Quin quadre més esplendorós mostraria la plaça del Carme i els seus voltants amb les parades de fruites, segons podem imaginar al llegir els versos continguts en "Lo romancer valencià".
 |
| Façana del Carme |
Aromes i fragàncies es barrejarien en l'ambient, les venedores, amb el seu pulcre davantal i fent la gara-gara, tractant de captar l'atenció del vianants i públic congregat per gaudir de la festa del Carme, una festivitat patronal, festa de barri, de carrer, però projectada cap a tota la ciutat.
Les venedores formant
Llarchs carrers en les parades,
Les frutes més delicades
Vant al publich presentant.
(...)
Alli tens mils tentasions
Qu'et fan á presa denteres,
¡Qué tall de pomes y peres!
¡Qué bresquilles y prunyons!
¡Qué prunes tan especials!
Y en quin gust la vista abarca
Albercocs del Patriarca
Y cireres Talegals!
Melons, raim del negret
Junt al moscatell romá,
Y hasta figues, en picá
Del tunante pardalet.
A les aromes i fragàncies de les fruites i les flors s'uniria el flaire del fum de les panolles torrades, que sense dubte conseguiria atreure la gent disposada a degustar i compartir la dolça panolla.
Com també s'acostarien a les parades d'orxata tots aquells necessitats de refrescar-se amb glops d'orxata o aigua de cibada.
 |
| Orxater |
Alli tens, de totes veres,
Ahon saciar el apetit.
Pues si t'agrá lo rostit,
Pues si t'agrá lo rostit,
Tens set ó huit panolleres
Que donant aire al foguer,
Torren la dolça panolla...
Y el pollo, igual que la polla,
Roseguen dacsa á plaher.
Puesto, tens de horjatería
Ahon la horchata y la cebá,
Si el pollastre es sofocá
Li refresca l'agonía.
També tens qui fa el borrego
Y et calva sinse fer cas,
Una llironá en lo nas
Qu'et deixa mut, sort i sego.
Pero temples l'amargor
En les paraes primeres
De torrons ó torrateres
Ahon omplis el mocador.
A més, tampoc podien faltar les parades de venda de les torrateres, aquelles que li donaven nom a les festes dels porrats, fent també, com no, el seu proverbial gara-gara, per tal d'atreure a tot el que s'acostés a prop del lloc. I gens estrany trobar-se les parades de torrons i confits, molt presents en qualsevol festa de l'any en pobles i ciutats.
Tot asó unit á les llums
Que derramen els farols
Y á que tens tot lo que vols
En flors, frutes y perfums.
(...)
Y en honor de la Patrona
La festa aquélla corona
Servint á tots el que van:
Francament, dona motiu,
Veent tan gran animació,
Pa exclamar: -"¡Esta funció,
Li dona vida al estiu!"
Yo per mí cante victoria,
Y si algú vol provocarme,
Li dic: "¡En tocant al Carme,
Desde Valencia la gloria!"
Al remat, com expressa molt bé el versador, la festa del Carme li dona vida a l'estiu, una festa que ha perdurat al llarg del temps, encara que tot allò que li envoltava, com era el mercat de fruites i flors, així com el porrat, l'orxata i les panolles ja no hi podem trobar en els nostres temps. L'últim vestigi, el de les parades de panolles, en els últims anys ni es veuen durant els dies de la festa.
Fonts documentals: