Des del dijous anterior al dilluns de Sant Vicent Ferrer, l'escriptor Henry Lyonnet va comptant els preparatius i l'organització de la festa i també com es va creant tot un ambient prou festiu.
Una informació molt curiosa que fa l'erudit francés és sobre l'abonament a la festa i tot allò que tindries dret a rebre, mitjançant una cotització setmanal de sis cèntims, a saber:
- A un cant d'albades a la porta de casa.
- A un "grand gâteau glacé", descrit com un bescuit cobert amb una capa de sucre i que t'ho porten a domicili, tot i amb acompanyament musical. A Henry Lyonnet li recorda un pastís de Saboia rodó.
- A una pera confitada.
- A una estampa gran i a color, que representa a Sant Vicent Ferrer.
- A una medalla, sense especificar més, però segurament, també, amb la imatge del sant.
I després d'esta relació, acaba diguent, amb certa admiració, que no hauria de queixar-se, ja que per sis cèntims setmanals rebrà tot això.
A continuació, repara sobre les serenates musicals que es perllonguen durant tres dies, així com de la construcció dels altars, a mena de teatres, per a la representació del miracles. I llança la pregunta: "Quel miracles? Les miracles de Saint Vicent".
Dels altars li crida l'atenció aquells que estàn adossats a esglésies, con és el cas dels altars del Pilar i el de la Mare de Déu i llevat que no obstrueixen la circulació d'un carrer, com passa a l'altar del carrer del Mar. I va comptant del treball dels fusters, en concret sobre el muntage dels escenaris i per damunt els decorats, on es trobarà, invariablement, la imatge de Sant Vicent Ferrer, amb l'hàbit dominicà i sempre amb un fons de núvols. A més, destaca que la representació dels miracles es fa en valencià, per xiquets de deu a dotze anys, amb el seu vestuari. |
| Recueil. Vues d'Espagne (Jean Laurent) |
Arriba dissabte vesprada i l'escriptor inicia un itinerari pels diferents altars, com va fer per Setmana Santa amb la visita dels Monuments, en esta ocasió per tal d'assistir als assajos generals dels miracles, però també per trobar-se amb algunes de les processons o trasllats que s'organitzen, segons cada altar, pels carrers i cap a l'esglesies on dipositen el sant.
Seguint la narració d'Henry Lyonnet, podem disfrutar de l'ambient festiu i colorista al voltant dels altars del Pilar, de la Constitució (l'actual plaça de la Mare de Déu) i del Mercat, respectivament. A la Plaça del Pilar, havien col.locat un gran velam blanc i blau, on als músic els podem veure assajant a l'ombra, el vigilant de l'escenari adverteix que la següent representació del miracle no serà abans de les nou i mitja i que el cofrades anaven a buscar la imatge del sant, no sabia on l'escriptor, per a fer el trasllat. S'encenen els ciris i als acords de la música, el seguici es posa en ruta pels carrerons.
L'escriptor, un mica fatigat dels seguicis, arriba a la plaça de la Constitució i descriu com els xiquets de l'altar, inclós el que fa de Pare Vicent, tots vestits per a la representació del miracle, estan jugant "à la poussete", fent temps fin a la pròxima actuació.
Tot seguit, s'acosta a la plaça del Mercat, on l'atreuen de nou "flons-flons" (xarangues) i les llums. I descriu la vistositat del trasllat del sant cap a l'església de Sant Joan i tot el seguici amb els músics tancant la marxa, tot precedit del reis d'armes amb les banderoles de la ciutat, identificats a la seua manera com "deux jeunes gens, porteurs de bannières aux couleurs espagnols, costumés en vieillards, avec des longues barbes blanches, de couronnes en papier doré, et une longue robe rouge et jaune, ouvrent la marche."
 |
| Església dels Sants Joans (Jean Laurent) |
Fora, als carrers, els botiguers han encés focs d'artifici al pas de la processó, entre altres, coets, petards i bengales rodants.
I acabem esta primera narració tal i com ho fa l'escriptor i viatger: "Ainsi s'annonce le Saint Vicent".
Fonts documentals:
Gallica - Bibliotèque Nationale de France