divendres, 17 de maig del 2013

Les celebracions del segon centenari de la Mare de Déu dels Desemparats de 1867

Sobre les celebracions, en 1867, al voltant del segon centenari de la Mare de Déu dels Desemparats i que va transcorre des de l'11 fins al 19 de maig, la premsa forànea de l'època es fa gran ressó, amb un gran desplegament d'informació. De les cròniques que fan compte dels actes i de l'ornamentació de la ciutat de València, cal destacar les que apareixen a la revista "La América" i als diaris "La Época" i "La Esperanza", respectivament.

 En la revista quincenal "La América" del 13 de maig, es pot fer un recorregut històric sobre la imatge i advocació de la Mare de Déu dels Desemparats, signat per Luis García de Luna, però amb una llarga i curiosa disquisició previa al voltant de commemoracions seculars i exposicions universals, on s'atreveix a comparar la celebració religiosa i centenària de València amb l'Exposició Universal de París d'aquell any, convocada per Napoleó III com ofrena a les arts i les ciències, tal vegada per l'Exposició Regional que va tindre lloc, que formava part del programa d'actes organitzats.
La América (13/05/1867)

Del mateix 13 de maig és l'edició del diari vespertí "La Época", amb una crònica molt profusa i acurada, a partir dels diaris valencians, dels actes del primer dia, com el trasllat de la Mare de Déu a la Seo, l'eixida de les sis Roques existents, restaurades per a l'ocasió, i dels dos grans carros triomfals construïts a propòsit, a expenses de l'Ajuntament, així com dels carros construïts per diversos gremis i corporacions, que varen ser nou. D'altra, també es podem fer una idea molt aproximada de tots els elements d'ornamentació i decoració de places, carrers i edificis com l'Audiència, la Llotja i alguns palaus, entre d'altres, amb entaulats, altars, obelisc, arcs, domassos, gallardets, fanals, tendals..., fent un recorregut des de la plaça de la Constitució, passant per Cavallers, el Tossal, Bolseria, el Mercat, Flassaders, Sant Vicent fins la plaça del Arquebisbe. I a la nit, l'efecte sorprenent de la il.luminació. Tota la ciutat engalanada per al centenari, tot un desplegament.
La Época (13/05/1867)

El diari "La Esperanza", en l'edició del 18 de maig, publica un extens article que havia estat editat al "Diario de Barcelona", escrit com una carta anònima, on podem saber amb prou detall de tots els preparatius immediats a les celebracions festives, el desenrotllament dels diferents actes commemoratius, l'ornamentació de places, carrers i edificis, l'arribada de gent procedent de les comarques i altres províncies i, en definitiva, tot l'ambient d'una ciutat enfervorida.
La Esperanza (18/05/1867)

D'entre els actes organitzats, es fa ressenya de la inaguració de l'Exposició Regional, per iniciativa de la "Sociedad Valenciana de Amigos del País y la junta provincial de agricultura, industria y comercio", de l'emotiu trasllat de la imatge de la Verge a la Catedral, dels focs d'artificis disparats des de la plaça de bous a poqueta nit i, com no, de la solemne i extraordinaria processó general de la Mare de Déu.

 En el mateix diari, en este cas del dia 20 de maig, es transcriu d'un diari de València, sense nomenar la capçalera, una crònica molt acurada de la processó general i el seu seguici, que va tindre lloc dies abans i que es va convertir en l'esdeveniment central de totes les celebracions.
La Esperanza (20/05/1867)

La processó es va iniciar a les dos i mitja de la vesprada, amb les Roques del Corpus i amb altres carros triomfals, construïts a propòsit per a la commemoració. I un hora més tard, s'iniciava propiament la processó per la Porta dels Apòstols, d'aquesta manera: "Rompían la marcha los diez y seis guardias civiles de á caballo. Seguían el pendon de la ciudad, coronado del rat penat, y las antiguas banderolas de las barras de Aragón, llevadas por los reyes de armas, con corona y gramalla de los mismos colores...". A continuació, els nans i les danses de la processó del Corpus i també els gegants "que causan la admiración de las gentes sencillas", alguns d'ells vestits de nou per a l'ocasió "in honorem tanti festi..."
Medalla commemorativa del Centenari 

Molts pobles de les rodalies estaven representats en la processó, cadascú amb un estendard, la seua imatge i la banda de música, així com els gremis, confraries i associacions devotes de la ciutat de València. I ja després, les parròquies, en ordre d'antiguitat, amb les seues creus adornades amb flor i els seus titulars en andes, intercalant-se els personatges del Corpus, com el Apòstols o els Cirialots.
Medalla del Centenari - anvers

I continua la descripció de tot el seguici, fins arribar a la imatge de la Mare de Déu: "La Sagrada Imagen, en cuyo honor se hacía esta magnífica solemnidad,  era conducida en una riquísima anda de plata, llevada a hombros de doce sacerdotes...", que va eixir del temple a les huit de la vesprada i va retornar a les onze i mitja de la nit.
Medalla del Centenari - revers

La crònica acaba donant dades de la processó: des del número de bandes de música fins a la quantitat de llums o ciris que acompanyaven el seguici processional. A més, dibuixava tot l'ambient i l'ornamentació de la carrera: "Á mas de los altares, arcos de triunfo y otros objetos que hemos ya mencionado, el pintoresco adorno de todas las casas con sus brillantes colgaduras, el inmenso gentío que se agrupaba en ellas, la multitud de personas que poblaban todos los balcones en la que lucían su hermosura y galas nuestras paisanas, todo ello formaba un panorama encantador, aumentado por el entusiasmo y la alegría de aquel inmenso público, alegría y entusiasmo que rayaba en delirio cuando aparecía la imagen de la Patrona de Valencia, saludada en la carrera por frenéticos vítores".
Medalla commemorativa del Centenari 

Una celebració centenària de gran esplendor i emotivitat.

Fonts documentals: