L'estrena del miracle "La mort de la princesa", presenciat per Henry Lyonnet (II)

L'escriptor Henry Lyonnet va presenciar l'estrena del miracle "La mort de la princesa", representat a l'altar de la plaça de la Constitució (l'actual plaça de la Seo o de la Mare de Déu). De la seua estrena no diu res en el seu llibre, tal vegada per no saber d'eixa circumstància tan especial.

Segons fonts documentals, el miracle "La mort de la princesa", l'autor va ser Joaquín Badia i Adell, es va representar per primera vegada el 5 d'abril de 1891, a l'altar de la Plaça de la Constitució, dia que va assistir Henry Lyonnet.

Plaça de la Constitució (Lévi, 1888)

L'argument del miracle queda explicat per l'escriptor francés, de la següent manera: Sant Vicent ve a predicar a València i tria com a tema del seu sermó la vanitat de la grandesa. La noblesa, representada per tres xiquets vestits de vellut i satí, i el poble, representat per altres tres xiquets vestits més modestament, escolten amb molta atenció el sermó del pare Vicent, quan apareix una princesa ricament vestida i seguida dels seus patges.

Però, de sobte, en la meiat del sermó, quan el pare Vicent llança una diatriba en contra del luxe desenfrenat de les dones riques, una pedra es desprèn d'una cornisa i colpeja en el cap a la princesa, que cau pesadament a terra.

Viva emoció entre la multitud, quan el pare Vicent baixa d'un salt des de la cadira que ocupava, al fons de l'escenari, "et après un petit speech fort bien tourné", explica el sant que el cel envia caritatives advertències a les dames riques, avançant cap a la princesa i l'aixeca. La princesa es mostra feliç de tornar a la vida.

L'investigador teatral Juan Cervera, en la seua obra "Historia crítica del teatro infantil español" (1982) aporta la sinopsi d'aquesta peça teatral: "La princesa de Aragón, doña Juana de Prades, asistía tan ricamente enjoyada a un sermón de San Vicente que causaba escándalo, y recibió como castigo el golpe de una piedra en la cabeza por lo que quedó muerta. Pero gracias al Santo, al que por cierto se le atribuye una salida humorística, resucitó". Este miracle té un argument prou semblant al titulat "La vanitat castigada", de l'escriptor Eduard Escalante.

La vanitat castigada
(Eduard Escalante, 1855)

En una altra obra del mateix autor  "Los milacres vicentinos en las calles de Valencia" (1983), presenta l'argument següent: "El castigo recibido por la princesa de Aragón, Doña Juana de Prades, que asistía ostentosamente vestida y ricamente enjoyada a un sermón de San Vicente. En castigo por esta actitud, que resultaba escandalosa, recibió en la cabeza el golpe de una piedra, que se desprendió de un tejado de una casa de la plaza en que el Santo predicaba. La Princesa cayó muerta. Naturalmente el Santo la resucitó no sin antes advertir a los presentes: «Sosegaos que la piedra no ha caído para matarla, sino para que todo el mundo supiese que Doña Juana traía la cabeza tan bien armada que podía resistir cualquier golpe de piedra». La alusión, lógicamente, iba por las piedras preciosas y diamantes que lucía en su peinado".

Fonts documentals:
Gallica - Bibliotèque Nationale de France
BIVALDI - Biblioteca Valenciana Digital
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Teatre Popular Valencià
Google Books