La imatge representativa del mes de març en el "Calendario pintoresco" és una escena ambientada en la celebració festiva de les Falles, després de botar foc a la falla, amb tot el fum que li envolta, un dibuix molt conegut i difós, tal com ja es va dir, considerat com la primera il·lustració en la història de les Falles.
 |
| Mes de març |
Si es fixen en la falla, apareix la figura d'una dona, vestida a la moda del mirinyac amb un ventall en la mà, un dels estils imperants en aquells anys, segons es pot veure en les revistes de moda que circulaven, a més de tota la controvèrsia que el seu ús desencadenava, un debat constant en la premsa de l'època i des de feia anys. En el setmanari valencià "El Guadalaviar", en la seua edició del 8 de maig de 1859, hi trobem un llarg poema en defensa del mirinyac, obra de Joaquín Bonet.
En els quatre vèrtexs del cadafal estan col·locats uns florons, un d'ells no es veu, tapat per la figura femenina, plasmació de les falles d'aquells temps, segons es descriuen en les ressenyes i cròniques, però molt fidedigne queda en l'obra "Omm-al-Kram o La expulsión de los moriscos" (1864), del cronista de València i escriptor Vicente Boix, en concret en el capítol XXVIII, sota el títol "Las hogueras del señor San José": "Las hogueras (falles) se reducen, pues, en el día, a un tablado en forma de catafalco formado de paredes de lienzo o papel, que encierra el combustible que debe arder; y encima se coloca o bien una o bien muchas figuras, que representan alguna escenas de costumbres o algún personaje típico, llegando el lujo en estos últimos años hasta el extremo de que las figuras sean de movimiento, y están vestidas con propiedad y aun con gusto la mayor parte".
A més a més, com es pot distingir en el dibuix, en les façanes de les cases pròximes es col·locaven decimetes en al·lusió al contigut de la falla, descrites tàmbé en el text del cronista: "Las paredes de las casas contiguas y las del tablado se cubren de versos alusivos, malos muchos, regulares algunos y picarescos y graciosos no pocos".
La falla representada no deixa de ser la que es va plantar l'any 1858 a la plaça del Tros-Alt [Tossalt], ja que els versets que apareixen davall del gravat, han sigut extrets del llibret d'explicació de la falla (Josep Lluís Marín, 2010), l'autoria del qual és de l'afamat escriptor Bernat i Baldoví, en el seu estil epigramàtic i amb el to picant de la doble intenció, un detall que mai s'ha correlacionat, ni s'ha fet menció expressa per part dels estudis fallers.
I per donar-li vida al dibuix i reflectir l'afluència de la gent, apareixen fent rogles al voltant de la falla diversos grups de dones i homes, la majoria vestits de gala, sembla que sense parar atenció a la combustió de la falla, només tres xiquets, en primer pla, semblen més pendents del foc, fins i tot en actitud de llançar algun petard o piula, representació de la xicalla que sempre anava fent de les seues en les jornades festives i aprofitant l'ocultació del capvespre.
En la ressenya que sobre les Falles de 1858 podem llegir en el "Diario Mercantil", edició del 19 de març, queda constància de com la gentada, en la vespra de Sant Josep, s'arremolinava al voltant de les falles: "La concurrencia á les falles fue ayer tarde numerosa: la gente discurría alegremente por las calles, entregándose á una diversión harto popular entre nosotros". I, també, del moment de botar foc a les falles: "A la hora de encenderlas se veia un inmenso gentío apiñado alrededor de todas ellas".
En el llibre "La ciutat de València" (1972), de l'insigne escriptor, lingüísta i investigador, Manuel Sanchis Guarner, apareix el gravat de la falla, al costat d'uns altres tres del Calendari pintoresc, amb la següent ressenya descriptiva: "Les falles de Sant Josep eren festes espontànies de barriada que conservaven la seua simplicitat originària: damunt un cadafal de quatre bambolines, uns pocs ninots que satiritzaven tipus del veïnat o l'actualitat política. Vet ací la cremada d'una de les falles del 1860".