Quan s'inicia el mes de març, sembla que la Primavera demana permís per també entrar. Això es trobem en el recorregut que fem a través de “Tabal y Donsayna”, on la festa de les Falles de Sant Josep ja va adquirint un cert protagonisme. I per no carregar massa el mes d'abril, situarem en març, donada la mobilitat del cicle pasqual, el contrapunt de la Setmana Santa, amb el Diumenge de Rams i els oficis de Dijous i Divendres Sant.
El
cicle estacional de la Primavera inicia el seu camí durant el
transcurs del mes de març, on la natura ja es va desplegant a poc
a poc, fins que arribe el mes d'abril i esclate del tot, amb tota la
seua esplendor. Moment per rescatar aquella dita: “Quan trau fulles
la figuera, s'acosta la primavera”.
LA
PRIMAVERA
"La
serena estación de los placeres
Dice
á flores y á pájaros: “¡Amad!”
Y
ya sinse pruñons les llavaneres
Esperen,
baix del pont, á algun soldat.”
...
... ... ...
De
la festa, la vespra. En aquells anys, encara les Falles es cremaven
la vespra de Sant Josep, focs de vigilia. Rodant, rodant per places i
carrers va la gent, a veure els cadafals, sona la dolçaina i
tabalet, aroma de l'enramà, la música també va sonant en els
entaulats, epigrames molt versats adornen les parets. I a poqueta
nit, prenen foc a la falla, amb traques i castell.
Ja s'acabat la festa, però només la festa pel carrer. La gent entra en les confiteries, cafés i tavernes. Uns per obsequiar a la Pepa o al Pepet. Altres, per a prendre dos lliures de bunyols i d'aiguardent. A l'endemà, Sant Josep. I dels oïts encara no s'acabat d'anar el sonsonet de la xicalla: “Hi ha una estoreta velleta, per a la falla de Sant Josep? El tio Pep!”
Ja s'acabat la festa, però només la festa pel carrer. La gent entra en les confiteries, cafés i tavernes. Uns per obsequiar a la Pepa o al Pepet. Altres, per a prendre dos lliures de bunyols i d'aiguardent. A l'endemà, Sant Josep. I dels oïts encara no s'acabat d'anar el sonsonet de la xicalla: “Hi ha una estoreta velleta, per a la falla de Sant Josep? El tio Pep!”
LES
FALLES DE SANT JOSEP
"Peguem
una volteta per Valensia,
Rodém
quatre carrers,
Y
después d'haver vist totes les falles
Es
farem, si et pareix, uns buñolets.
¡Viva
la Pepa! Criades en bandejes
Per
ahon te chires veus,
Portant
pera els Chusèps, bescuits, tortaes
Y
melengues romans d'á dos quinsets"
Alguns
anys, tot seguit, per “capritxos” del Calendari, enllacem les
Falles amb la Setmana Santa. I de sobte, ja estem davant del seu
pòrtic, el Diumenge de Rams. En temps antics, les fadrinetes nugaven
amb flocs d'un color determinat les palmes i rams, per comunicar allò
que el seu cor sentia: el floc roig, amor passional; el floc vert,
amb tranquilitat; el floc blau... Als versets queda exposat. I cal no
perdre de vista: “Diumenge de Rams, i a l'altre Pasqua tinguem”.
EL
DIUMENGE DE RAMS
“Diu
verídica l'historia
D'esta
sempre leal ciutat,
Qu'antigament
nòstres pares,
En
tal dia com demá,
Be
al balcó, be á la finestra,
O
be á cuansevòl forat
Que
tingueren en ses cases
Pa
traure al carrer el nas,
Penchaben
molt cuidados
Grògues
palmes ó vèrts rams
Qu'el
retor de la parròquia
Habia
beneit ya.”
El
Dijous i Divendres Sant la ciutat entra en un altre estat, de quasi
silenci i recolliment. Dies d'estacions, dels pasos, de les set
paraules, de l'enterro... Corporacions, confraries... Un altre món.
I el Dijous Sant és el primer dels tres brillants: “Brillen, com
sol de migdia, tres dijous tots els anys: el de l'Ascensió, el del
Corpus, i el primer, que és Dijous Sant”.
DIJOUS
I DIVENDRES SANT
“Estem
en Dichòus Sant: la desinqueta
Siutat
del tabalet i les locaes,
La
Chaucha de les festes, qu'als crits feta
Habia
de quedar pegant becaes,
Al
faltarli el “carbó!”! “hiá fem!” “terreta!”
“Foguerer!”
y atres veus desaforaes;
S'ha
chirat del revés com una calsa,
Y
queta i muda está com una balsa”.
Però,
en un tres i no res, sense esperar ni el diumenge pasqual, dissabte
pel matí, al toc de Glòria, la ciutat de València tornarà a
reviure.