Torrentada
~~~~~~~~~~~~
Quan el cel es torna plom
rambla avall va la misèria,
barrancada d'inclemència
que ara ho arrabassa tot.
rambla avall va la misèria,
barrancada d'inclemència
que ara ho arrabassa tot.
La indolència ofega el clam,
quan el fang tot ho governa,
barra el pas a la decència
anegant-ho tot de por.
Dol de mort, indignació
per una feina maldestra,
clam silent de la impotència,
torrentada del dolor.
 |
| Torrentada (2024) |
Tornarà a florir el baladre
a la riba i a l'areny
quan el sol de la protesta
ens retorni un dia el seny.
a la riba i a l'areny
quan el sol de la protesta
ens retorni un dia el seny.
Serà un dia d'homenatge
pels qui van deixar-ho tot,
pels qui van tenir el coratge
d'ajudar la bona gent.
Gent amb gent, traient palades,
munts de ràbia enmig del fang,
gent corrent que fa la terra
més germana en un sol clam.
Floriran les ginesteres,
a la vesprada els santjoans,
ploraran les semprevives,
cridaran els lliris blancs.
Sentirem l'aroma dolça
de la flor del taronger,
volarà per tota l'Horta,
entre séquies i reguers.
Sentirem com les campanes
des de l'alba estan batent,
des del cel, que ara demana
la pregària dels absents.
Dels Serrans a l'Albufera,
del Llevant fins al Ponent,
tot un poble ja no espera,
tot el món és un lament.
Alçarem el cap amb força,
nostre dol serà esperó,
No hi haurà qui puga tòrcer
nostra ferma convicció.
Refarem la nostra terra,
sembrarem llavors d'amor,
farem net de males herbes,
que València esclati en flor!
~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
“29 d’octubre. Poema simfònic. Suite per a Solista, Cor i Banda de Concert", de Miquel Juan Garcia, amb lletra de Josep Fornés i del propi compositor