 |
| 22-02-2024 |
Això seria el cas de les festes de Campanar, ja que en la mateixa guia, en una secció anomenada "Romerias á varios santuarios", apareix la romeria a la Mare de Déu de Campanar, com una de les que es realitzaven de manera periòdica en dies deteminats i, també, com a veneració d'un patronatge, celebració fixada per al 19 de febrer, en el trànsit del cicle hivernal cap a la primavera.
En la secció sobre les romeries es posa en relleu el caràcter festiu del poble valencià: "El pueblo valenciano, como hemos dicho otras veces, es bullanguero por naturaleza y propenso á aprovechar cualquier coyuntura para salir al campo y divertirse en la primavera y otoño".
I el millor pretext és festejar a qualsevol sant o imatge venerada. "Para lograr su objeto, toma como pretexto el festejar á cualquiera imagen ó santo de los que se veneran en algunos pueblos de los más pintorescos de esta provincia ó de sus limítrofes".
De manera implícita, també es parla dels porrats: "La romerias á los Santuarios las adoptan generalmente como un medio para dejarse el trabajo por uno ó varios días y consumir en provisiones y golosinas los ahorros reunidos durante el invierno".
Segons les cròniques del diari "Las Provincias", aquell any de 1890, la celebració de la festa a la Mare de Déu de Campanar va quedar condicionada, tant per la incidència de l'any litúrgic, com per la meteorologia.
Precisament, el 19 de febrer coincidia amb dimecres de cendra i, per tant, la prevalència de l'entrada a la Quaresma va obligar a traslladar la festa de Campanar a l'endemà, dijous 20 de febrer, tal com ho va avançar el diari "Las Provincias" en l'edició del 18 de febrer, amb l'anunci dels diversos actes festius: "Las populares fiestas de Campanar no podrán efectuarse mañana, per ser miércoles de Ceniza. Se verificarán el jueves, celebrándose á las siete la misa de descubrir, durante la cual, la música de Beneficencia ejecutará selectas composiciones. En la función solemne se cantará la gran misa de don Salvador Gíner, predicando el Dr. D. Antonio Giner, coadjutor de la parroquia de San Valero. Por la tarde habrá música, y al anochecer se quemará un castillo de fuegos artificiales".
A més a més, també s'anuncia la celebració del tradicional porrat sempre concorregut; no obstant, amb el permís de l'oratge, quasi premonitori del que anava a passar: "Si el tiempo lo permite, en la espaciosa plaza de la Iglesia se situará el porrat, no siendo dudoso sea vea visitado por numeroso gentío de esta capital y huerta".
Segons breu ressenya del 20 del febrer, molt curiosa en el seu inici, el vol de campanes va anunciar les festes de Campanar: "Ayer de madrugada hubo una pequeña alarma en la ciudad. Con motivo de las fiestas que se celebran en Campanar, y siguiendo añeja costumbre, echáronse al vuelo las campanas en la iglesia de aquel pueblo".
En l'edició del divendres 21 de febrer, la crònica del diari assenyala que la pluja va impedir una major concurrència als actes festius, del quals també es fa ressenya: "El tiempo lluvioso hizo que las funciones celebradas ayer en el pueblo de Campanar no se vieran tan concurridas como en años anterioras. Ea la fiesta de la mañana pronunció un excelente sermón el reputado orador Sr. D. Antonio Giner, vicario de la parroquia de San Valero, cantándose la misa del maestro D. Salvador Giner, por gran número de profesores. Con una ruidosa traca se dió fin á los festejos".
La pluja també va afectar l'ultim dia de celebració del Carnestoltes, segons ressenya del 19 de febrer en el mateix diari: "Terminó el Carnaval. El tiempo no favoreció ayer la fiesta de la mascarada. Durante todo el día estuvo el cielo cubierto, y á intervalos despidiendo las nubes menuda lluvia".
En aquells temps, Campanar era un municipi independent de la ciutat de València (des de 1837), fins que en 1897 es va tornar a annexionar com a barri al cap i casal.
L'any 1896 es va publicar la següent obra: "Campanar: compendio histórico de esta población...", amb motiu del tercer centenari de la troballa de la Mare de Déu de Campanar, on podem saber de la història de Campanar i de la seua església parroquial, així com de la veneració professada pel poble a la seua Mare de Déu.