El mes de febrer queda representat en el "Calendario pintoresco" amb el Carnestoltes, mijançant una recreació visual de l'Albereda, lloc de concurrència per a la celebració de màscares a la ciutat de València.
En aquesta recreació visual, amb una Albereda plena de goma a gom de gent amb màscares, podem identificar una de les dos Torres dels Guardes que es troben en l'inici del passeig, així com, a la vorera, estan aparcades en filera les famoses tartanes, tan ressenyades pels viatgers que veníen a València, per ser el vehicle més habitual de transport de la gent en aquella època i que ocasionava accidents molts freqüents, segons es pot comprovar en els diaris d'aquells anys. De tota manera, altres carruatges més elegants també s'utilitzaven per part de les classes benestants.
 |
| Mes de febrer |
Durant els dies previs al Dimecres de Cendra, moltíssima gent es congregava a l'Albereda, una de les escases ocasions al llarg de l'any on les diferents classes socials s'entremesclaven en un mateix espai compartit, tal com es pot distingir en l'escena representada en el gravat.
En els diaris d'aquells anys podem trobar alguna notícia sobre el Carnestoltes, com les que podem consultar en el "Diario Mercantil", durant el Carnestoltes de 1858, dos anys abans de la publicació del "Calendario pintoresco".
En la breu crònica de l'edició del 16 de febrer podem llegir el següent fragment: "Ayer tarde, á pesar de que el tiempo amenazaba lluvia, estuvo muy concurrida la Alameda, donde las máscaras lucían sus grotescos atavíos, y soltaban la lengua como es costumbre en estos días". Les plujes van marcar les celebracions del Carnestoltes.
En l'edició del 17 de febrer, coincidint ja amb Dimecres de Cendra, es fa una ressenya sobre la celebració del Carnestoltes a l'Albereda de l'últim dia: "Ayer tarde, cuando ya la gente circulaba por las calles en dirección á la Alameda, una repentina lluvia vino á dispersar por algunos momentos á los aficionados al bullicio. Terminada la lluvia y restablecida la calma, el público se encamino á dicho paseo, que estuvo muy concurrido, habiendo abundancia de máscaras".
Continua la crònica indicant que, malgrat tanta concurrència, no havia ocorregut cap incident o aldarull, amb el següent tancament: "Hoy todo ha cambiado y en vez de la faz risueña del martes de Carnaval, nos encontramos con el adusto semblante del miércoles de ceniza". D'un dia a l'altre, es passava de l'expansió dels Carnestoltes al recolliment de la Quaresma.
En uns altres espais de la ciutat també es celebrava el Carnestoltes, com la Glorieta, a més de l'organització de balls de màscares durant una sèrie de dies, per iniciativa de diverses entitats molt reconegudes, entre altres, el "Círculo Valenciano" i el "Liceo Valenciano", que s'anunciaven en la mateixa premsa.
Dies abans es publicava un bàndol per part de l'Ajuntament, per tal de preservar el bon ordre de les celebracions, amb l'observància d'una sèrie de disposicions, entre altres la prohibició de certes disfresses que pogueren ofendre a estaments civils, judicials, militars i eclesiàstics o la limitació de circulació dels carruatges, tal com es pot consultar, també, en el "Diario Mercantil", en la seua edició del 13 de febrer.
Sobre el ball de màscares hi trobem una alambinada ressenya en el setmanari científic, literari i industrial "El Guadalaviar", en l'edició del 6 de març de 1859, amb el següent extracte: "Según la pública voz, la jente está animada á invadir en los tres dias de Carnaval el réjio i magnífico salon del teatro Principal; pues segun los aficionados á pagar tributo a Terpsícore y Momo, allí se goza de un sorprendente panorama con solo estender la vista sobre aquel desembarazado y espacioso cuadro".
I en l'epigrama, davall del gravat, es fa al·lusió a l'anomenada primera Guerra d'Àfrica que es va desencadenar a finals de 1859 i va finalitzar amb la signatura del Tractat de Wad-Ras en abril de 1860, amb els següents versets: "Tan sebat que está el parañ, com hiá moros en la cósta, ningu es vist de moro enguañ".