diumenge, 30 de juliol del 2017

Costums i festes del mes de juliol en "Lo Romancer valencià" (1888): La Festa del Carme i la Fira de Juliol (IV)

L'espai de referència i més emblemàtic de la Fira de Juliol de València havia estat, des de la seua primer edició (1871), a l'Albereda, un lloc de trobada festiva que no deixa de quedar reflectit en l'obra "Lo romancer valencià", amb la lloança de les seues celebracions nocturnes, els saraus i balls anunciats i d'altres manifestacions populars.

Fira de Juliol (1887)

L'Albereda de la ciutat de València, un passeig ressenyat pels viatgers romàntics en les seues cròniques, es transformava, durant uns dies, en un indret plé d'activitat i dinamisme, amb la instal·lació d'aquells pavellons tan luxosos, impulsats per diverses institucions i corporacions cíviques, els quals destacaven, sobre tot, per les nits, tots il·luminats amb llums i fanalets.

-En lo mig del gran pasej
y en la fantástica ilusió,
naixen monuments riquisims
rebosant en explendor!
Colocats pera once nits
per varies corporacions,
que ha no voreu no es creuria
qu'es gaste tant pa tam poch.
Palaus artistichs, forrats
de seda en dibuixos d'or!
Palaus de lujo y riquea,
de art y gust, rumbo y primor!

La gent es congregava a l'Albereda, atrets per les músiques i els balls, als ritmes de masurques, polques, valsos i pasdobles, entre d'altres. Tanmateix, la societat benestant era la que més gaudia de tot l'ambient de gatzara, on es propiciava, també, el ritual del festejament.

-Orquestes en ells ó músiques
de reputats profesors,
toquen en ells llargues hores
selectes composicions.
¡O valçen trenta parelles
ahon trent'angels del amor
sujectes per los pollastres,
gojen la mar de ilusions...!

Però, no tot era fer tabola, també s'emprenien iniciatives caritatives en benefici de les institucions que atenien a orfes, asilats i altra gent menesterosa, a través de rifes i tòmboles que s'organitzaven, accions benèfiques que formaven part del programa de la Fira.

-El que no veu d'eixes nits
el conjunt arrobador
d'els feriants en les casetes;
els lujosos pabellons;
les rifes pera els asilos
ahon está tot lo millor
de les polles valencianes
arreplegants els pinyols
de les boljaques d'els pollos
en dolça conversació...
qu'entre dijos y requiebros
la CARITAT fa l'agost
y el pobre trova el gran bálsem
que posa alivi al seu dol.

Aquelles nits de gatzara i xivarri a l'Albereda, l'atractiu dels pavellons i les parades, ultra el ventall d'actes que congregaven a la gent, li porten al versador a mostrar una visió exultant i fantàstica de la Fira Juliol.

¡Qui no contempla estos cuadros
entre mils de llums y fonts;
restaurants, horjateries,
les músiques, els bunyols,
el riu si l'aigua refleja...
el plantio de les flors...
y al mateix temps sent bengales
de llum mudant de color...
y allá cuaranta mil ánimes
aplaudint en mans y cor...
no sap qu'en tals nits, la vida
fantástica pera tots,
pasa en aquella Alameda
igual qu'en ensomni d'or...
pues es el punt ja descrit
vist tant de llunt com de prop,
d'aquelles MIL Y UNA NOCHES
la exacta reproducció!...

Com l'obra que conté el romanç sobre la Fira de Juliol es va publicar l'any 1888, no hi trobem cap ressenya sobre la Batalla de Flors, la qual tingué la seua primera edició, tres anys després, l'any 1891, un acte de cloenda del programa ferial que li donaria encara més esplendor i ressó a la Gran Fira de València, coneguda popularment com a Fira de Juliol.

Fonts documentals: