De les celebracions festives en honor a Sant Vicent Ferrer de l'any 1850, al voltant del segon dilluns de Pasqua (7 i 8 d'abril d'aquell any), hi han diverses notícies, entre les quals, cal destacar, la crònica que sobre les festes vicentines va publicar el "Diario Mercantil" de València, en la seua edició del 8 d'abril, reproduïda en diversos diaris de Madrid.
Però, abans d'extraure aquesta crònica, ja trobem en el diari "La España", del 9 d'abril, una molt breu ressenya sobre els preparatius de la festa vicentina i l'estrena d'un miracle a l'altar del "Tros-alt", sense nomenar l'autoria: "Se están construyendo ya los altares en que debe ser colocada la imagen del santo y representados los milacres. Serán tres, segun tenemos entendido, los que se ejecutaran en el Tros-alt, uno de los cuales es nuevo y original de un ingenio que posee en alto grado el habla de nuestro pais".
De la crònica del "Diario Mercantil", fins a quatre diaris madrilenys la reproduixen, total o parcialment: "El Católico" (edició del 10 d'abril), "La Época" (edició de l'11 d'abril), "La España" (edició de l'11 d'abril) i "El Clamor Público" (edició de l'11 d'abril).
El texte sobre la festa de Sant Vicent Ferrer s'inicia amb la referència de la seua canonització per part del Papa valencià Calixte III, l'any 1455, presentat com a motiu de les celebracions festives: "El dia de hoy es uno de los mas alegres y de general alborozo que tiene esta ciudad, desde que en 1455 logró del Papa don Alfonso de Borja, bajo el nombre de Calixto, la canonización de su hijo, ahijado y patrono San Vicente Ferrer".
I continua la crònica, mostrant el desig del poble valencià de celebrar la festa, quan finalitza la Quaresma, congregan-se ja les vespres del dia del sant, al voltant dels tres altars que s'alçaven en aquella època: "Asi es que desde que termina la Cuaresma anhela todo valenciano el momento de oir el tabalet y dulzayna, música alegre y propia del pais, y no espera á mostrar sus regocijo en el dia del Santo, no en la víspera, sino el anterior á las doce de la mañana empieza ya al rededor de los tres magníficos altares que se levantan en la calle del Mar, Trós-alt y en el Mercado la fiesta y algazara..."
 |
| Altar de Sant Vicent Ferrer (Gravat del s. XIX) |
A continuació, podem fruir d'una escena costumista, quan els clavaris de la festa llancen des dels balcons tota classe de fruits secs i també monedes per a la gaubança de la xicalla: "...recompensando los clavarios desde los balcones de sus casas los afectos de los niños, esparciendo por el suelo profusion de pasas, higos, nueces y dinero, á imitacion de lo que se hacia en el convento de predicadores, que al salir del refectorio, al son de la dulzaina, arrojaban los padres dominicos á los muchachos los postres de la comida."
La festa a Sant Vicent Ferrer ja no para. Dos dies i mig en què la gent va i ve, una tabola continua, visitant altars, la casa natalícia del sant, la pila bautismal i els "bults" a la parròquia de Sant Esteve, la capella del convent de predicadors, però també els cafetins, les botigues i, en fi, veïns i forasters per tot arreu, omplint carrers i places, tot un rebombori, que molt bé queda expressat en una decimeta, molt "patriòtica" al final, reproduïda en la crònica: "El que no s'alsa matí / Y s'afaita i es pentina / Es pòsa la ròba fina / Y entra en la iglesia hui / Y òu lo sermó en llemosí / El que en los bultos no está / Ni á vore els milacres vá / En los chiquets i la dóna / No sap lo que's cósa bóna / No té gust, no es valensiá".
Finalment, podem saber detalls ben curiosos dels xiquets que representen els miracles en cada altar: "En el de la calle del Mar los actores son niños huérfanos del colegio de San Vicente, y en los del Mercado y Trós-alt de la vecindad: todos lo hacen bastante bien, pero en este último se singulariza un niño que al hacer la descripción de Valencia y sus moradores, dice con todo el sentido y gracia de un buen cómico: Y el llustre del sól del dia / Tenen en los ulls les dónes / Y en gales, sal i alegria / Elles se pinten á soles".
Un bon retrat de la festa vicentina de mitjans del segle XIX i que ve a refermar el que va escriure l'il.lustre cronista de la ciutat Vicente Boix en el "Manual del Viagero".
Fonts documentals:
DADUN - Universidad de Navarra
