Aquell estiu de 1849, sembla que al Cabanyal va ser dels més animats i concorreguts, des de feia molts anys, si es que fem cas de la crònica que podem llegir al diari madrileny "La Época", recollida de diaris valencians, en la seua edició del 19 d'agost: "Decididamente en muchos años no ha presentado el Cabañal la animación y fuego que el presente. Innumerables han sido las diversiones, tanto públicas como privadas, bailes, serenatas, conciertos, pesquerías, etc. etc."
 |
| La Época (19/08/1849) |
Segons el mateix diari, el caràcter festiu dels valencians, tòpic prou recurrent durant tot el segle XIX, es fa més palés en esta època estival: "El carácter festivo de los valencianos se muestra en todas las estaciones, pero nunca con tanta animación como en la presente".
Amb la festa de l'Assumpció, el 15 d'agost, la temporada principal de banys al Cabanyal arribava al seu fí. El dia de la festa, uns participaven dels actes i cerimonials religiosos, destacant la processó de trasl.lació de la Verge de la Seu o del Miracle i, altres, emprenien el camí cap al Grau, on al poblat del Canyamelar també hi havia celebració festiva i, de pas, gaudir del últim bany de la temporada.
 |
| Nostra Senyora de la Seu (s. XIX) |
De la festa al Cap i Casal, poden llegir el següent, al mateix diari: "Antes de ayer por la mañana estaban poblados los templos, en particular la catedral y la capilla de la Virgen del Milagro, por una inmensa multitud que acudía a celebrar las fiestas de la Asunción de la Virgen: por la tarde no estaba menos concurrida la procesión, que tiene por objeto trasladar á la citada capilla la imágen, que durante el dia ha estado en la catedral".
De la festa al Canyamelar, la crònica de premsa ens diu: "A las mismas horas seiscientas tartanas de alquiler, los ómnibus y los carruajes particulares se ocupaban en transportar por el camino del Grao la gente que acudía á las fiestas que celebra el Cañamelar a su patrona".
I, segons el final de la crònica, encara per la nit, continuava la festa, amb vetlada músical a la Glorieta, on tot el món s'aplegava, tot envoltat d'un aire parisienc: "Por la noche la Glorieta estaba animadísima; las músicas de artillería y Saboya tocaban sin cesar trozos escogidos de óperas modernas, convirtiendo en soirée musical un paseo nocturno, y dando á la Glorieta en concurrencia, luces y armoniosos sonidos el carácter de los jardines que á fuerza de trabajos ha creado la especulación en París para dar bailes y conciertos".
 |
| Glorieta de València (s. XIX) |
La crònica estival sobre el Cabanyal de 1849 arriba al seu fí i s'ha fet no sols per recuperar la memòria històrica sobre les festes i costums a la ciutat de València, seguint el calendari festiu, sinó també retre un petit homenatge per a totes aquelles entitats, col.lectius i ciutadania que baix la plataforma "Salvem el Cabanyal" lluiten per una ciutat més habitable, participativa i sostenible.
Fonts documentals:
Biblioteca Digital Hispànica (Hemeroteca Digital)
DADUN - Universidad de Navarra
Fonts documentals:
Biblioteca Digital Hispànica (Hemeroteca Digital)
DADUN - Universidad de Navarra