Les cròniques ens compten que, des de l'any 1851, les autoritats municipals havien imposat la "previa censura" per poder plantar falles als carrers de València, ja que s'havia de demanar un permís d'autorització.
A més a més, a partir de 1872 es va establir un impost creixent, que va fer minvar prou les falles plantades durant alguns anys, sobre tot des de 1883 fins al 1886, any que no es va plantar cap falla.
A tot això, la política repressiva per part de l'Ajuntament de València va arribar fins i tot a "l'estoreta velleta": la tradicional arreplegà de trastos vells, estores i altres objectes que feia la xicalla els dies previs a la plantà de les falles, materials utilitzats com a combustible.
 |
| L'estoreta velleta (1891) |
Sembla mentida, però "l'estoreta velleta", tan idealitzada i mitificada per la literatura fallera, també va patir de l'autoritarisme extrem, tal i com queda constància al diari valencià "El Constitucional", en la seua edició del 15 de març de 1882.
Una notícia, segurament amagada al llarg del temps i que ara rescatem de l'oblit de la història, com un testimoni rellevant dels entrebancs que, al llarg del segle XIX, va patir el costum de plantar falles durant la vespra de Sant Josep.
 |
| El Constitucional (15/03/1882) |
En la breu crònica del diari es pot llegir el següent: "El jefe de la guardia municipal ha recomendado á los inspectores de este instituto la mayor vigilancia para que no consientan que los muchachos vayan estos dias voceando por la capital pidiendo esteras y otros objetos viejos con destino à las fallas..."
I la "recomanació" del cap de la polícia municipal s'estén també a la plantà de falles no autoritzades: "...y previniéndoles al mismo tiempo que durante la víspera de San José no se consienta levantar otras hogueras que las que estén autorizadas por la alcaldía".
Precisament, en la mateixa edició del diari podem conèixer de la previsió de plantar falla a la plaça de la Palla: "Los vecinos de la plaza de la Paja y calles próximas tratan de levantar una falla la víspera de San José, constará de tres figuras, representando tres individuos que, en romeria, se dirigen a la Pechina á comer una paella".
 |
| Làpides en la Petxina (1849) |
Des de la distància temporal, podríem sentenciar que d'aquella autoritat municipal que aplicava una política "repressiva" s'ha passat, en els temps actuals, a l'aplicació d'una política més bé complaent, aixó si des de l'estratègia de l'acatament.
Fonts documentals: