudad y tiene un sabor tan antiguo las ceremonias de que va acompañada, que bien merece una descripción."

La succinta descripció de la festa, s'inicia amb l'explicació del trasllat de les Roques cap a la plaça de la Constitució (l'actual plaça de la Verge), a la matinada: "El dia anterior al de la festividad, en las primeras horas de la madrugada se sacan a la plaza de la Constitución les Ròques, pesados carromatos que cuentan cerca de tres siglos de existencia, adornados con estatuas pintadas que representan pasajes bíblicos y religiosos, tales como el Paraíso terrenal, el triunfo de San Miguel sobre Luzbel, etc., etc."

Porta dels Apòstol: Eixida de la processó