Una vegada més, la ciutat de València no va desaprofitar l’oportunitat de festejar un esdeveniment reial, amb celebracions de caràcter extraordinari, en aquest cas amb motiu de les noces de la encara molt jove reina Isabel II -només setze anys-, amb el seu cosí carnal per via doble, Francisco de Asís de Borbón i que va tindre lloc a Madrid el dia 11 d’octubre de 1846. De fet, un doble enllaç matrimonial, perquè el mateix dia la germana de la reina, Luisa Fernanda, també va contraure matrimoni amb el príncep Antonio d'Orleans, duc de Montpensier.
Uns dies després de la solemne celebració matrimonial, tingueren lloc els actes festius a València, en concret del 17 al 19 d’octubre, amb la realització d’una naumàquia al llit del Túria com l’acte més destacat de les celebracions festives i amb una ciutat engalanada, segons va quedar reflectit per part de l'escriptor Vicente Boix, en la memòria titulada: “Relación de las fiestas reales con que la ciudad de Valencia solemnizó el enlace de S.M. La Reina Dª Isabel II con S.A.R. el Infante de España D. Francisco de Asís Borbón: y el de S.A.R. la Señora Infanta Dª María Luisa Fernanda con S.A. el Duque de Montpensier”, publicació editada a expenses de l’Ajuntament de València pel seu impresor oficial Jaume Martínez, el mateix any de 1846 i dos anys abans del nomenament de Vicente Boix com a cronista oficial de la ciutat de València.
A més a més, per part de l'Ajuntament es va publicar el programa dels actes festius, també editat en la impremta de Jaume Martinez, al carrer de la Borseria i que podem veure reproduit en la "Gaceta de Madrid", edició del 15 d'octubre, on en el primer paràgraf s'informa que la vespra de les celebracions festives es farà un solemne ban com anunci dels festejos amb una comitiva municipal: "El fausto acontecimiento que motiva estos festejos se anunciará la víspera de los dias destinados para los mismos por medio de solemne bando que saldrá á las once de la mañana de las
casas consistoriales, yendo el pregonero precedido del timbalero y clarineros, vestidos con libreas de grana galoneadas de plata,
y de los vergueros con sus túnicas de damasco carmesí y mazos
de plata, todos montados, como igualmente ocho alguaciles que
cerrarán la comitiva, y en esta forma recorrerán la carrera del Corpus".
En l'edició de la "Gaceta de Madrid" del 18 d'octubre i, també, en els diaris madrilenys "El Imparcial", edició del 17 d'octubre i "La Esperanza", edició del 19 d'octubre, es publica un programa resumit dels actes festius i, també, s'informa sobre la relació històrica que com a memòria de les celebracions es publicaria posteriorment, sense nomenar el seu autor: "Sabemos que un escritor de esta ciudad de conocida reputación se está ocupando de redactar la relación histórica de las funciones Reales que van á celebrarse en la misma para solemnizar
el enlace de S. M. la Reina (Q. D. G.) y el de su augusta hermana la Serma. Sra. Infanta Doña María Luisa Fernanda".
A través de la "Gaceta de Madrid" es pot fer un seguiment de les celebracions festives a la ciutat de València, a més d'altres ciutats. En el cas de València, les notícies estan extretes del diari local "Diario Mercantil de Valencia". En l'edició del 21 d'octubre es fa una breu ressenya dels actes corresponents al dia 16 d'octubre -de la festa, la vespra-, previs a les celebracions festives programades per al 17, 18 i 19 d'ctubre.
Del primer dia de celebració, 17 d'octubre, apareix una extensa ressenya en l'edició del 22 d'octubre de la "Gaceta de Madrid", on es destaca el solemne "Te Deum" a la Seu, la naumàquia vespertina i un convit oferit pel capità general amb el detall del menú servit. Del segon dia de les celebracions festives no es publica cap informació en la "Gaceta de Madrid". I de l'útim dia de les celebracions, 19 d'octubre, apareix una ressenya del actes festius en l'edició del 24 d'octubre i, amb prou detall, sobre l'ornamentació i il·luminació dels edificis públics de la ciutat.
Amb el precedent de la naumàquia celebrada a València en 1755 pel III Centenari de la canonització de Sant Vicent Ferrer, quasi un segle després, uns altres jocs nàutics ens van dur a terme i en el mateix lloc que l'anterior, en el llit del riu Túria, entre el pont de la Trinitat i el pont del Real. En el diari madrileny "El Eco del Comercio", edició del 6 d'octubre, entre una miscel·lània informativa sobre la ciutat València, apareix l'anunci de la naumàquia, recordant la de 1755: "Continúase hablando por aqui de funciones en celebridad de las bodas: dícese se proyecta una naumaquia ó juegos navales en el cauce del rio Turia, f¡esta que no se ha visto en esta ciudad desde los dias 12 y 13 de julio del año 1755, verificada en el mismo cauce del Turia que ahora se cita, para solemnizar el siglo III de la canonización de San Vicente Ferrer. Si hoy se piensa repetir la naumaquia de entonces, no seria por demás se echara una ojeada sobre el mapa y descripción que se halla en un libro impreso titulado: Siglo III del apóstol valenciano".
Cada dia, dels tres de celebració, es va organitzar una funció cap a les tres de la vesprada, la del primer dia va patir algun problema de sincronització de les diverses parts, segons es pot extraure de la crònica del "Diario Mercantil de València", recollida en la "Gaceta de Madrid", del 22 d'octubre: "Poco mas de las tres serían cuando principió la naumáquia,
espectáculo que atrajo mucha concurrencia, pero que sentimos tener que decir no correspondió en su totalidad a lo que se esperaba porque faltó dirección, mejor diremos debiera haberse ensayado antes todo, y particularmente el combate naval, que exige,
medir el espacio sobre el cual las galeotas han de virar para no confundirse, y presentar un simulacro de mas aparato escénico,
de mayor acierto á la vista: confiamos que al repetirse hoy y mañana se corregirán estos defectos de imprevisión, más que de falta de deseo de hacer brillar la función El castillo de fuegos final colocado sobre una balsa que se trasladó al centro del rio,
producía agradable efecto en medio de las aguas. Este espectáculo terminó á las seis de la tarde".
Sembla que els dos dies següents va anar millor quant a l'organització i desenvolupament de la naumàquia, segons també es pot llegir en la memòria, no obstant això Vicente Boix aconsella no repetir-ho en temps posteriors per les grans despeses ocasionades i la gran dificultat d'execució: "El segundo y tercer días tuvieron más regularidad; y si hubieran podido en tan breve tiempo combinarse algunos ensayos, nada hubiese dejado que desear á los más escrupulosos espectadores. Terminemos, sin embargo, la historia de este espectáculo aconsejando á los venideros que no intenten repetirlo, por los estraordinarios gastos que ocasiona y por los infinitos obstáculos que su egecución presenta".
Com en tota celebració extraordinària es van organitzar diversos actes religiosos i civils, entre d'altres, el ja mencionat "Te Déum" a la Seu, una funció teatral, carreres de cavalls a l'Albereda i actes de caràcter benèfic, així com l'engalanament i enllumenament dels edificis públics de la ciutat, tot recollit tant en la memòria com en la premsa.
A més de la naumàquia i dels altres actes programats, també va tindre lloc la disparada d’un castell de focs artificials a la plaça del Mercat la nit del 19 d'octubre, per part del reconegut polvorista Vicente Llorens (a) Ponent, amb una gran afluència de gent, segons queda ressenyat en la memòria: “Pero la multitud sin cuidarse de aquella region silenciosa, obstruyendo la plaza del Mercado, la larga galería esterior de la Iglesia de S. Juan, las ventanas y azoteas de la Lonja y de las apiñadas casas de aquel vasto perímetro, contemplaba estirada y apretujada el castillo de fuegos artificiales que con tanto acierto dirigia el acreditado polvorista Vicente Llorens (a) Ponent. La habilidad de este profesor, aclamado aquella noche, desplegó el mayor gusto en las piezas y ruedas de encontrados fuegos dispuestos con la mas admirable simetría. De sorpresa en sorpresa se iluminó de repente un lindísimo templete, cuyas encendidas y movibles columnas, como dice el citado cronista adornadas con fuegos y luces de diferentes colores, sorprendieron agradablemente á la concurrencia, que tributó sus aplausos al autor con un entusiamo, hijo de la verdad”.