diumenge, 4 d’agost del 2013

La festa de l'Assumpció en el relat viatger de Christian Auguste Fischer, publicat en 1803

Sobre la festa de l'Assumpció a València, hi trobem una ressenya molt singular en el llibre "Gemälde von Valencia", de l'escriptor i viatger alemà Christian August Fischer (1771-1829), editat en dos volums a Leipzig en 1803, un relat de viatge presentat como un "quadre" (gemälde), amb temàtiques molt variades (geogràfiques, agrícoles, culturals...), elaborat a partir del seu viatge per terres valencianes durant l'any 1798 i també de les consultes de fonts documentals i publicacions d'altres viatgers i erudits.


En el llibre es pot consultar, entre altres temàtiques, sobre algunes de les festes i tradicions de la ciutat de València: els miracles de Sant Vicent, festes aquàtiques, els actes festius de la Maestrança, la nit de Nadal o la festivitat de l'Assumpció.

Gemälde von Valencia, vol. 2 
(1803)

De la festivitat de l'Assumpció, continguda en el segon volum, assenyala C. A. Fischer, que és una de les principals festivitats religioses de la ciutat de València, marcada per una processó solemne, on els carrers estàn sembrats de flors i dels balcons penjen rics tapissos. I tota la ciutat transmés alegria i ambient festiu.

Sobre la processó diu C. A. Fischer que és molt deslumbrant, amb tota la pompa del catolicisme: música, incens, vestits..., però cal destacar, segons Fischer, una massa de núvols artificial, portada per hòmens ocults, amb un constant moviment gràcies a un senzill mecanisme. I per damunt dels núvols, la imatge de la Verge, que sembla estar elevant-se lentament... Estaria fent referència a l'antiga representació del Misteri de l'Assumpció de la Seo de València?

Un altre aspecte també prou curiós, citat pel mateix autor, és el de fer volar canaris per dins de la Seo, adornats amb llargues cues de paper daurat i que són atrapats per a ofrenar-los a la dona amada.

Dels actes festius més profans, també es dona compte, entre altres: curses de cavalls, jocs d'escalada, desfilada de la Maestrança, danses i balls i, com no, focs d'artifici. I tot això es fa de vesprada o de nit, amb il.luminacions i enlluernaments d'edificis i esglésies.

Finalment, acaba Fischer amb un pensament poètic sobre el dogma de l'Assumpció...

Fonts documentals:
Bivaldi