La festa del Corpus de l'any 1882, celebrada els dies 7 i 8 de juny, va estar plena d'incidències, entrebancs i, fins i tot, accidents, segons es pot llegir en les cròniques de la premsa de l'època.
A la polèmica supressió d'elements de la festa per part de l'Ajuntament liberal, com els misteris i danses, inclosa l'emblemàtica Moma, es van afegir accidents i incidents produïts al pas de les Roques, entre altres fets. Una decisió adoptada en nom del progrés i la modernitat per part de la Corporació Municipal, al seu cap com alcalde José Maria Sales Reig.
De tot aquell rebombori es va fer ressó no només la premsa local, també va arribar a la premsa de Madrid, com el diari conservador "La Época", que en la seua edició del 14 de juny i en primera plana, reflecteix molt bé tot allò que va passar, a través d'una crònica escrita per un corresponsal del periòdic a València.
 |
| La Época (14/06/1882) |
El corresponsal, després de posar de manifest l'antic esplendor de la festa del Corpus, assenyala: "Este año ha sido objeto de apasionadas controversias, de acerbas censuras y entusiastas aplausos, la conducta del Ayuntamiento que alardeando de liberal, y enemigo por ende de antiguallas que juzga ridículas, ha puesto la mano en algunas cosas que todos habían respetado hasta ahora".
A continuació, es descriu la cavalcada del convit i tota l'expectació i aldarull que generava el pas de la Degolla, subtituida des de feia uns anys per "una comparsa de soldados romanos de guardarropía, que desfila silenciosamente ante el desprecio de los amantes de las antiguas costumbres".
I ja després, es destaca la supressió dels misteris, danses i també de figures bíbliques que ixen en la processó: "Este año los señores del Municipio han querido dar un paso en el camino del progreso y han suprimido algunos de los misterios y danzas, como el famosísimo de la Mona (sic), que en su característico baile representaba la Virtud triunfando de los Siete pecados capitales...".
També es nomena la supressió del misteri de Sant Cristòfol, "un antiguo auto en lemosín" i de la dansa dels cavallets, "una danza tradicional, muy antigua".
A més, sobre les figures bíbliques s'especifica el següent: "... y han arrojado asimismo de la gran procesión que se celebra por la tarde, muchos de los personajes bíblicos que figuraban en ella, como el arrogante Josué parando el sol, Moisés, Aarón, las doce tribus y Noé, que con las apariencias de un viejo caduco y temblon, hacer reir al público, que lo llama el Agüelo del Colomet".
 |
| Gravat de la processó del Corpus (1880) |
Finalment, la crònica posa en relleu les divergències que hi han entre els detractors i els defensors de la festa, això si amb una certa ironia i sense mullar-se per uns o altres.
Sobre el detractors podem llegir: "Los partidarios de la supresión alegan que la severidad del culto no se aviene con estas puerilidades, que llegaban a ser indecorosas...". I sobre els defensors es diu: "...los laudatores temporis acti contestan que en el espíritu público estaban aceptadas estas tradicionales manifestaciones..."
El tancament de la crònica s'aproxima al que podriem anomenar un judici salomònic: "...y la verdad es que el pleito se hace difícil de fallar, porque unos y otros alegan razones poderosas, aunque el asunto parezca de escasa monta".
La premsa local, a banda de les supressions dels elements alegòrics, també comptará els accidents i incidents que passaren durant els preparatius i el transcurs de la Festa Grossa.
Fonts documentals:
BNE - Hemeroteca Digital
Gallica - Bibliothèque Nationale de France
El tancament de la crònica s'aproxima al que podriem anomenar un judici salomònic: "...y la verdad es que el pleito se hace difícil de fallar, porque unos y otros alegan razones poderosas, aunque el asunto parezca de escasa monta".
La premsa local, a banda de les supressions dels elements alegòrics, també comptará els accidents i incidents que passaren durant els preparatius i el transcurs de la Festa Grossa.
Fonts documentals:
BNE - Hemeroteca Digital
Gallica - Bibliothèque Nationale de France