diumenge, 23 de juliol del 2017

Costums i festes del mes de juliol en "Lo Romancer valencià" (1888): La Festa del Carme i la Fira de Juliol (III)

Després de la festivitat del Carme, en un tres i no res, arriba el temps festiu de la Gran Fira de València, coneguda ja popularment com la Fira de Juliol, segons queda encapçalat el romanç que li dedica el versador, d'una manera exultant, en "Lo romancer valencià".

Fira de Juliol (1888)

En la plasmació del romanç, d'entre els actes que conformen la Fira, es posa de relleu l'acte de la cavalcada, a més de ressaltar tot l'ambient de bullícia que es generava a l'Albereda, durant onze nits lluminoses i encisadores.

...no hiá en el mon sanser
res, tractant de diversions,
tan fantástich ni poétich,
més grat al cor ni més dolç,
qu'el pasej de la Alameda
en les nits de Juliol!...
¡once nits plenes d'encant,
de brises, de llums i de flors!...
¡once nits tan hejiseres!...
embellides no tan sols
per este cel y esta terra
qu'en ser valenciá ja es prou,
sino ademés (y es lo gran)
per la gala y l'esplendor
la elegencia y la riquea,
vida, gust, lujo y colors
que, durant cinch ó sis hores
de sense igual ilusió
disfrutes alli, ahon se pasa
la vida en ensomni dolç!...

Una fira més festiva que comercial, tal i com podem llegir, tal vegada havia perdut, durant el transcurs dels anys, el seu caràcter original, quan es va crear l'any 1871, on podria ser més prevalent la seua orientació mercantil i d'intercanvi comercial, cap a un esdeveniment més lúdic i festiu.

Ya sabem qu'en altres pobles
hiá fires de molt de nom,
hiá saben tots que la nostra
no es comercial ni de molt;
tots coneixen qu'esta fira
tan sols té aspecte y sabor
de festival, de grandea...
com les nostres coses son!...
per lo tant, croniste exacte
ó veridich escritor,
procuraré en la resenya
ó en la present relació, 
referirme solamens
al cuadro desllumbrador
d'eixes nits tan delicioses
á pesar de la estació!.
parlant de la cabalgata 
y un poquet de casi tot,
á fin de qu'en lo posible
tinga el cuadro tots los tochs...

Si seguim la lectura del romanç, es trobem amb la ressenya poètica de la cavalcada, un acte que s'havia consolidat en el programa de la Gran Fira de València, amb la participació d'institucions i entitats insignes de la ciutat, les quals contribuïen a otorgar el màxim esplendor a la desfilada cívica.

- Son le sis de la vesprada
cuan la cabalgat mou!...
El Comers, les Arts, la Industria,
gremis y oficis revolts!...
els casinos y ateneos!...
¡Tot lo gran, tot lo millor
que te Valencia en la esfera
del saber é ilustració,
en lujoses carreteles
tirades per richs trotons
emplomallats de gran gala
cantonenjanse molt tous,
pasejen richs estandarts
de varies institucions!..

La cavalcada arribava al seu lloc final de destí, l'Albereda, on es barrejaven músiques, traques i focs d'artifici. I la gent es mostrava entusiasmada, en un gran ambient d'esbargiment i gaubança.

La cabalgata seguix
y arriba de nit al pont
de la Mar, cuant l'Alameda
plena está de gom a gom!
Músiques, traques, eixides,
llums de bengala, farols,
aplausos, vives, jillits,
donsaines i tabalots!...
Trenta ó cuaranta mil ánimes
revoltes y en confusió!...
Tots dret al pont del Real
ahon la marja se disol!...
Y entra ya desd'aquell punt
la fira en son esplendor.

Només quedarà mostrar els pavillons instal·lats en l'espai de l'Albereda, plens d'activitats i de festa al llarg de la nit, tot un esclat de diversió, ball, xala i sarau.

Fonts documentals: