Després de quasi un any sense publicar, reprenem amb l'inici de l'any 2021 i en el dia de la festa patronal a Sant Vicent Màrtir al Cap i Casal, el cicle anual festiu de la ciutat de València, a través del Calendari pintoresc de 1860, tal com estava previst per a 2020, però per la pandèmia del coronavirus es va parar, com es va parar el temps festiu, així com tota il·lusió, entusiame i gaudi al voltant de la celebració festiva i el costumari.
Per tant, rescatem allò previst, tal com anunciavem l'any passat. Amb la referència del Calendari pintoresc, anirem mostrant la sèrie de gravats sobre festes i costums amb els seus redolins, complementat amb ressenyes d'aquella època sobre les celebracions festives a la ciutat de València, a més del seu costumari associat.
El mes de gener queda representat amb el Porrat de Sant Vicent Màrtir, anunciat com el primer de l'any, encara que, veritablement, el primer Porrat de l'any era el de Sant Antoni Abat, celebrat al carrer Sagunt.
 |
| Mes de gener |
En el gravat es pot veure com es congrega la gent al voltant de dos parades del Porrat, on les torrateres van vestides de valencianes de l'horta amb monyos. Hi ha representats més hòmems que dones, molt mudats i mudades, com pertoca en dia de festa, amb les seus millors gales: els hòmens amb levites, capes i abrics, tots coberts amb barrets, menys un que sembla saludar cortesament a una dama. Només un d'ells queda representat vestit de valencià de l'horta. Les poques dones representades, llevat de les torrateres, van vestides amb molta elegància, segurament seguint la moda recurrent del mirinyac i el cap també cobert amb una toca o mantellina.
Si observem bé l'escena, a la dreta es pot veure com un xicot posa la mà, de manera dissimulada, en un sac de les llepolies per a emportar-se un grapat, tractant que no ho descobrisquen, una conducta que seria prou habitual entre la xicalla d'aquells temps.
Del conjunt del gravat, crida l'atenció com en una de les manifestacions més populars i festives, com són les fires del Porrat, s'haja plasmat una estampa tan burgesa, on les classes menys pudients queden relegades de l'escena, quan sabem que es congregaven de totes les classes socials. Segurament, el predomini del tipus burgés en l'estampa ho justifique la clientela que podia adquir els Calendaris.
D'aquells anys, hi trobem en la premsa breus ressenyes sobre la festa de Sant Vicent de la Roda, entre altres la que apareix en el "Diario Mercantil", en la seua edició del 22 de gener de 1858, fem menció del Porrat de Sant Vicent de la Roqueta, emplaçament on molt bé podiem situar l'escena del gravat.
Una curiositat que es pot veure en el calendari de gener és la consignació, el diumenge dia 29, de la festa del bateig de Sant Vicent Ferrer en la parròquia de Sant Esteve, un celebració que, actualment, té lloc el mateix 22 de gener, junt amb altres actes festius organitzats per diverses entitats de la ciutat, els quals conformen el programa vigent de la festa a Sant Vicent Màrtir.
En el mateix calendari de gener, la celebració litúrgica a Sant Vicent Màrtir es presenta com "s. Vicente mr. patron de Valencia y sus arrabales".