A més de les festes seculars o centenàries, en el transcurs del segle XIX també es van celebrar a la ciutat de València festes de caràcter extaordinari com van ser en l'any 1876 les Festes de la Pau, amb motiu de la finalització de la III Guerra Carlista.
 |
| Carrer de la Pau |
Cap a finals del mes de febrer de 1876, ciutats i pobles de tota Espanya van convocar festejos per tal de celebrar l'arribada de la pau. A partir dels primers dies del mes de març es van promoure celebracions festives per tot arreu, segons es pot comprovar a través de la premsa de l'època.
En el cas de la ciutat de València, l'Ajuntament va acordar, el primer de març, l'organització de celebracions festives, les quals tindrien lloc durant tres dies, encara per determinar, tal com queda reflectit en el diari "Las Provincias" en la seua edició del 2 de març: "Por fin el ayuntamiento, en su sesión de ayer, acordó ya los festejos que en tiempo oportuno deberán celebrarse en Valencia para solemnizar la derrota del carlismo y el que la patria haya recobrado la anhelada paz. Según dicho programa, los festejos durarán tres dias".
En l'extensa notícia del 2 de març es fa un avanç dels actes festius previstos per a cada dia, des d'una processó cívica del primer dia, fins a la revista militar del tercer dia, passant pel trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats des de la seua capella a la seu en el segon dia festiu, a més d'altres actes de caràcter més lúdic, no faltant el focs artificials i les serenates musicals, així com l'ornamentació de places i carrers, especialment la plaça de la Constitució (en l'actualitat, la plaça de la Mare de Déu).
Durant els següents dies la premsa anava donant novetats sobre els actes festius i, sobretot, de la implicació activa de tot tipus d'institucions i entitats de la ciutat per a que cobrara major solemnitat i brillantor. Respecte d'això, en la mateixa edició del 2 de març dels diari "Las Provincias" podem llegir el següent: "Algunas corporaciones se disponen á unirse á los festejos que con motivo de la paz prepara el municipio. Entre ellas hemos oido citar la junta de artesanos, animada por la mas patriótica alegría, á consecuencia de la terminación de la guerra civil".
Pendent de concretar-se, de manera definitiva, els dies de celebració, en l'edició del 15 de març del diari "Las Provincias" s'anuncia que les Festes de la Pau tindran lloc durant els dies 20, 21 i 22 de març, coincidint amb l'entrada a Madrid del rei Alfons XII, el qual havia tornat dels territoris carlistes del nord: "Decididamente el lunes próximo comenzarán en Valencia las fiestas de la paz. Parece que el gobierno ha telegrafiado que la entrada en Madrid de S. M. el rey al frente del ejército tendrá lugar dicho dia, que se declarará de fiesta nacional en toda España. En su consecuencia, los festejos que se preparan en Valencia tendrán lugar el lunes 20 y los dos dias siguientes".
Dels actes festius, posem en relleu el corresponent a la processó cívica del dia 20 de març, primer dia de les celebracions. En l'edició del 17 de març es detalla la composició de la processó cívica, amb la incorporació d'alguns dels elements que formen part de la festa del Corpus: "La procesión cívica que se anuncia en el programa de las fiestas de la paz para el lunes próximo, a la una de la tarde, se dividirá en dos secciones, en la forma siguiente: Primera, cuatro batidores de la Guardia civil de caballería, enanos, gigantones, danzas, carros de triunfo de los hospicios, gremios y los del municipio, terminando con la roca Valencia, desde la que arrojarán versos y flores á la muchedumbre. Constituirán la segunda doce batidores de la Guardia civil, los niños de los hospicios ostentando ramos de laurel y olivo, símbolo del acontecimiento que se conmemora, alumnos de la escuela de artesanos, agrupados por oficios, precediéndoles sus estandartes respectivos y seguidos de la junta directiva, comisiones del Casino de la plaza de Mirasol, Círculo Valenciano, Liceo Literario, Ateneo, Casino Nacional, representación de varios gremios, Instituto de segunda enseñanza, Universidad literaria, Instituto Médico valenciano, Academia de San Carlos, comisiones del ejército, corporaciones civiles, militares y eclesiásticas, presidiendo el escelentísimo ayuntamiento, al que seguirán en traje de ceremonia los maceros de la ciudad y la ronda de alguaciles".
En l'edició del dia 21 de març, entre l'amplia informació sobre les Festes de la Pau, es fa una ressenya prou detallada sobre el seguici de la processó cívica, de la qual seleccionem el següent extracte: "A las dos de la tarde comenzó á salir la procesión cívica de las casas consistoriales. Abrían la marcha un piquete de lanceros y algunos guardias civiles de caballería, siguiendo la bandera y pendones de la ciudad, los enanos y los gigantes, feliz representación en esta ocasión de la parte que grandes y chicos toman en la fiesta".
En una altra ressenya es destaca que durant el recorregut de la processó cívica es va descobrir una làpida commemorativa, inserida en la façana de la Llotja: "Al pasar ayer tarde la procesión cívica por el Mercado, se descubrió la lapida conmemorativa de la paz, que han costeado los dependientes del comercío de tejidos y ha sido colocada en la fachada de la Casa Lonja".
 |
| Làpida commemorativa (1876) |
La làpida va ser costejada pels depenents de comerç, segons també queda constància en la resssenya: "La lápida dice así: «Los dependientes de comercio á la paz: 1876.» Es de mármol blanco, y como alegoría del tráfico tiene la figura de Mercurio".
Les Festes de la Pau van ser precedides, com no, per una altra celebració festiva que anava cobrant major rellevància, any rere any, com era la festa de les Falles. Aquel any bixest o de traspàs de 1876 es van plantar nou falles, algunes dedicades a la guerra carlista, segons es pot llegir en l'edició del 18 de març del diari "Las Provincias" i en edicions de dies anteriors.
En l'actualitat, aquella làpida commemorativa pot ser l'unic vestigi visible que haja quedat a la ciutat de València sobre aquelles Festes de la Pau, així mateix ho podem recordar en el nomenclàtor dels carrers del cap i casal, com és el carrer de la Pau.