En el "Manual del viagero", l'escriptor i cronista Vicente Boix situa en el mes d'abril el cicle festiu valencià de la Setmana Santa, la Pasqua i la festivitat de Sant Vicent Ferrer, tot i el seu caràcter de festes mòbils en el calendari, en funció de la primera lluna de primavera, que marca la data de la Pasqua cristiana (computus), festa principal i central per a la cristiandat.
La Setmana Santa, segons el cronista, es viu a la ciutat de València amb recolliment, marcada pels oficis litúrgics i tot el cerimonial que l'envolta: "La semana santa viene con su días santos; y en Valencia es triste, grave, silenciosa, con sus templos concurridos, y los magníficos monumentos de la catedral, de S. Juan, de San Martín y de Sta. Catalina, con sus augustas ceremonias, y los melancólicos y espirituales cantos de la catedral y del colegio del Patriarca".
 |
| Ofici de la Setmana Santa i Pasqua (s.XIX) |
El contrapunt a la severitat dels dies anteriors arriba el matí del Dissabte Sant o de Glòria, convidant l'il·lustre cronista als seus lectors, com si fora un guia, a viure i experimentar totes les sensacions visuals i acústiques que conflueixen a partir de les deu del matí, el toc de glòria, en sentir-se els primers cohets i tirs a l'aire, desencadenant tot un rebombori de crits de la gent, vol de campanes, el soroll de les campanetes: "...antes de las diez oireis tiros aislados y cohetes perdidos, y en seguida entrad en la catedral á oir las alegres armonias de los órganos é innumerables campanillas..."
I amb la canonada, s'obren les portes de la ciutat i els llauradors i els traginers, amb els seus carros i cavalleries, entren a la ciutat, a la recerca de fem i de la venda de mercaderies: "...acudid á las salidas de la ciudad, y apenas abren las puertas al estampido del cañon y al vuelo de cien campanas, veréis entrar en busca de estiércol y de la venta de objetos, los labradores y arrieros, con sus carros, con sus caballos y sus perros..."
 |
| Plaça del Mercat (s. XIX) |
Tot un aldarull per carrers i places, amb la xicalla i al·lots bandarres fent de les seues: "...y cruzan los cohetes, y se espantan las cabalgaduras, y aquí reniega uno, allà patea otro, acullá se disputa (...) y mozos maliciosos tirando de cuerdas que esperan el paso de un perro fugitivo ó de un gato escapado, y le hacen saltar al aire con la cuerda: y vuelve á caer y vuelve á levantarse, y vuelven los gritos".
El temps de Pasqua ja ha arribat. I la gent ho celebra menjant la mona al llarg del llit del Túria i en els voltants de l'horta, la xicalla alçant les milotxes, tot amb un ambient de gatzara: "La pascua de resurrección se celebra por criadas, por los niños y por la gente artesana comiendo la mona, esto es, merendando á lo largo del cauce del río, en la arboleda que llaman de Salvá y en los campos de la huerta; y allí en mil corrillos observareis caras risueñas, chiquillos cayendo y levantando mil y mil cometas (milòches) elevadas sobre aquella multitud, apiñada, bulliciosa y alegre".
El cicle festiu finalitza amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer, fill i patró de València, segons destaca Vicente Boix del sant en el tancament de la seua crònica del mes d'abril, suggerint fer el recorregut, la vespra de la festa, pels tres altars que en aquells temps s'alçaven: "La víspera desde mediodia podéis recorrer las calles del Mar y de la Bolsería, y la plaza del Mercado, y vereis alzados tres altares con el santo colocado en alto rodeado de magnífica decoración. En todos ellos se representa en escena durante la tarde, las primeras horas de la noche y el día de la festividad los milagros del santo..."
A finals del segle XIX, l'escriptor i viatger francés Henry Lyonnet, del seu pas per València en 1891, recrearà en el llibre "À travers l'Espagne innconue" les seues impressions i també descripcions del cicle festiu de la Setmana Santa, de la Pasqua i de la festivitat de Sant Vicent Ferrer, quasi com un ressò d'aquesta crònica costumista de Vicente Boix.
Fonts documentals:
Bivaldi - Biblioteca Valenciana Digital
Google Books
Gallica - Bibliothèque Nationale de France
Viquipèdia
 |
| Llit del Túria (S. XIX) |
 |
| Altar de Sant Vicent Ferrer (1860) |
Fonts documentals:
Bivaldi - Biblioteca Valenciana Digital
Google Books
Gallica - Bibliothèque Nationale de France
Viquipèdia