La il·lustració que encapçala el mes d'abril en el "Calendario Pintoresco" és la representació d'un dels Miracles durant la celebració festiva a Sant Vicent Ferrer, en un dels Altars erigits a la ciutat de València, com a tribut secular al sant patró, enaltint la seua itinerant predicació per tot arreu i, a més a més, lloant el seu poder taumatúrgic .
Una celebració al Regne de València que, a partir de les acaballes del segle XVI, es va traslladar del 5 d'abril, data fixada per a la seua festa litúrgica, en commemoració de la seua mort o trànsit, al segon dilluns de Pasqua, ja que la diada del 5 d'abril sempre esqueia en temps de Quaresma i, fins i tot, en la Setmana Santa, el que minvava fer-ho amb tot l'esplendor i gaudi.
En el gravat podem veure, al fons del dibuix, un altar dels Miracles, damunt del cadafal o escenari es troben tres xiquets actors, un d'ells representa a Sant Vicent amb el braç en alt i el dit assenyalant cap al cel, la imatge més coneguda i reproduïda en la seua iconografia. Els altres dos xiquets van vestits d'època, com de milícia, barret en el cap amb ploma i un dels xiquets sembla portar una espasa.
En primer pla, davant de l'altar es congrega molta gent, en aquest cas es barrejen de diferents classes socials i procedència, per les diverses vestimentes que podem identificar. Segurament, tal com es pot llegir en les cròniques del segle XIX, la gent de l'Horta s'acostava al Cap i Casal per a gaudir de la representació del Miracles i de tots els actes complementaris que es desenrotllaven durant, almenys, dos dies, des de la vespra, l'anomenat diumenge de Quasiomodo o in albis.
D'aquells anys, al voltant de la publicació del Calendari, podem extraure alguna ressenya de la premsa i més enllà dels diaris locals, perquè la festa a Sant Vicent Ferrer tenia ressó en la premsa forana, dies després, com podem constatar en el diari madrileny "La España", en la seua edició de l'1 de maig de 1859, on podem llegir sobre els preparatius de la festa: "Ya ha comenzado á colocarse en los sitios de costumbre los altares para la representación de los milacres del hijo y patrono de Valencia, San Vicente Ferrer. Parece que en todos ellos se desplegará gran lujo este año".
De l'any 1861, en el diari "El Contemporáneo", també editat a Madrid, en l'edició de l'11 d'abril hi trobem la següent ressenya: "Las populares fiestas de San Vicente Ferrer se han celebrado estos últimos dias en Valencia con la alegre espansion, anualmente acostumbrada, no obstante de haber amagado el tiempo el dia 9 la suspensión de los obsequios al santo patrono".
Sembla que després els núvols es van escampar, segons continuem llegint: "Por fortuna á las pocas horas la atmósfera se serenó, y los puntos donde se encontraban los altares para los milacres, la iglesia de San Esteban, donde se halla representado el bautizo del santo, su casa natalicia y el paseo de la calle del Mar, volvieron a estar concurridos y animados".
Una crònica més extensa, correspon a l'edició de "La Esperanza" del 24 d'abril de 1857: "Dicen de Valencia con fecha del 21, que los milagros de su patrono San Vicente Ferrer se han celebrado este año con toda la animación y regocijo que prestan á esta secular funcion, así el carácter jovial de los valencianos y su proverbial entusiasmo por la grata memoria del mas esclarecido de sus hijos, como lo apacible y sereno de estos dos dias, que han permitido lucir en la fiesta todas las galas de Valencia".
I continua la notícia, posant en relleu l'afluència de forasters i el bon ambient de convivència: "La afluencia de forasteros ha sido indudablemente más numerosa que otros años; y como no tenemos noticia de la menor desgracia que lamentar, debemos suponer que todo ha contribuido á prestar animación y vida á tan popular esparcimiento".
Remata la crònica amb el Micalet ple de forasters, a més de l'anar i vindre de la gent de l'Horta: "El dia 20 por la mañana se veia el coloso Miguelete coronado de un sinnúmero de forasteros que estaban ante el soberbio panorama que ofrecia à su vista la riquisima vega, y las calles de la ciudad se veian asimismo llenas en todas direcciones por una multitud de labriegos que las recorria, ansiosos de ver los altares del Santo, y de saborear grátis la inocente representación dels milacres de Sent Vicent".
En aquells anys s'alçaven tres Altars a la ciutat de València: El del Mercat, el del Tros-Alt i el més afamat, el del carrer del Mar. I quedava molt recent en el temps, la magna celebració de les festes centenàries en honor a Sant Vicent Ferrer (1855), per commemorar el IV centenari de la seua canonització, celebracions recollides en un volum pel cronista de la ciutat Vicente Boix.
Fonts documentals: