Si pensem que a la ciutat de València, el dia de Tots Sants i el següent de les Ànimes es celebrava, cap a finals del segle XIX, amb molt recolliment i gravetat, no ens atreviríem a negar-ho del tot, però llegint l'extensa i càustica crònica que va estar publicada al diari "El Constitucional", de l'1 de novembre de 1883, això ja podriem posar-ho, almenys, en dubte.
 |
| El Constitucional (01/11/1883) |
Segons el cronista, amagat sota les inicials X.H., la festa de Tots Sants, vespra del dia de les Ànimes, suposa fer un balanç final de deutes espirituals: "...los fieles rezan por todos los santos por si se ha quedado alguno durante el año sin su porción y por todas las almas para que ninguna tenga resentimientos".
Tot això justificaria convertir en tabola o sarau el tribut als sants i difunts, respectivament: "Y por este ajuste general de cuentas, es por lo que el dia de hoy es tan ruidoso, es decir, por que es víspera del dia de difuntos, y por tanto, el momento y ocasión de agasajarlos, como si de tales vísperas sepulcrales sacasen algun provecho los muertos, ni en sus cuerpos, ni en sus almas".
 |
| Ànimes del purgatori (s. XIX) |
I més encara, fer-ho en nom d'una tradició secular: "Mas esto no importa para rendir culto a la tradicion, para hacer lo que los demás hicieron, y convertir el cementerio en el lugar de la risa, de las comilonas y de los desórdenes, dando ocasión á todas las profanaciones é irreverencias".
El cronista no deixa de furgar, de manera sardònica i un punt iracunda, en els comportaments de la gent, posant en evidència tota la faramalla i vanitat que es pot veure als panteons, tombes i nínxols, fins aquells que fan de la visita als cementeris "una gira campestre, una tarde de algaraza, un dia de fiesta".
La ciutat també s'impregna d'un ambient quasi de gaubança i jocunditat, com un dia de fira i el camí cap al cementeri es viu com una romeria festiva, identificant el cronista tot això amb les festes de carrer: "Describir la alegria y el bullicio del camino de la necrópolis y sus variadas escenas y frecuentes payasadas, es tan imposible como pintar aquellas fiestas de calle en la ciudad de los muertos, donde toda mofa, burla é irreverencia tienen su efecto".
I la festa no acaba als cementeris, continua encara per la nit, segons podem comprovar en un relat encadenat: "Y despues de tanto escandalo y alegria, y de visitar los cementerios, y deshonrar las tumbas, y profanar los sepulcros, y merendar bien, y beber mucho, y comer buñuelos y huesos de santo, pensando piadosamente se van por la noche á presenciar la representacion del famoso "Don Juan Tenorio", terminando de este modo de honrar la memoria de los muertos".
Segurament, esta crònica, encara que molt irònica, siga una de les que més fidelment retraten la celebració a València de la festa de Tots Sants, més en concret la gatzara i bullícia que mostraven els valencians, sembla una paradoxa, la vespra del dia de les Ànimes.
Fonts documentals: