Dins del tractament com a festes extraordinàries, queden incloses aquelles celebracions amb motiu d'un esdeveniment lligat a la monarquia regnant, més en concret a la família reial, siga un naixement, boda, aniversari, decés o altres efemèrides tan rellevants com la restitució al tron d'un monarca, celebracions reials que tingueren la seua repercussió a la ciutat de València al llarg del segle XIX.
Això és el que va passar l'any 1814 amb la visita i estada a València del rei Ferran VII, a les acaballes de la Guerra de la Independència, també coneguda per la guerra del francés, amb motiu de la seua restitució com a rei d'Espanya i, alhora, la immediata restauració del perìode absolutista.
Malgrat el temps de crisi política i social, el monarca va ser acollit amb una gran rebuda i pompa que va comportar diverses celebracions de caràcter festiu durant els dies que va romandre en aquesta ciutat, considerada lleial i fidelíssima. A més a més, places, carrers i façanes es van ornamentar amb diversitat de decoracions i lluminàries. No van faltar cerimònies civils i religioses, besamans, banquets, saraus, serenates, visites, excursions, lloances poètiques i, com no, la pirotècnia.
Aquell any de 1814, en el seu retorn des del seu captiveri de França cap a Espanya, procedent de Saragossa i Terol, el rei Ferran VII va visitar València, romanent a la ciutat més de dues setmanes, des del 16 d’abril fins al 5 de maig. El seu allotjament va ser en el Palau de Cervelló, el qual es convertirà en residència reial, ja que el Palau Reial havia sigut enderrocat, anys abans (1810), durant la guerra del francès.
Tot això, actes festius i ornamentació de la ciutat, va quedar ressenyat en l’extensa obra “Memoria de los regocijos públicos que en obsequio del Rey Nuestro Señor D. Fernando VII en su tránsito por esta capital dispuso la muy noble, leal y fidelísima ciudad de Valencia”, editada aquell mateix any en l’afamada impremta de Benito Monfort, l'autoria de la qual s'atribuix a Juan Facundo Sidro Vilarroig.
La Memòria queda desglossada en dues parts i un apèndix. La primera part correspon als preparatius de l'acollida al rei per part de les institucions i entitats de la ciutat, entre d'altres l'Ajuntament, el Capítol de la Seu, la Universitat, la Maestrança o els Gremis, així com de l'ornamentació d'edificis públics i particulars. La segona part inclou el programa cronològic dels actes i celebracions. Per últim, l'apèndix recull les celebracions del dia 30 de maig, amb motiu de l'onomàstica del rei.
Sobre alguns dels actes més festius, en la part primera de la Memòria es fa menció de la preparació de dos castells de focs artificials per part de la Ciutat: "No se descuidó la Ciudad de echar mano de aquellos medios que suelen servir de
desahogo al público regocijo, preparando dos
castillos de fuegos artificiales de varias y gustosas invenciones, con árboles de diferentes
colores, cipreses iluminados, soles, bombas, baterías, con interposición de infinitas mangas de voladores, ruedas alicantinas, fuentes
de fuego, lemas transparentes y otras habilidades cuya execucion se confió á sugetos
acreditados en la pirotecnia".
En la Memòria queda constància de la celebració de castells de focs artificials durant els dies 16, 17, 18 i 19 d’abril, respectivament. Els castells del 16 i 17 d'abril van ser els dos que havia organitzat l'Ajuntament. El del dia 18 d'abril podria ser obsequi de la reial Maestrança i el del 19 d'abril va ser costejat pels corredors de la Llotja i canvi, segons queda assenyalat.
Del castell del 18 d’abril s’indica que va canviar l’estil dels anteriors i tingué una durada de tres quarts d’hora, a més d’alguns detalls dels seues efectes: “Al asomar S.M. al jardín, principiaron los fuegos artificiales, que colocados sobre el monte enfrente de la galería, presentaron una hermosísima decoración en ocho arcos y otras tantas pirámides de diferentes colores. Los adornos variaban de continuo, despedian sin estrépito una inmensidad de luces, á cada momento se descubrian nuevos juegos, nuevas figuras, que burlaban el ansia de los ojos para atender á todo. Entre tanto sobre el friso de la decoración estuvo permanente en letras de fuego esta inscripción: EN INCENDIOS DE AMOR LOS MAESTRANTES SE ABRASAN POR SU REY Y LOS INFANTES”.
Segurament, el castell del dia 18 d’abril va ser més vistós i amb més elements pirotècnics perquè va coincidir amb la celebració de la festa patronal de San Vicent Ferrer, fixada a València el segons dilluns de Pasqua, festivitat que va coincidir, per tant, amb la visita reial.
En aqueix dia tan festiu, el rei va presenciar, entre els diversos actes del dia, la solemne processó general del sant, tal com es fa constar en la Memòria i que va estar molt lluïda amb la incorporació d'elements de la processó del Corpus: "Celebrándose en el dia dé hoy la fiesta de nuestro insigne patricio San Vicente Ferrer, Patrono de esta Ciudad y Reyno , salió de la Iglesia Metropolitana á la hora acostumbrada de la tarde la procesion general que se hace todos los años, y que en este fue mas lucida estando adornada la carrera por la feliz ocurrencia de hallarse presentes el Rey nuestro Señor y los Serenísimos Señores Infantes. Habiendo pasado las banderolas, gigantes, enanos, danzas y demás festivas invenciones de júbilo que suelen ir delante en algunas procesiones, se dirigieron el Cabildo, Clero, Comunidades, Gremios y demás acompañamiento por delante del Real Palacio, haciéndoles S. M. y A A ., que salieron al balcon, los mas reverentes saludos como iban pasando, hasta que llegada la sagrada reliquia del Santo, la prestaron el culto y veneración correspondiente, dando este piadoso exemplo de su devocion, y condenando la criminal indiferencia que van promoviendo algunos en el pueblo sencillo acerca de estas y otras prácticas religiosas".
No va ser l'única processó que es va celebrar durant els dies d'estada de Ferran VII a València, ja que el dia d'abans, el diumenge 17 d'abril, la Comunitat de Pescadors va celebrar la festa de la Mare de Déu de la Bona Guia amb una processó vespertina, també amb elements derivats de la processó del Corpus: "Ocurrió en dicho dia la solemne fiesta que la Comunidad de Pescadores hace todos los años á la Santísima Virgen baxo la invocación de la Buena-guia, con una procesion por la tarde muy célebre por el extraordinario concurso dé toda clase de gentes. Contribuían, al lucimiento de dicha procesion varias representaciones de los Patriarcas, Tribus y Heroínas del viejo Testamento, como también de los Apóstoles y otros personages, ricamente vestidos, y con el distintivo característico de cada uno. Hacían la función mas alegre y entretenida varias danzas de niños, unos de ángeles, otros de pastorcitos, muchos de labradores, húsares, turcos, y otras invenciones que baylaban al rededor de las andas con decoro y propiedad, acompañando la música del pais, algunas orquestas, con la música marcial de la tropa que cerraba la procesion".
Durant el dies que va romandre el monarca a València es va publicar el diari "El Fernandino", a més d'altres documents amb motiu de la seua visita i estada (selecció):
Nota:
Sobre l'estada de Ferran VII a València en 1814 i el seu context polític cal consultar l'exhaustiu estudi de José Deleito y Piñuela (1911): Fernando VII en Valencia el año 1814. Agasajos de la ciudad. Preparativos para un golpe de Estado, Anales de la JAE, VII.