De la festa, la vespra: Visita a València de la família reial (1802)

La primera gran celebració d'exaltació monàrquica en el segle XIX a la ciutat de València va ser amb motiu de la visita i estada de la família reial al cap i casal, en concret l’any 1802, quan es van dur a terme tot un repertori de festejos i actes d'homenatge en el seu honor, tal com va quedar plasmat en un opuscle, escrit com un informe previ: “Demostraciones de amor, fidelidad y obedicencia en varios festejos, adornos de carrera, y otras particularidades que previene para obsequio de sus augustos Monarcas en sus feliz llegada, la M.N.L. y fidelísima ciudad de Valencia”, publicació editada per “Imprenta del Diario”, així com en diverses edicions del “Diario de Valencia” entre novembre i desembre, amb les ressenyes corresponents, a més d'altres documents complementaris molt curiosos, entre d'altres col·loquis, raonaments i lloances poètiques i musicals, alguns escrits en valencià i d'altres en castellà.

Carles IV i la seua família homenatjats per la Universitat de València

La família reial amb la seua comitiva va arribar a València el 25 de novembre, on va romandre durant el transcurs de 19 dies, fins al 13 de desembre, una prolongada estada que tenia en el Palau del Reial el lloc d'allotjament, possiblement per última vegada abans dels seu enderrocament l'any 1810, durant la guerra del francés.

La visita reial estava conformada pel rei Carles IV i la seua esposa, María Luisa de Borbó, acompanyats dels prínceps d'Espanya, Ferran i Maria Antònia, els quals havien celebrat la solemne ratificació dels seus desposoris dies abans a Barcelona, a més del prínceps de les Dos Sicílies, Francesc i Maria Isabel.

Amb motiu de la visita règia, la Universitat de València li va regalar al monarca un quadre commemoratiu i al·legòric pintat pel pintor valencià Vicente López (1772-1850), que mostra a la pròpia Universitat, encarnada en una jove matrona, presentant a la família reial a les diferents facultats: Teologia, Dret, Filosofia o Medicina. I amb l'acompanayment de la deessa Minerva, que assenyala cap a la Pau, la Victòria i l'Abundància, que sobrevolen la simbòlica recepció.

En l'opuscle i en les altres publicacions trobem informació sobre els festejos previstos i la construcció d’elements ornamentals efímers (estructures arquitectòniques i carros triomfals) per part de la municipalitat, les organitzacions gremials i altres estaments, com la Universitat, molt d'ells encarregats a membres de l'Acadèmia de Sant Carles i amb l'estímul de la concessió de premis a l'ornamentació promoguts per l'Ajuntament.

Així mateix, com a tribut a la família reial es van efectuar diversos espectacles pirotècnics durant la seua estada, organitzats per diferents institucions i entitats, destacant per damunt de tots un castell de focs artificials disposat pel Col·legi de l’Art Major de la Seda, del qual es dona també en l'opuscle una informació detallada de la seua composició i dels efectes pirotècnics que s’originarien, a més de publicar-se en el "Diario de València", edició del 18 de novembre.

Sobre les estructures arquitectòniques ornamentals seleccionem, a partir de l'opuscle, la corresponent al gremi de sastres: "8. El Gremio de Sastres dispone el Adorno de un Pórtico y Claustro, sobre un Tablado de 30. palmos de latitud, 24, de foro, y 50. de elevacion, condecorado de Balconages, Pirámides, y otros adornos, en cuyo centro se elevará un Arco Triunfal, y su foro le ocupará la Diosa de la Abundancia Amaltea, simbolizacion con que los Romanos figuraron la Fertilidad del Pais Valenciano; atravesada la Cornucopia con un manojo de flechas, denotando el Poder ó Valor. Esta Diosa se descollará de un Globo, que representará el Reyno de Valencia, apoyado sobre un magnífico Pedestal: á su rededor, en vistosos obeliscos, habrá colocadas trece graciosas Niñas, vestidas á la Romana, con toda propiedad, riqueza y arte, representando un Coro de Ninfas, y la antigüedad de Valencia: á sus tiempos baylarán divertidas Contradanzas, entretegiendo en ellas hermosas Guirnaldas y Festones de ricos grupos de flores, y en ellos manifestarán víctores á las Augustas Magestades: sus compases seguirán el rumbo de una completa Orquesta. Por las noches se iluminará este Adorno con la mayor brillantez. Su colocacion en la plaza de las Barcas, junto al Quartel de Voluntarios de Aragon".

Dels carros triomfals destaquem el que va presentar el gremi de teixidors amb una comitiva de moros i cristians que van fer una representació bèl·lica, podem dir predecessora de les nostres festes de moros i cristians: "Los Tegedores de Lino presentarán un Carro Triunfal de arquitectura moderna, hermoseado con diferentes dibujos y adornos de flores artificiales. El frente de dicho Carro le ocupará una Aguila coronada, que franqueará las alas para asiento de un hermoso Niño, que representa el Arte, y arrojará Poesías al Pueblo. La testera del Carro formará una Cúpula, siendo su remate las Aguilas del Imperio, que son las antiguas Armas de este Oficio, debaxo de la qual habrá un Pavellon de damasco, y en él colocada la Estatua del Rey Don Jaime Iº en alusion al Triunfo de la Conquista de Valencia, representada por medio de dos Niños, que irán propiamente vestidos, figuranda el uno la Religion Católica triunfante, y el otro la Mahometana abatida y presa, El Carro será tirado por quatro mulas, ricamente enjaezadas, al que acompañará una Comitiva de Moros y Cristianos, con respectivas Banderas de la Nacion; las que al son de caxas representarán las escaramuzas que hacian los Moros de Valencia al Exército acampado en la Villa del Puig, quando aquellos estaban cercados por los Cristianos".

Dels focs artificials previstos, cal resaltar el que tindria lloc a l’esplanada del Palau del Reial, amb una profusió d’efectes pirotècnics, dirigit per un pirotècnic (polvorista) de renom, Alonso Varea, obsequi de la municipalitat: “Procurando dicha ilustre Ciudad obsequiar á SS. MM. y AA. Reales por todos los medios que manifiesten su regocijo, tiene dispuestos fuegos artificiales, y puesta su dirección y construcción á la singular habilidad de Alonso Varea, natural y vecino de Tobarra, cuyo desempeño tiene acreditado en repetidas funciones en la Corte y Sitios Reales, este ingenioso Polvorista presentarà en el llano del Real Palacio un hermoso Jardín, que de dia dará una agradable vista, y por la noche se transformarán sus àrboles, planta y flores, en otras tantas variedades de fuegos de luces y chispería, con movimientos que haràn la mayor admiracion”.

A més a més, durant l'estada reial es van realitzar altres actes i celebracions festives, com el tradicional besamans de benvinguda al Palau del Reial, una funció equestre en honor de la reina amb motiu del seu aniversari organitzada per la Reial Maestrança, actes religiosos amb la visita a la Seu i a la Basílica de la Mare de Déu o, també, la desfilada del carros triomfals aportats pels gremis.

La visita reial de 1802 es considerada la més important de les que es van efectuar a la ciutat de València durant el transcurs del segle XIX i, també, va suposar l'última gran celebració festiva de caràcter barroc al cap i casal quan ja es manifestava el decliu de l'Antic Règim.

Dies després, encara amb el ressó de la visita reial i les celebracions viscudes, la ciutat de València s'envoltaria de l'ambient de les festes nadalenques, de les quals es podem fer una idea aproximada de com es vivien en aquella època a través del relat de l'escriptor alemà Christian August Fischer en l'obra "Gemälde von Valencia" (1803), on apareix un breu capítol dedicat a la Nit de Nadal, en estos termes: "En estos capvespres tota València ressona d'alegria i felicitat. En totes les places hi ha muntats xicotets teatres amb Naixements, al costat dels quals toca un cor de músics. A tot arreu se senten salves d'alegria i nadales, i qui s'ho pot permetre oferix als seus amics un banquet de Nadal" (traducció al valencià).

Bon Nadal i un feliç any 2026 de prosperitat i concòrdia.

Documents al voltant de la visita reial de 1802 (per ordre alfabètic):