En l'edició de 1894 de la Fira de València, també es va organitzar una Cavalcada al.legòrica, celebrada el 28 de juliol, de la qual en la col.lecció de cromos trobem figuracions al voltant del Quixot, quadre o grup que formava part del seguici de la Cavalcada, organitzat pel Cercle de Belles Arts, segons es pot llegir en les cròniques de la premsa i que, per cert, va obtindre el beneplacit general del públic assistent.
En el diari "El Liberal", del 28 de juliol, el corresponsal Morote, avança tots els figurants i escenes que formarien part del quadre sobre el Quixot, destacant l'aportació i participació activa en la Cavalcada d'artistes valencians com Agrasot i Pinazo: "...En la organización de este festejo intervienen todos los años, con entusiasmo nobilísimo, los artistas más notables de la ciudad, como Peiró Gómez, García, Agrasot, Pinazo y otros, que no sólo prestan su concurso como organizadores, sino que toman parte personal en la cabalgata..."
 |
| El Liberal (28/07/1894) |
En el mateix diari, en la seua edició del 29 de juliol, el corresponsal fa tota una lloança sobre la Cavalcada, amb una referència especial del quadre del Quixot: "El cuadro de Don Quijote ha resultado superior a todo encomio. No es posible dar más completa traducción á la realidad de los tipos que describió Cervantes".
 |
| El Liberal (29/07/1894) |
D'altra, en el diari republicà "El País", del 31 de juliol, podem llegir una crònica prou completa sobre la Cavalcada al.legòrica, suscrita pel corresponsal Francisco de Asís Pastor, on també fa un elogi sobre l'escenificació del Quixot i dels artistes promotors: "El grupo de Don Quijote, que seguía, ha resultado originalísimo, como no podía menos de suceder tratándose de estos famosos pintores que han sido los organizadores. Abrían la marcha cinco caballeros andantes: Orlando Furioso montado en un soberbio caballo; Amadis de Gaula, el caballero de la verde espada..."
 |
| El País (31/07/1894) |
Al llegir aquelles cròniques, plenes de lloançes, no es fa gens estrany la reproducció gràfica del quadre del Quixot en la col.lecció de cromos.
A més a més, podem apreciar el cromo del carruatge anomentat "La Perla del Mediterráneo", de nova construcció, que va formar part de la Cavalcada, però també de la Batalla de Flors d'aquell any, això no obstant fora de concurs, àdhuc va ser rescatada per la Cavalcada de l'edició de 1895.
Un carruatge molt virolat i simbòlic, reproduït en el cromo, segons queda ressenyat també en l'edició del 31 de juliol del diari "El País": "En espaciosa plataforma, convertida en ameno jardín, se eleva un peñasco, sobre cuya base aparece la Agricultura, Industria y Comercio. En dicha plataforma de azulejos árabes con medallones, destácanse los bustos de Luis Vives, Juan Plaza, Ribera, Vergara y los escudos de Valencia y la provincia. En el peñasco antes citado descansa una concha madre-perla, dentro de la cual hay una matrona, á la que cubre su cabeza el casco con el Drach Alat, sosteniendo en la mano derecha el cuerno de la abundancia. En la parte posterior del carro aparace la estatua de la Fama, en gran tamaño".
De la Batalla de Flors, celebrada el 31 de juliol, com acte final de la Fira, podem contemplar en la col.lecció de cromos un dels carruatges, presentat baix el títol "La Góndola Veneciana", molt bé descrit en el diari "La Correspondencia de España", del 5 d'agost, quan llegim l'ampla crònica sobre la Batalla de Flors, signada pel corresponsal Ferrando.
Una descripció molt detallada del carruatge, imatge fidelment reproduïda en el cromo: "Era una artística y graciosa góndola veneciana del siglo XV. Las aguas sobre que parecia mecerse estaban simuladas por hojas de latania borbónica y algunas plantas lacustres. Su longitud era de seis metros cincuenta centímetros. En el centro de la nave se elevaba un precioso doselete con la siguiente inscripción "Batalla de flores de 1894". Rodeàbala la embarcación grueso cordón de seda azul con artísticos cabos de plata..."
En la mateixa crònica, podem saber que el carruatge va ser presentat per la senyora donya Maria Pujola, viuda de Fontanals i que va obtindre el primer premi, el corresponent de S. M. la Reina.
De la Batalla de Flors, celebrada el 31 de juliol, com acte final de la Fira, podem contemplar en la col.lecció de cromos un dels carruatges, presentat baix el títol "La Góndola Veneciana", molt bé descrit en el diari "La Correspondencia de España", del 5 d'agost, quan llegim l'ampla crònica sobre la Batalla de Flors, signada pel corresponsal Ferrando.
 |
| La Correspondencia de España (05/08/1894) |
En la revista "La Ilustración Artística", del 3 de setembre, apareixen dibuixos de F. Vizuete, a partir de fotografies de D. A. García, d'alguns dels carruatges que varen participar en la Batalla de Flors, que il.lustren una breu crònica publicada en altra pàgina.
Entre els carruatges dibuixats, apareix el corresponent a la gòndola veneciana, informant la crònica de la seua tripulació: "...tripulaban la Góndola veneciana la señora viuda de Fontanals, su hija Emilia, la baronesa de Benidoleig y María Grande". Com es pot veure, l'alta burgesia valenciana figurava en estos actes festius.
Fonts documentals:
Biblioteca Digital Hispànica
UCLM - Centro de Estudios de Castilla La Mancha
Círculo de Bellas Artes de Valencia
Viquipèdia
 |
| La Ilustración Artística (03/09/1894) |
Entre els carruatges dibuixats, apareix el corresponent a la gòndola veneciana, informant la crònica de la seua tripulació: "...tripulaban la Góndola veneciana la señora viuda de Fontanals, su hija Emilia, la baronesa de Benidoleig y María Grande". Com es pot veure, l'alta burgesia valenciana figurava en estos actes festius.
Sobre el programa de la Fira de València, també el diari "El País", en l'edició del 3 de juliol, ja dona a conéixer el calendari, desenvolupat del 20 al 31 de juliol, i els actes a celebrar dia a dia. Previament, el dia 19 de juliol seria l'obertura de l'Exposició artística, industrial i agrícola, instal.lada a la Universitat, fins el 15 d'agost.
Fonts documentals:
Biblioteca Digital Hispànica
UCLM - Centro de Estudios de Castilla La Mancha
Círculo de Bellas Artes de Valencia
Viquipèdia