El Corpus de 1882 va ser, malauradament, una festa molt accidentada, amb tot un seguit d'incidents i succesos, segons es pot llegir en l'edició del 10 de juny del diari valencià "El Constitucional", a través de varies cròniques que detallen tot allò que va passar.
El més greu va ser l'accident de la Roca de Sant Vicent, amb l'atropellament de varies dones al carrer de Cavallers, algunes d'elles van quedar malferides: "En la calle de Caballeros fueron atropelladas dos mujeres por la Roca de San Vicente, siendo conducidas en gravísimo estado á la casa de Socorro, y despues al Hospital; otra joven fue llevada á su casa en una camilla; otra mujer quedó lastimada gravemente en las caderas; otra sufrió una contusión leve en un pié, y una niña herida en una oreja".
Una altra situació de possible accident, va esdevenir entre el carrer de Sant Vicent i la plaça de Caixers, durant el pas del piquet de cavalleria que tancava la marxa de la processó: "Parece que alguno de los ginetes hubo de castigar con las espuelas el caballo, y esto bastó para que cundiera la confusión en las filas y que la gente principiase á correr en todas direcciones, llevando la alarma á los que no tenían conocimiento del hecho".
Al final tot va quedar en un esglai, però el cronista adverteix del perill que suposava el pas del piquet de cavalleria, proposant la seua supressió per als anys vinents, entre altres mesures.
Dels diversos incidents, cal destacar, per damunt de tots, el que va provocar el gremi de moliners, responsables de la conducció de les Roques i, al mateix temps, del costum d'obsequiar a la gent amb flors i dolços durant el trajecte: "Los molineros otros años arrojaban al público flores y cartuchos de dulces, pero en el presente ha sido la burla completa, convirtiendo los regalos en sacos de maiz, arena y piedras, esto último aunque parezca estraño".
La indignació del cronista és superlativa, amb una crítica molt feroç cap al gremi de moliners i el seu comportament tan poc exemplar i de fets tan inqualificables. En este cas, també proposa que per a l'any següent quede prohibit el llançament de tot allò que no siga flors i dolços.
A més, es van produir problemes de tipus protocolari amb els convidats institucionals, entre altres les autoritats militars i els representants de la Universitat: "En primer lugar llamaba la atención la ausencia del elemento militar, que al parecer no quisieron aceptar el lugar que se les había asignado. Tampoco figuraban los representantes de la Universidad por la misma razon".
El cronista es lamenta de la falta de tacte per part de l'autoritat municipal, però també podem llegir que "el número de concejales que asistieron fué insignificante y la Diputación tampoco estaba representada".
I encara més, van quedar suprimides les salves d'ordenança que es disparaven des de la Ciutadella a l'eixida i entrada de la Custòdia a la Seu, per raó de que València "no es plaza de guerra".
 |
| El Constitucional (10/06/1882) |
 |
| Roca de Sant Vicent (gravat s. XIX) |
Al final tot va quedar en un esglai, però el cronista adverteix del perill que suposava el pas del piquet de cavalleria, proposant la seua supressió per als anys vinents, entre altres mesures.
 |
| Piquet de cavalleria (1880) |
La indignació del cronista és superlativa, amb una crítica molt feroç cap al gremi de moliners i el seu comportament tan poc exemplar i de fets tan inqualificables. En este cas, també proposa que per a l'any següent quede prohibit el llançament de tot allò que no siga flors i dolços.
A més, es van produir problemes de tipus protocolari amb els convidats institucionals, entre altres les autoritats militars i els representants de la Universitat: "En primer lugar llamaba la atención la ausencia del elemento militar, que al parecer no quisieron aceptar el lugar que se les había asignado. Tampoco figuraban los representantes de la Universidad por la misma razon".
El cronista es lamenta de la falta de tacte per part de l'autoritat municipal, però també podem llegir que "el número de concejales que asistieron fué insignificante y la Diputación tampoco estaba representada".
I encara més, van quedar suprimides les salves d'ordenança que es disparaven des de la Ciutadella a l'eixida i entrada de la Custòdia a la Seu, per raó de que València "no es plaza de guerra".
Una festa del Corpus, l'any 1882, amb un cúmul d'infortunis, contratemps i sinistres, que molt bé podria passar a la història com una de les més infaustes.
Tot això, sense comptar amb la supressió de les dansetes, dels misteris, de la Moma o d'algunes de les figures bíbliques, motiu de posicionaments divergents en la premsa, com també la polèmica del canvi del pal.li que acompanyava la Custòdia.
Fonts documentals:
Biblioteca Virtual de Prensa Histórica
Gallica - Bibliothèque Nationale de France
Bivaldi - Biblioteca Valenciana Digital
Google Books
Tot això, sense comptar amb la supressió de les dansetes, dels misteris, de la Moma o d'algunes de les figures bíbliques, motiu de posicionaments divergents en la premsa, com també la polèmica del canvi del pal.li que acompanyava la Custòdia.
Fonts documentals:
Biblioteca Virtual de Prensa Histórica
Gallica - Bibliothèque Nationale de France
Bivaldi - Biblioteca Valenciana Digital
Google Books