dissabte, 11 de maig del 2019

La Mare de Déu dels Desemparats en la Guia Diamante (1898)

Arribat el mes de maig, la ciutat de València ja es preparava per a la celebració col·lectiva de la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats. Aquesta celebració no es va contemplar en l'apartat de costums populars de la "Guia Diamante" (1898), segurament perquè en esta festa prevalia el fervor religiós sobre les tradicions de caràcter popular.

Així i tot, en la part corresponent a la galeria de fotos, part cinquena de la Guia, apareix un fotogravat de la Mare de Déu dels Desemparats, en concret de l'altar de la seua Capella on s'alberga la seua imatge, encara no erigida en Basílica, distinció otorgada quaranta anys després de l'edició de la Guia, en concret l'any 1948.



Fotogravat

En la galeria de fotos, a cada imatge reproduïda li acompanya un text explicatiu. Sota el títol "Ntra. Sra. de los Inocentes Mártires y Desamparados" apareix la següent explicació: "Bajo dicha advocación fué declarada Patrona de Valencia en 21 de Abril de 1885 por su S.S. el Papa León XIII".

A continuació, es posa en relleu la veneració que li professa el poble valencià: "Ante la excelsa imagen, por la que siente fervoroso entusiasmo, depositan sus ofrendas  en los días de amargura y felicidad los valencianos".

El text narra, breument, la història popular sobre l'oritge de la imatge: "Cuenta la leyenda que en 1414 fué hecha la hermosa escultura por tres ángeles disfrazados de peregrinos, que al Padre Gilabert Jofré ofrecieron terminarla en tres días con destino á la cofradía del Hospital General. Cumplieron su ofrecimiento los misteriosos escultores, pues transcurrido el tiempo fijado hallóse la imagen, pero no los peregrinos que desaparecieron después de ejecutar su obra".  

Finalitzada la narració, ens remet a llegir la descripció que sobre la Capella apareix en la pàgina corresponent de la Guia, en un subapartat titulat "Capillas católicas".

Sobre la celebració festiva a la Mare de Déu dels Desemparats podem consultar la premsa de l'època, per conéixer millor els actes que es programaven en aquells temps i el fervor que despertava entre la gent.

En 1897, l'any anterior a l'edició de la Guia, els festejos a la Mare de Déu ens van veure condicionats per la coincidència amb la celebració d'eleccions municipals el segon diumenge de maig, segons podem llegir en el diari "Las Provincias", en la seua edició del 9 de maig, precisament el diumenge de la festivitat aquell any.

L'entrada de la notícia sobre la festa a la Mare de Déu així ho ressenya, amb un tractament crític: "Hoy es la fiesta de Nuestra Señora de los Desamparados, siempre grata y alegre para los valencianos. Pero ocurre una coincidencia muy lamentable. Hoy se celebran las elecciones municipales, y con ese motivo, aquella fiesta tan solemne, tradicional y popular, queda deslucida, y hasta interrumpida, puesto que hoy solo se verifican las funciones de iglesia, aplazándose la procesión hasta el domingo próximo".

El mateix ja havia passat feia dos anys, segons s'assenyala en la crònica, un fet que es podria haver evitat si els representants polítics hagueren pressionat: "Para Madrid y para el resto de España, esto importa poco; pero para los valencianos, repetimos, que esto es muy sensible. No hubiera estado de más que nuestros representantes en Cortes lo hubieran hecho presente al gobierno". 

Després d'aquesta introducció, es narra tot allò relacionat amb les celebracions i actes festius, amb el detall dels elements ornamentals: "El adorno de la fuente de la plaza es este año menos pretensioso y costoso que otras veces; pero resulta más artístico, formando un canastillo de flores muy bien dispuesto, alumbrado de noche por grandes focos eléctricos. También estaba iluminado por focos eléctricos el altar de la Virgen, que se coloca en la fachada de la capilla, sobre el tablado de la música".

També es fa menció de les funcions religioses i els actes musicals, amb especial referència a les serenates en honor a les dones que porten el nom d'Amparo: "Anoche había luminarias en muchas casas, y no faltaron las serenatas con que son obsequiadas las Amparos, contribuyendo todo ello á preparar la fiesta de hoy".

En l'edició de "Las Provincias" del dilluns 17 de maig, hi trobem ressenya sobre les celebracions que es van dur a terme el dia anterior en honor a la Mare de Déu, amb destacada menció a la processó general que no es va poder celebrar en el seu dia per la coincidència amb les eleccions municipals.  

Va estar a punt de no poder eixir en processó la Mare de Déu, per  motiu de la pluja que es va produir unes hores abans, però finalment va parar de ploure i va poder fer-se la processó, segons podem llegir en la crònica: "La lluvia de ayer tarde no impidió que se terminasen los festejos á la Virgen de los Desamparados, pues cuando ya todos creían que por dicha causa se suspendería la procesión, cesaron los chubascos, y esta se celebró, si bien no ya con todo el lucimiento que era de esperar y de desear".

Malgrat la pluja caiguda abans, la gent omplia el recorregut de la processó i es va passar a una pluja de flors: "A pesar del barro y de la humedad, las calles de la carrera se hallaban llenas de gente, y el paso de la Virgen era saludado en todas partes, como siempre sucede, con una incesante lluvia de flores y con las mayores muestras de veneración de valencianos y forasteros". 

Com s'ha pogut veure, aquell any de 1897, la celebració de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats va tindre que celebrar-se durant dos caps de setmana, per motiu de la coincidència amb les eleccions municipals, tal com va quedar reflectit també en l'Almanac del mateix diari de l'any 1898: "Las elecciones se verificaron el domingo, dia 9, fiesta de la Virgen de los Desamparados, dejándose con este motivo para el domingo siguiente la solemne procesión de nuestra Patrona con disgusto de sus devotos". 

Per cert, fins el primer dia del mes de juliol no es va poder constituir la nova corporació municipal, segons també podem comprovar en l'Almanac del diari "Las Provincias". I, mentrestant  la roda de l'any festiu a la ciutat de València anava seguint el seu trajecte.

Fonts d'informació:
BDH
BVPB
BIVALDI 
Viquipèdia