I arribem a mitjans de febrer, on anem a rescatar dos notícies sobre les festes de Campanar i el seu Porrat, una a través del diari “El Católico” i l'altra, molt curiosa, extreta del diari “La Unión Católica”.
 |
| Estampa (s. XIX) |
La notícia del diari “El Católico”, del 21 de febrer, no deixa de ser la breu ressenya periodística sobre els actes festius, però destacant la gran afluència de gent i tot l'ambient que li envolta a la celebració de la festa: “Anteayer, con motivo de celebrarse las fiestas de Nuestra Señora en el inmediato pueblo de Campanar, fue mucha la gente, que desde Valencia se trasladó a dicho punto, formando prolongados cordones las personas que a pié y en carruajes poblaban muchas veredas que por la espaciosa vega conducen al santuario”.
 |
| El Católico (21/02/1880) |
Sobre el Porrat també es fa esment: “En las mesas del torrat se hizo gran consumo de los artículos puestos a la venta, no faltando familias que, situándose sobre la verde alfombra de los campos, consumieron la prosaica merienda, a que tan acostumbradas son las clases de nuestro pueblo”.
Quasi sembla com una estampa bucòlica d'un dia de Pasqua. I no va faltar la banda de música durant la vesprada, ni el castell de focs artificals a poqueta nit.
L'altra notícia sobre la festa de Campanar, tambe està publicada el mateix dia 21 de febrer, però al diari “La Unión Católica”, en la secció “Correspondencia particular”, escrita en format de carta al director, per part de qui signa com “El Corresponsal”.
 |
| La Unión Católica (21/02/1880) |
La carta es converteix en una crònica molt acurada en la seua redacció, on el signant tracta de traslladar sensacions i emocions sobre la festa de Campanar, relatant i adornant tots el actes festius, quasi de forma poètica, des de el vol de campanes i morterets a l'alba, fins el colofó dels focs artificials a la nit, passant per la funció religiosa de la missa cantada, amb la presència d'un eminent orador sagrat, del qual precisa molt bé la seua identitat.
De tota la narració i com exponent de la redacció feta, podem extraure el següent paràgraf, on es fa menció del Porrat, quan arriba el capvespre: “Por fin, á esa hora en que el sol, tocando al término de su carrera diaria, comienza á hundir sus rayos tras las elevadas lomas de los montes, á esa hora poética bañada por la luz del crepúsculo vespertino, veíanse los senderos atestados de gente, que regresaban á la capital despues de haber pasado un dia de solaz y recreo amenizanos el paseo con el tradicional porrat”.
I entre Porrat i Porrat, també s'entrecreuaven, durant el mesos de gener i febrer, els avisos en la premsa sobre els balls de màscares del Carnestoltes, organitzats per institucions i entitats de la ciutat, fins que arribara la festa de Sant Josep i les falles de la vespra.