A les acaballes de l'any 1850 es va dur a terme les celebracions del VI Centenari de la vinguda de la imatge del Salvador a la ciutat de València, en concret del 8 a l'11 de novembre, segons podem conéixer i llegir en el document “Noticia histórica de las fiestas con que Valencia celebró el siglo sexto de la venida á esta Capital de la milagrosa imagen del Salvador”, organitzat en quatre capítols, l'única edició manuscrita del cronista de la ciutat Vicente Boix d'entre les festes centenàries del segle XIX, publicada tres anys després, en 1853, a més de les cròniques de la premsa de l'època.
![]() |
| Notícia històrica... (1853) |
En 2002 es va publicar la memòria històrica amb una edició facsímil i estudi per part de Jaime J. Chiner Gimeno i Juan P. Galiana Chacón, respectivament, on queden recollides en el capítol II.2 Valencia y el Sexto Centenario de la Venida del Salvador: De la Notícia histórica..." del cronista Vicente Boix (1853) al "Diario Mercantil de Valencia", entre altres dades, les cròniques i ressenyes que el diari referenciat va fer sobre la festa centenària.
El programa oficial de la festa centenària, signat amb data del 21 d'octubre per l'alcalde de la ciutat, el Baró de Santa Bárbara, i pel secretari municipal, Timoteo Liern, es va inserir en el "Diario Merfcantil de València" en la seua edició del 31 d'octubre, reproduït per la "Gaceta de Madrid", en la seua edició del 4 de novembre.
Segons el programa oficial de festejos les dates de celebració van ser del 8 a l'11 de novembre, encara que el dia 12 es va representar una funció del Ball de Torrent, fins el 18 de novembre es va fer un novenari dedicat al Salvador i el 19 de novembre una missa d'aniversari pels difunts, a més de les inauguracions de les dos primeres fonts públiques d'aigües potables de la ciutat, actes dels quals també es fa ressenya en la memòria històrica.
La celebració més rellevant de tots els festejos va tindre lloc el dia 10 de novembre amb la solemne processó general, on van participar pobles de les rodalies de la ciutat de València portant els seus sants tutelars i patrons, antics gremis i confraries, a més de processionar de manera extraordinària el Sant Calze, segons es pot llegir en la Memòria i també en el programa oficial: "En este dia tendrá lugar una solemne procesión, cuya carrera se anunciará con la anticipación oportuna, llevando bajo palio la preciosa reliquia del Santo Cáliz, que se conserva en la santa iglesia metropolitana".
La imatge del Crist del Salvador no va poder processionar per dificultats en el seu trasllat tal com en el programa oficial es dona constància: "La comisión bien deseaba haber llevado la veneranda imágen á quien se tributan estos obsequios; pero habiendo tenido que desistir ante las insuperables dificultades que esto ofrece, se hará en su iglesia la debida estación".
La processó tenia previst el seu inici cap a les 10 hores i precedida d'un carro triomfal, segons també s'anunciava en el text del programa oficial: "Consultando la pública comodidad, y atendiendo lo avanzado de la estación, principiará dicho acto religioso á las diez horas de la mañana: irá precedida de un carro triunfal, desde el que algunas ninfas esparcirán versos alusivos, y no se omitirá medio alguno para que la procesion sea lo mas solemne posible y propia del sagrado objeto á que se dedica".
En la crònica de Vicente Boix podem llegir que la processó es va iniciar sobre les 10.30 hores amb elements propis de la processó del Corpus, a més del carro triomfal: "A las diez y media comenzó á salir la procesión. Abrian la marcha los batidores del regimiento de caballeria de Calatrava, y en pos las banderolas y estandarte de la ciudad llevados por reyes de armas con sus gramallas antiguas (...) Delante de los reyes de armas marchaba un sencillo; pero elegante carro de triunfo, costeado por la ciudad, con una matrona que llevaba nuestro escudo histórico. En pos de las banderolas eran llevados los gigantones precedidos de los enanos, y luego entraron en formacion los pueblos..."
En la Memòria, el cronista aporta dades quantitatives sobre la processó, a més de l'itinerari que va seguir i l'hora d'entrada a la Seu: "La procesion con 2688 luces, 96 imágenes, 18 músicas, 18 pendones y banderas, 190 personages en trages diferentes, 4 damas y tres carros de triunfo, hizo la carrera siguiente: de la Catedral, por la puerta de los Apóstoles, por bajo del arco de la Virgen, plaza de la Almoina, calle del Palau, calle de S[an] Estevan, plaza del Conde del Real, entró por la puerta principal de S[an] Salvador donde, se cantó un hermoso villancico, calle de S[an] Salvador, plaza de la Yerba, plaza de la Constitucion ó de la Seo, calle de Caballeros, por el Tros-alt, Bolseria, plaza del Mercado, Porchets, plaza de Cageros, Bajada y plaza de S[an] Francisco, calle y plaza de las Barcas, calle de la Universidad, plaza de las Comedias, calle de la Cullereta, plaza de la Congregacion, calle del Mar, plaza de S[an]ta Catarina, calle de Zaragoza, á la Catedral. La cabeza de la procesion llegaba á la Metropolitana á las dos y media de la tarde, y el S[an]to Caliz entraba á las cinco menos cuarto; de modo que la vuelta tuvo tres horas de duracion despues de haber recorrido la distancia de 3836 pasos".
