En l'any 1855 es va celebrar a la ciutat de València el IV Centenari de la canonització de Sant Vicent Ferrer, en concret des del 28 de juny fins al 8 de juliol, amb tota una sèrie d’iniciatives i actes festius que també han passat a la posteritat gràcies a l'insigne cronista Vicente Boix, al deixar-ho escrit en l’obra titulada “Fiestas que en el siglo IV de la canonización de San Vicente Ferrer se celebraron en Valencia”, una edició impresa el mateix any en l'acreditada impremta de José Rius de València i redactada, de forma prou exhaustiva, com una memòria.
Aquesta celebració de caràcter secular va estar marcada i condicionada, sobretot, per l'epidèmia de còlera que es va desencadenar durant l'any 1854, entre els mesos d'agost i novembre, amb diversos focus, a més dels esdeveniments de caràcter polític com va ser la Revolució del mateix any que va donar pas a l'anomenat bienni progressista.
El cronista Vicente Boix ho posa de manifest en la memòria redactada, això sí d'una manera molt singular i curiosa, a través d'una carta dirigida al possible cronista del segle XX que haurà de redactar la memòria del V centenari (1955), com un lligam entre passat i futur: "En otra parte de este escrito hallarás trazada a grandes rasgos la historia de los sucesos principales, que ha atravesado hasta el día nuestra patria; pero es preciso que con respecto al año 1854 y la mitad del presente 1855, época de la festividad centenaria, tengas una idea más completa, para que comprendas cuán difícil se presentaba la celebración de fiestas, y cuantas dificultades ha sido necesario superar para que llegaran a realizarse".
La iniciativa d'emprendre la celebració centenària va partir d'un grup de prohoms de la ciutat, uns pocs mesos abans de l'efemèride, els quals reunits la nit del 26 de març en un domicili particular, van decidir d'anar endavant, donades les circumstàncies adverses i la manca de recursos suficients que podrien proveir les arques municipals, amb la constitució d'una associació, així com la configuració d'una junta (comissió de festes), el 13 d'abril, a la seu de la "Sociedad Económica de Amigos del País", comptant amb les autoritzacions governatives corresponents.
L'Ajuntament de València, a través de la seua corporació municipal, es va afegir a la iniciativa de la celebració centenària, formant part activa a través de la conformació d'una comissió mixta amb el nom de Comissió principal de festes, on hi havia tant representació municipal com de l'associació ciutadana promotora, un acord que va propiciar la cooperació mútua.
Entre les decisions adoptades per la Comissió principal de festes cal destacar la invitació cursada a altres institucions, corporacions, gremis i oficis per a formar part activa dels festejos que s'anaven a programar i organitzar durant el dies de celebració de la festa centenària.
Si examinen el programa, a partir de la memòria, en concret els capítols VII, X i XIV, els actes festius més rellevants van ser, per una banda, la processó o cavalcada cívica celebrada el 28 de juny com a convit al centenari i, d'altra banda, la processó religiosa solemne, que va tindre lloc l'1 de juliol, inspirades ambdues en la festa del Corpus i, així mateix, exponent significatiu de la combinació d'actes cívics amb funcions religioses que ens van dur a terme al llarg dels dies.
Segons es pot llegir en la memòria, capítol VII, la cavalcada cívica, marcada pel seu simbolisme, va tindre el següent seguici: "Principiará la solemne invitación: romperán la marcha los batidores de los cuerpos del egército y milicia: seguirán las danzas ya conocidas y las nuevas de catalanes,
aragoneses, mallorquines y valencianos; marcharán en pos
dos bandas de música con los gastadores del tercer batallón y de la brigada de zapadores. En seguida los carros
de triunfo de los gremios y oficios: otra banda de música
con los gastadores del segundo batallón: á éstos y acompañados de una música militar seguirán los cuatro cuarteles de la antigua vega representados por parejas de labradores y labradoras á caballo con ricos trages del pais:
la corporación de vergueros ó heraldos del ayuntamiento á
caballo, vestidos de gramalla y con mazas de plata; los dos
capellanes de honor, con hábitos talares, montados también
en caballos perfectamente aparamentados; continuarán
los carros alegóricos de la asociación: otra música militar
con los gastadores de artillería del egército, artillería de la
milicia nacional y del primer batallón de la misma arma
marcharán delante de la roca nueva que, para esta solemnidad, llevará la espada del invicto rey D. Jaime I de Aragón, el pendón de la Conquista y el histórico Estandarte
de los tercios antiguos de Valencia durante los tiempos
forales. / La roca irá escoltada por los oficiales de caballería de
la milicia nacional y la compañía de subtenientes veteranos
custodiará las enseñas. El ayuntamiento y comisión delegada de la gran asociación acompañarán en carretelas descubiertas la nueva roca, que lleva las insignias de la ciudad: cerrando esta procesión cívica piquetes de caballería del
egército y milicia".
El seguici corresponent a la solemne processó vespertina de l'1 de juliol, segons es pot llegir també en el capítol VII, amb el pas previ de les Roques, va ser el següent: "Así que las rocas hayan llegado á la casa donde se custodian, principiará á salir la procesión por el orden siguiente: batidores de caballería, pendones de la ciudad, enanos
y gigantes, carros de triunfo, y el que conducirá á San
Cristóbal, niños de las casas de Misericerdia y Beneficencia,
cofradías y hermandades por su orden, la del venerado
Cristo de la Agonía, establecida en la iglesia del santo
hospital, (...); irá acompañada además de sus individuos,
de una sección de inocentes con su antiguo trage y vara, en
recuerdo de haber sido el ilustre fundador del santo hospital el venerable Gilaberto Jofré, de la orden de la merced,
secretario que fue de nuestro gran San Vicente. Seguirán
los gremios y oficios con las andas de sus Santos patronos,
y sus estandartes, que representaban la antigua enseña militar de cada gremio. A continuación los pueblos de la
provincia por el orden de prioridad foral, que se les designará al tiempo de la salida; cada pueblo llevará una bandera
en que estará escrito el nombre de la población: seguirán
los niños del colegio imperial do San Vicente Ferrer, el
clero parroquial con cruces levantadas, y las andas de sus
titulares ó patronos: los veintiséis ciriales llevados por los
veintiséis ancianos que representan los del Apocalipsis, interpolados los doce apóstoles: los alcaldes de barrio, señores convidados, la asociación de fiestas, corporaciones y
altos funcionarios, el clero catetral con sus andas de plata, el limo, cabildo, interpolado con el real cuerpo maestranza, oficiales generales, grandes de España, la imagen y
reliquias del Santo. S. E. I. de preste, la comisión de la asociación, ayuntamiento y diputación provincial, Excmo. señor capitán general y el Sr. gobernador de la provincia;
gran escolta competente de compañías de preferencia con
bandas de tambores y músicas".
De les iniciatives de caràcter cívic, cal destacar l'exposició pública industrial, agrícola, artística i educativa que va organitzar la "Sociedad de Amigos del País" en l'antic Convent del Carme, seu en aquells anys de l'Acadèmia de Sant Carles, amb una gran varietat d'objectes, productes i mostres dels diversos àmbits referenciats, tal com queda constància en el capítol XVI.
Com en altres celebracions centenàries també es van organitzar actes de caràcter benéfic, com la distribució de dots per a joves fadrines, òrfenes de pare i mare, a més de les que es destinaren a xiquets i xiquetes d'acolliment del Col·legi Imperial de Sant Vicent Ferrer, la Casa Hospici de la Misericòrdia i la Casa de Beneficència, respectivament. A més a més, almoines i donatius, en diners o en espècie, per part d'una gran varietat de representants d'institucions, corporacions i gremis, així com provinents de particulars, tots ells de la classe benestant.