Després de la celebració, el 15 d'agost, de la Mare de Déu de l'Assumpció, durant el mes de setembre el calendari festiu de la ciutat de València queda com esmorteit fins a principis d'octubre, quan reviscolarà amb el costum de la Mocadorà de Sant Donís i només es nodreix, en aquesta part de l'any, de celebracions festives de pobles, més pròxims o distants, on poder fer una escapada de caràcter festiu, reflectit també en la "Guia del viajero de Valencia y sus alrededores" (1890), en aquest cas en la secció "Romerías á varios santuarios".
Tal com s'apunta en la guia, el poble valencià és procliu a la festa i a la bullanga -tot un tòpic- i, per tant, aprofita qualsevol cojuntura per a eixir fora de la ciutat: "El pueblo valenciano, como hemos dicho otras veces, es bullanguero por naturaleza y propenso á aprovechar cualquier coyuntura para salir al campo y divertirse en la primavera y otoño".
Per això, no hi ha millor manera que encaminar-se cap a algun dels pobles més pintorescos, per a gaudir d'algun festeig: "Para lograr su objeto, toma como pretexto el festejar á cualquiera imagen ó santo de los que se veneran en algunos de los pueblos más pintorescos de esta provincia ó de sus limítrofes".
En la guia viatgera es posa en relleu tot el que suposava anar de romeria en aquella època, a cavall entre l'esbarjo i el consum, segons podem llegir: "Las romerías á los Santuarios las adoptan generalmente como un medio para dejarse el trabajo por uno ó varios días y consumir en provisiones y golosinas los ahorros reunidos durante el invierno".
No obtant això, la devoció religiosa derivada en fervor també era un motiu o excusa de participació en la romeria: "No falta, sin embargo, quien va á la romería para cumplir el voto ofrecido al santo de su devoción en un momento de angustia por cuestión de intereses ó de peligro para la salud de ellos mismos ó de sus familias. Estos suelen cumplir su devota oferta con religioso fervor, pero comúnmente acaban por confundirse con la masa general de los que sólo fueron buscando ruido y jolgorio".
Entre les romeries als llocs més representatius i populars, es destaquen en la guia i de manera detallada, els següents: El santuari de la Cova Santa via Sogorb, la Verge de la Llum de Navaixes amb els seus manatials i, també, l'ermitori de Sant Miquel de Llíria.
D'altres pobles no més que és fa una mera relació: "Sin embargo, se realizan otras periódicamente en días determinados y dedicados á los siguientes patronos: A San Pedro Pascual, en Villarreal (Castellón). A Nuestra Señora del Puig (Valencia). A San Roque, en su ermita de los Silos de Burjasot. A Nuestra Señora de la Salud, en Chirivella. A Nuestra Señora de Campanar, en Campanar. A Nuestra Señora del Don, en Alfafar. A Nuestra Señora del Castillo, en Cullera, y á San Francisco de Borja, en Gandía".
Malauradament, aquell any de 1890 es van suspendre les festes major i patronals d'alguns pobles referenciats, per raò de la persistència de l'epidèmia del còlera, encara no controlada del tot, segons podem consultar en diverses edicions del diari "Las Provincias", durant el transcurs del mes de setembre i, en conseqüència, la gent de la ciutat de València no va poder fer les seues escapades a alguns municipis per a donar satisfacció al seu deler festiu com en anys anteriors. No obstant això, en altres pobles es van poder realitzar, per cròniques aparegudes també en el diari.
D'aquesta manera, en l'edició del divendres 5 de setembre, s'anuncia la suspensió, més bé l'aplaçamennt, de les festes patronals de Xirivella en honor a la Mare de Déu de la Salut: "El ayuntamiento de Chirivella ha acordado suspender las fiestas qua debían celebrarse los dias 7 y 8 del actual, en honor de su patrona la Virgen de la Salud; tendrán lugar el segundo domingo de octubre, si las circunstancias lo permiten".
Curiosament, en la mateixa edició, abans de la notícia de Xirivella, es fa una extensa ressenya sobre les festes majors de Rocafort, celebrades durant tres dies (31 d'agost, 1 i 2 de setembre) i amb gran solemnitat, com mai s'havia vist: "Nos dicen de Rocafort que las fiestas han revestido este año una solemnidad como nunca se había conocido. Han durado tres días, domingo, lunes y martes, dedicadas respectivamente á la Virgen del Consuelo, Santa Bárbara y el Cristo de la Providencia".
De cada dia s'aporta informació, així del dia dedicat a la Mare de Déu de la Consolació es diu que va ser molt brillant gràcies a les dones de la colònia valenciana, es a dir, estiuejants provinents del cap i casal: "La fiesta de la Virgen del Consuelo, que había decaído mucho, ha sido brillantísima, gracias a las señoras de la colonia valenciana, que hicieron al efecto una colecta".
Dels actes celebrats es dona ressenya de la funció religiosa matinal al temple parroquial amb la predicació del rector de Massanassa, d'una mascarada vespertina i de la processó al capvespre: "Hubo aquel día una lucidísima función de iglesia en la cual predicó muy bien el señor cura de Masanasa. A las primeras horas de la tarde recorrió las calles una alegre mascarada; después se celebró la procesión, y al entrar la imagen de la Virgen en la iglesia, cantaron varias señoritas una Salve, con notable afinación".
Dels festejos dedicats a Santa Bàrbara es destaca, sobretot, la cavalcada de la vespra a imitació de la del Convit del Corpus de València, així com de la funció religiosa també amb un eminent predicador, de la traca correguda per la vesprada i d'un espectacle teatral nocturn a l'aire lliure: "La fiesta de Santa Bárbara atrajo mucha gente de los pueblos inmediatos, principalmente Godella y Burjasot. Llamó mucho la atención la cabalgata de la víspera, imitando á la del Corpus en Valencia, con su capellán de las Rocas, Reyes Magos, grupas, carros triunfales, etc. En la función de iglesia hizo un notable panegírico el sabio orador y catedrático del Seminario, D. Juán Benlloch. Por la tarde se corrió la pólvora en grande, y por la noche hubo espectáculo teatral en la plaza, al aire libre".
Dels actes de celebració dedicats al Crist de la Providència, només es dona informació sobre els actes de caràcter religiós (missa solemne amb predicador i processó), això sí amb la participació sorprenent en la missa cantada de l'insigne músic Salvador Giner, tot un esdeveniment: "La festividad religiosa del Santísimo Cristo de la Providencia fue tan brillante como las anteriores, ofreciendo la grata sorpresa de dirigir la orquesta el reputado maestro D. Salvador Giner. El sermón estuvo á cargo del beneficiado de San Esteban, don Vicente García y Gomis, y tuvo mucho meollo. Una lucida y bien ordenada procesión en honor del venerado Cristo, puso fin á tan brillantes fiestas".
De les romeries ressenyades en la guia, en l'edició del dia 6 de setembre es dona compte, escaridament, de que no es celebraria la popular romeria a la Verge del Puig, prevista per al diumenge 7 de setembre: "Con motivo del estado sanitario de la provincia, mañana no se celebrará la popular romería á la Virgen del Puig".
Corresponent a l'edició del dia 7 de setembre, s'anuncia la celebració el mateix dia de la castissa festa de carrer en honor al Beat Gaspar Bono, encara vigent en l'actualitat, però celebrada en juliol: "Hoy celebrarán los vecinos de la calle del Beato Gaspar Bono la fiesta de su patrono, cantándose á las diez solemne misa en la iglesia de San Sebastián".
La festa de carrer es completaria, per la nit, amb una serenata musical: "Por la noche habrá serenata en dicha calle, estando encargada de aquella la banda de música del batallón de Veteranos".
D'altra, en l'edició del 9 de setembre, hi trobem una notícia de la situació tan contradictòria que es donava en relació amb el desplaçament de la gent a determinats llocs, molt concorreguts en un temps d'epidèmia: "Las precauciones contra las epidemias suelen dar ocasión algunas veces á los que las adoptan sin reflexión á incurrir en notorias contradicoiones en su propio perjuicio y en el de los demás".
Així era el cas de la gent de València que anava cap a la zona de Porta-Coeli, amb un trànsit que provocava el risc de contagis : "En esta caso se encuentra hoy la prohibición de entrar en el santuario de Porta-Coeli las muchas familias de Valencia que en los dias festivos principalmente se dirigen allí en romería, pues mientras á estas se les obliga á alejarse bajo los árboles para que no puedan contagiar á los que allí se han refugiado, las criadas de aquellos moradores que han hecho convertir en fortaleza contra el microbio el antiguo convento, están en continuo contacto con los de fuera, porque tienen necesidad de proveerse de lo que les hace falta".
A més a més, sense adoptar les precaucions que caldria davant els possibles efectes dolents de l'epidèmia: "Además, muchos de aquellos veraneantes vienen continuamente á Valencia á sus negocios y luego vuelven, fiados sin duda en una inmunidad que á nadie concede la epidemia".
En la mateixa edició, a continuació de l'anterior notícia, hi trobem una complida ressenya sobre les festes dedicades a la Verge de Montolivet a Russafa: "Los habitantes de la huerta de Ruzafa, partida de Monte-Olivete, celebraron ayer le gran fiesta que todos los años dedican a la antigua imagen de la Virgen que se venera en el santuario de aquel nombre. Hubo solemne misa á las diez, cantada á toda orquesta, y un elocuente orador pronunció el sermón. Una profusa iluminación, multitud de ramos de flores y ricos adornos daban brillantez á dicha fiesta. Por la tarde hubo baile del país, y por la noche fuegos artificiales".
En l'edició del 10 de setembre, apareix una molt curiosa notícia sobre els festejos organitzats per les famílies de València que passaven l'estiu a Burjassot, amb molt de comboi i varietat d'actes festius: "Las familias valencianas que veranean en Burjasot han celebrado divertidos festejos el domingo y lunes pasados. Engalanaron vistosamente la calle Mayor con banderas, gallardetes y farolillos á la veneciana; animaron las mañanas los toques de diana, las albaes y el disparo de morteretes; celebraron por la tarde carreras de obstáculos, elevaron aereostatos y verificaron el juego de la sortija, otorgando premios, consistentes en prendas de ropa, á los vencedores, y por la noche organizaron dos brillantes bailes de trajes, presentándose de muy elegantes, el primero de los días en casa los señores de La Hoz, y el segundo en casa del Sr. Soler".
I no podia faltar la música i els focs artificals, així com algun acte caritatiu, molt en consonància amb l'esperit de l'època: "Hubo también músicas y fuegos artificiales y no se olvidó á los pobres, para que se les repartiera abundantes raciones de carne, pan y arroz".
Bé, com s'ha pogut comprovar a través de la selecció de notícies en les diverses edicions del diari "Las Provincias" corresponent al mes de setembre, en determinats llocs es van suspendre les festes a les que acudien la gent de València i en altres es van celebrar sense cap restricció, encara que estigueren afectats per l'epidèmia del còlera; en aparença un contrasentit, ja que sembla no contemplar-se un criteri més definit per part de les autoritats competents i de les juntes locals de sanitat que es van constituir, com la de la ciutat de València.
Aquella epidèmia del còlera suposa tot un precedent de la pandèmia de la Covid de 2020, aquesta a gran escala, que va afectar també l'àmbit festiu, encara que sense adoptar unes mesures conjuntes que pugueren abastir tot un territori i, amb això, evitar el que va succeir.