D'entre les celebracions de la Setmana Santa a la ciutat de València, sempre s'ha destacat, històricament, la processó del Divendres Sant, que iniciava el seu recorregut des de la ja desapareguda església de la Sang, on es troba l'actual edifici de l'Ajuntament de València, precisament a la part que dóna al carrer que ho recorda: el carrer de la Sang.
Donc bé, sembla que durant uns anys de la primera meitat del segle XIX, es va deixar d'organitzar aquesta solemne processó, ja que en les cròniques de la premsa de 1850 es destaca el restabliment de la mateixa.
De la Setmana Santa de 1850 a València, que va transcórrer entre el 24 i 31 de març, podem llegir en la premsa de l'època la recuperació de la processó de Divendres Sant, després de quinze anys que no es celebrava. En concret, els diaris madrilenys "El Heraldo" i "La España", respectivament es fan ressó d'aquest esdeveniment.
El diari "El Heraldo", en la seua edició del 30 de març, inicia la seua crònica destacant el restabliment de la processó: "Después de quince años en que el religioso pueblo de esta capital se ha visto privado de la solemne procesión del Viernes Santo, hemos sabido con satisfacción se ha restablecido ya para el presente esa costumbre antiquísima que tantos sentimientos de piedad y devoción han inspirado siempre a sus habitantes".
 |
| El Heraldo (30/03/1850) |
Per la seua part, el diari "La España", en la seua edició del 2 d'abril, reflecteix el següent: "Ha vuelto a restablecerse en el presente año la piadosa costumbre, olvidada tiempo ha, de celebrar la procesión del Viernes Santo".
 |
| La España (02/04/1850) |
A més, en el mateix diari es consigna, amb aquella forma grandiloqüent d'escriure, la iniciativa de recuperació de la processó: "La archicofradia de la Purísima Sangre del Señor, en unión con la del mismo nombre, del cercano pueblo de Ruzafa y las demás corporaciones que en ella toman parte, se han propuesto verificar este solemne acto con toda la pompa y magestad que requiere el grande y divino objeto de esta función".
 |
| L'Oració de Jesús a l'Hort |
Fins i tot, els diari "El Heraldo" dona informació detallada de l'hora i també del llarg itinerari de la processó pels carrers i places de la ciutat (algunes zones ja desaparegudes per les reformes urbanístiques), així com de les "estacions" a les esglésies que formen part del recorregut: "A las cuatro de la tarde saldrá de la iglesia de la Sangre por la plaza y bajada de San Francisco, calle de San Vicente, por dentro de la iglesia de San Martín, plaza de Santa Catalina (...), plaza de la Lonja del Aceite, Puerta Nueva, Mercado, calle de Flassaders, Porchets, calles de Colchoneros y de San Vicente, por dentro de la iglesia de san Gregorio, calle de la Sangre a la iglesia de este nombre..."
Per la crònica del diari "La España", també podem saber del seguici processional i la seua magnificiència: "Después de los clarines y pendones de la hermandad y archicofradía de la Sangre, seguirán las imágenes por el orden que notamos á continuación: Oración en el Huerto, Azotamiento, Ecce Homo, la Calle de la Amargura, el Santísimo Cristo de la Agonía, el Descendimiento, el Santo Sepulcro, la Soledad, la Santísima Cruz..." Totes este imatges es recollien i veneraven en diversos convents i esglésies de la ciutat.
Per últim, dels altres actes de la Setmana Santa de València, podem saber que el dimarts va tindre lloc una funció musical amb composicions religioses, tal i com queda reflectit, també, pel diari "La España": "En la noche del martes se cantó en el salón del liceo el magnífico Stabat Mater del maestro Andrevi, precedido por la introducción tocada por la orquesta de las Siete Palabras de Haynd, de la plegaria del Moisés cantada por varios socios de la sección de música, y de algunas composiciones poéticas alusivas al objeto de la función".
Curiosament, la composició del "Stabat Mater" s'ha pogut sentir, de nou, l'any 2014, a la ciutat de València, en alguns dels concets organitzats a propósit de la Setmana Santa.
Fonts documentals: