Sobre la celebració festiva del 9 d'octubre no hi trobem cap informació ni ressenya en la "Guía del viajero de Valencia y sus alrededores" (1890). Només es pot trobar alguna breu menció a la figura del rei En Jaume en diversos apartats de la guia, entre d'altres, a l'estatua equestre del rei conqueridor situada a la plaça del príncep Alfons (l'actual plaça d'Alfons el Magnànim), segons es pot llegir en la secció "Estatuas notables" de la mateixa guia: "Estatua de Jaime I.-Plaza del Principe Alfonso.-Es ecuestre, de tamaño mayor que natural, obra de D. Agapito Vallmitjana, con pedestal de piedra blanca y situada en el centro de un espacioso y bonito parterre".
En la secció de la guia, anomenada "Paseos", es fa també menció a l'estatua dedicada al rei En Jaume: "Paseo del Príncipe Alfonso.-En la plaza de su nombre. Este hermoso parterre, que ocupa todo el centro de la plaza, se halla rodeado de un espacioso andén con bancos de piedra y con cuatro entradas á los frontis. Ocupa su centro la estatua del rey D. Jaime I de Aragón, y posee cuatro surtidores y un hermoso casino".
A més a més, apareix una referència a l'escultura del monarca en un apartat anterior sobre les places més representatives de la ciutat de València: "Las plazas más notables de Valencia son: la de la
Constitución, con una fuente monumental en su centro, y los edificios de la Catedral, Casa Vestuario y Capilla de Nuestra Señora de los Desamparados; la
del Principe Alfonso, una de las más bonitas y espaciosas de Valencia, con lindo Parterre rodeado de
árboles y asientos de piedra, con la estatua del rey D. Jaime, y los edificios de la Aduana, Casa de las Coronas é Intendencia militar..."
Curiosament, l'estatua equestre del rei En Jaume es va traslladar al Parterre la nit del 31 de desembre de 1890 a l'1 de gener de 1891, segons es pot llegir en la premsa de l'època. Prevista la seua col·locació sobre el pedestal per al 5 o 6 de gener, finalment es va instal·lar el dilluns 12 de gener, a migdia, en un dia de pluja i fred. Hauría d'esperar al 20 de juliol de 1891 per a la seua inaguració, prèvia processó cívica amb la Senyera, a més com un dels actes inicials de la Fira de València d'aquell any.
Així mateix, en la secció "Museos", en relació amb l'actual Museu Històric Municipal, es fa ressenya d'alguns dels elements més emblemàtics i simbòlics vinculats a la celebració del 9 d'octubre i a la figura del rei En Jaume, com la senyera, el penó de la conquesta o l'espasa del rei, afegint el sorprenent comentari sobre la possibilitat del trasllat del fons museístic a les Torres de Serrans, tal com es pot llegir: "Museo municipal de Bellas Artes y Antigüedades. Sangre, 14, 1ª puerta.-Ocupa una sala de
dicho edificio, y contiene varias pinturas, la señera,
el pendón y la espada del rey D. Jaime, las llaves
de la ciudad y otras curiosidades históricas. Se visita
con el permiso del archivero de la ciudad, y existe
el propósito de trasladarlo á las Torres de Serranos".
En el diari "Las Provincias" s'informa sobre sobre la celebració del 9 d'octubre, més en concret sobre el costum de la Mocadorà, on les confiteries de la ciutat eren les protagonistes, ja que en aquells temps no es feien, durant el transcurs del dia, actes commemoratius de caràcter civil, això seria anys després, amb el canvi de segle.
En l'edició del 8 d'octubre hi trobem una detallada ressenya sobre la preparació festiva que tindria lloc l'endemà per part de les confiteries: "Estamos en vísperas de San Dionisio, el Santo Areopagita, famoso en Valencia, porque su fiesta recuerda anualmente la conquista de la ciudad por el glorioso Rey Don Jaime y despierta la golosina de las gentes con la feria tradicional de las confiterias".
La ressenya continua posant de manifest que malgrat l'epidèmia de còlera, ja en decliu, les confiteries havien preparat una bona provisió de dolços, amb la presentació de les noves tendències que anava imposant algun que altre confiter, des de feia pocs anys, sobre el consum d'altres productes en substitució de les tradicionals llepolies de la mocadorà: "A pesar de la epidemia, ya decreciente, esos establecimientos han preparado su agradable surtido, y en los principales tentarán á las personas de buen gusto los artículos de novedad y fantasía que han sustituido á los antiguos tronadors y piuletes. De la confitería del Sr. Burriel (plaza de la Reina),
sabemos que sorprenderá á sus numerosos parroquianos con las esquisitas monerías que su inteligente dueño ha traído de Francia y Alemania".
I la ressenya finalitza informant sobre la problemàtica de la pèrdua de collita de l'atmela en aquell moment, una situació que afectaria també a la campanya de Nadal amb la producció dels torrons, episodi que té el seu reflecte en l'actualitat: "En cuanto al turrón, no sabemos cómo saldrán
los confiteros del conflicto en que los pone la carestía de la almendra. En la provincia de Alicante se
perdió casi toda la cosecha; en Mallorca ha sido escasa, y los precios han subido tanto, que de a
80 reales la arroba, han llegado á 126. El cacahuete suplirá, si no ha de aumentar el precio de
los turrones, lo cual seria una contrariedad para
el público, ahora y en las Pascuas de Navidad".
En l'edició del 9 d'octubre es destaca l'animació que envoltava els carrers de la ciutat el dia de la vespra, encara que no com en altres anys i tampoc els confiters s'havien esmerat tant en la producció de dolços i en l'adornament dels seus aparadors: "La popular fiesta de San Dionisio llevó ayer la
animación á las calles de Valencia. Al caer la tarde y á las primeras horas de la noche circulaba por
ellas mucha gente, aunque no tanta como otros
años. También nos pareció que los confiteros se
habían exforzado menos que de costumbre en surtir y adornar sus establecimientos. Contaban sin
duda con que los tiempos no están para golosinas.
No les faltaron, sin embargo, compradores".
Segons la breu crònica, va fer un dia radiant, com d'estiu, amb molta calor, com passa també en el temps actuals, però amb els efectes del canvi climàtic: "El día era de verano: parece que la estación
haya retrocedido; esté haciendo un tiempo hermosísimo y marcadamente caluroso".
En l'edició del 10 d'octubre no es fa cap ressenya sobre la celebració del 9 d'octubre, no obstant aixó, curiosament, apareix una molt breu informació sobre una reunió de la comissió artística del monument equestre del rei En Jaume, amb la previsió d'una visita als tallers on estava dipositada l'estatua: "Mañana por la tarde, á las tres, se reunirá la
comisión artística del monumento del rey D. Jaime,
que pasará con el alcalde á los talleres del señor
Climent á ver la estatua".
Com s'ha pogut veure, l'epidèmia del còlera de 1890, ja en clar retrocés, encara condicionava una mica les celebracions festives, com la del 9 d'octubre. Així mateix, segons les cròniques, els components reposters de la tradicional Mocadorà, sorprenentment, es veien amenaçats amb la seua substitució per altres dolços que es volien implantar, per part del gremi de confiters, provinents d'altres països, marcant nous gustos i modes. I, per últim, els preparatius per a la instal·lació de l'estatua equestre del rei En Jaume estava en marxa, amb les supervisions corresponents per part de la comissió artística conformada a l'efecte.