dissabte, 3 de setembre del 2022

Francisco Puig i Pascual, l’altre cronista de festes i costums

Un altre cronista sobre festes i costums en la revista “La Esmeralda” és Francisco Puig i Pascual, el qual també va col·laborar periòdicament en altres revistes literàries de l’època molt rellevants, com “El Fénix” (1844-1849) i “El Eco Literario” (1848-1849), on va format part, a més, dels seus respectius consells de redacció. I podem trobar articles de la seua autoria en el periòdic quincenal il·lustrat “El Panorama” (1867-1872).

En la revista “El Eco Literario” també apareix una secció de caràcter costumista, sota el títol genèric “Costumbres”, on queda plasmada la signatura de Francisco Puig i Pascual, junt a la de Francisco de Paula Gras i la de Cristóbal Pascual i Genís, entre d’altres.

Aquest escritor també va formar part de l’elenc de la publicació costumista “Los valencianos pintados por si mismos” (1859), en concret com autor del capítol dedicat al tipus valencià del palleter.

En l’estudi de l’investigador Eugenio Cobo, referenciat en el seu moment, publicat sota el títol “El folklore en la prensa romántica” (Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, 1997), en relació a les aportacions de Francisco Puig i Pascual sobre festes i costums valencianes en la revista “La Esmeralda”, ressenya el següent: “Lo más notable de La Esmeralda son algunos artículos dedicados a las fiestas. Francisco Puig y Pascual describe la celebración del Corpus, la romería de Nuestra Señora de la Salud y las "festes de carrer", que retratan, según Puig, el carácter de la sociedad valenciana: «No es la primera vez [que] se nos ha echado en cara por personas de mucho valer que por grandes y dolorosos recuerdos que abrigase el pueblo valenciano, se han disipado como el humo tan pronto como han oído el tambor y la dulzaina. Esta fama proverbial la tenemos muy bien sentada, y donde más resalta es en las tan celebradas fiestas de calle»”.

Així mateix, completa la informació sobre els articles costumistes de Puig i Pascual en “La Esmeralda” de la següent manera: “El propio Puig dedica un artículo al dulzainero, músico ambulante que es el alma de las fiestas. También escribe semblanzas de tipos valencianos, sin especial interés, y de costumbres típicas, como la tradición pascual de la mona”.

Per desavinences amb el director de la revista “La Esmeralda”, Agustín Mendía, alguns dels redactors habituals van deixar de col·laborar, entre altres Francisco Puig i Pascual i, també, Francisco de Paula Gras, segons es pot llegir en un comunicat inserit en la revista “El Fénix” (núm. 120, 16-01-1848): “Se nos ha remitido, para su insercion, el siguiente COMUNICADO. Señor director de El Fenix. Muy señor nuestro: Con el justo objeto de que el público no crea equivocadamente que todavía tenemos parte en la redacción del semanario La Esmeralda sírvase V. insertar en el suyo la siguiente manifestación, que con esta fecha dirigimos igualmente al editor del Diario Mercantil y al periódico literario ya citado. «A consecuencia de ciertas cuestiones suscitadas entre el director del periódico La Esmeralda, D. Agustin Mendía, y algunos de los que suscriben; cuestiones que no harán públicas en tanto se imite su delicadeza, los que abajo firman han convenido en abandonar la redacción del que queda citado, á cuyo fin manifiestan públicamente, que desde el número 159 en adelante cesaron de ser sus redactores. Valencia 11 de Enero de 1848. = Francisco Puig y Pascual.= Francisco de Paula Gras.= Cristóval Pascual y Genis.=José Ramon Villegas.= Joaquin Molina y Cros.= Juan Sirera".

El mateix Francisco Puig i Pascual escriu un article sobre la figura de l’escriptor de costums (La Esmeralda, núm. 108, 03-01-1847), presentada com "el pintor moral de la societat", on posa en relleu el paper i les dificultats que ha d’assumir com a observador de la realitat, des d’una mirada crítica i, alhora, ponderada. I tal com ho deixa reflectit al final de l’article: “…pues que su misión no es otra, como ha dicho el mejor crítico de nuestros días: Casi siempre riendo / Pocas veces llorando, / Corregir las costumbres deleitando”.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Articles de costums i en la secció "Panorama de las costumbres valencianas" (La Esmeralda, 1847):
  • La mona de Pascua (núm. 121, 04-04-1847, pàgs. 109-110)
  • Las fiestas de calle (núm. 129, 30/05/1847, pàgs. 173-174)
  • La fiesta del Corpus (núm. 130, 06-06-1847, pàgs. 183-184)
  • El donzainer (núm. 132, 20-06-1847, págs. 199-200)
Font documental:
Bivaldi: Biblioteca Valenciana Digital