"Y el llustre del sól del dia / Tenen en los ulls les dónes / Y en gales, sal i alegria / Elles se pinten á soles", els versets que un xiquet de l'altar del "Tros-alt" recitava, amb gran comicitat, només que reflectia allò que passava pels carrers de la ciutat, en els dies festius.
D'això, tenim constància per altres cròniques que alguns diaris varen fer sobre la festa de Sant Vicent Ferrer d'aquell any de 1850, com "La España" (edició del dia 12 d'abril) i "El Heraldo" (edició del 13 d' abril)
 |
| Sant Vicent Ferrer (s. XIX) |
En el diari "La España", podem llegir, amb un somriure, una notícia que parla sobre l'apertura del "Circo olímpico" a València, amb l'estrena de la seua primera funció i, a la vegada, de la festa a Sant Vicent Ferrer, tot enllaçat per la paraula "moda". I es que el "Circo olímpico" de la companyia de l'afamat Mr. Tourniarie s'havia posat de moda. "...y solo invitaremos á nuestros lectores de esta ciudad para que concurran al Circo olímpico, en donde disfrutarán el espectáculo que en la actualidad se ha puesto de moda".
I parlant de moda, aprofita el cronista per a comentar que a les festes de Sant Vicent Ferrer d'aquell any, cap novetat ressenyable s'havia observat pel que fa a la vestimenta de les dones que estrenaven els seus models, aprofitant les festes a Sant Vicent: "¡Moda! hé aquí un ramo que pocas variaciones ha ofrecido. Cuando se esperaba que nuestras faschionables promulgaran nuevos y variados caprichos en las fiestas de San Vicente, nada conocidamente nuevo hemos observado en la calle del Mar: vestidos de colores claros ú oscuros..."
 |
| La Ilustración (06/04/1850) |
Després de llegir això, quasi la crònica d'una revista de moda, una mica bocabadats es podiem quedar amb l'ús de l'expressió "fashion", ja per aquella època.
Per la seua part, el diari "El Heraldo", fen-se ressó dels diaris de València, mostra l'ambient del carrer del Mar, el dia del sant, amb les dones valencianes passejant amb la seua gràcia i també elegància: "Según dicen los periódicos de Valencia, la calle del Mar se ostentó mas concurrida el dia de San Vicente que lo había estado la víspera. Desde la una hasta las tres de la tarde pasearon por ella las hermosas valencianas haciendo alarde de su gracia y elegancia natural". El carrer del Mar, amb l'altar més afamat, com si fora la passarel.la de la moda.
 |
| El Heraldo (13/04/1850) |
Finalment, encara podem trobar una altra crònica sobre la festa de Sant Vicent Ferrer al diari "La España", en la seua edició del 13 d'abril, aquesta com un epíleg, on es fa un resum prou pintoresc d'una festa tan arrelada i popular, remarcant l'entusiame i animació del poble valencià davant les celebracions: "Pasaron las antiguas y populares fiestas de San Vicente Ferrer que esta población celebra con un entusiasmo difícil de esplicar. Desde la víspera del santo se habían levantado los altares de costumbre en la calle del Mar, plaza del Mercado y el Tosal para representar a lo vivo, como desde tiempo immemorial se hace, los milagros del santo patriarca de este reino".
Altres detalls de la festa apareixen, en este cas sobre l'actuació de bandes de música: "Tres bandas de música militares, las de artilleria, de Jaen y Saboya, colocadas en tablados próximos a los referidos altares, han tocado casi constantemente en los dos días consecutivos hasta las doce de la noche piezas del mejor gusto..."
I la crònica acaba de forma molt interessant, aportant una reflexió crítica, tal vegada massa prudent, sobre la representació dels miracles, amb la mostra de certs anacronismes que havien de superar-se en una societat de progrés, però que la força de les tradicions quedava per damunt de tot i la gent, segurament, no acceptaria ni canvis i, menys encara, supressions d'allò tan arrelat: "Si descendiéramos á pormenores sobre la ceremonia de los milagros y la manera de representarlos, encontraríamos quizás mas de una cosa censurable, algunas minuciosidades dignas de crítica en una población que á todas luces merece el renombre de culta; pero contra estos escrúpulos se nos presenta una razon incuestionable, una razon que no nos atrevemos a combatir: la inveterada costumbre".
Cal llegir la resta... Una reflexió que molt bé podien traslladar als temps actuals...