En arribar el mes de juny, seguint el curs de l'any a través del "Manual del Viagero", el cronista Vicente Boix ens projecta, com única "escena del mes", no cap altra, tota la magnificència de la Festa del Corpus i també tot l'ambient i expectació que es viu al voltant dels diversos actes.
El relat compendiat sobre la Festa Grossa sembla un trajecte quasi simfònic, amb una obertura plena de sensacions: "¡El dia del Corpus! dia solemne, el mas bullicioso del año, el dia de mas afluencia de forasteros en la capital".
L'escriptor, utilitzant el temps present i com a bon guia, ens submergeix, de manera exultant, entre el bullici de la gent, iniciant el recorregut a partir de la Casa de les Roques: "La víspera al amanecer la multitud cerca la casa de las Rocas, junto á la puerta de Serranos; ya llegan los tiros de mulas mas famosas de la huerta y sus molinos: ya salen..."
La narració continua amb la descripció de les sis Roques històriques i el seu trasllat cap a la plaça de la Constitució, col.locades baix el velam de llenç blanc i blau. I la gent circulant sempre, amunt i avall.
Per la nit, tota la gent s'acosta a la plaça a sentir la serenata musical, amenitzada per una orquesta militar, en un ambient de gatzara: "Por la noche bulle aquella plaza, otro punto donde se debe admirar nuestro carácter valenciano, entre las armonías de una numerosa orquesta militar".
Però, no és l'unic lloc on hi ha música, ja que l'escriptor també descriu, curiosament, l'obsequi musical que reben els Gegants a la Casa de les Roques, manifestació aquesta que no ha perdurat en el temps: "...la corriente de la muchedumbre os conduce hasta el pie de los gigantones, vestidos dos de rigurosa moda, en cuyo obsequio hay otra música en el mismo edificio". A la moda anaven els Gegants que representaven l'Europa.
Després, el nostre guia i cronista ens transporta a la cavalcada del Convit de la vespra i del matí del Corpus, on la Degolla fa de les seues entre coneguts i llauradors de fora, les dansetes recorren els carrers, amb el Capellà de les Roques al front, provocant l'aldarull entre tots els presents, d'una cavalcada també coneguda en aquells temps com els "caballets", segurament per una de les danses que es ballaven.
De la processó, només uns epítets per destacar la seua sumptuositat i, això si, no s'oblida del moment de la pujà del Palau: "Es de ver la subida de las rocas en el altozano del Palau... apuestas, apretones, gritería... una mula puede arrastrar una de aquellas moles... El dueño arroja confites á la multitud. Es un dia siempre esperado".
I de remat, les vuitaves del Corpus a les parròquies: processons, músiques i enlluernament dels carrers. Com bé assenyala, una època de l'any de gaudiment i plaers sensitius, com menjar maduixes: "Esta es una temporada deliciosa; y las mañanas podéis emplearlas comiendo ricas fresas en los huertos de la vuelta del Ruiseñor".
De la festa del Corpus, moltes coses han perdurat al llarg del temps, com la seqüència dels actes, tot i els canvis i convulsions socials, però altres s'han perdut i no sabem si tornaran, però el que és ben segur que ens quedarà el ressò d'aquells temps festius a través de les cròniques i relacions de la que va ser la nostra Festa Grossa.
De la processó, només uns epítets per destacar la seua sumptuositat i, això si, no s'oblida del moment de la pujà del Palau: "Es de ver la subida de las rocas en el altozano del Palau... apuestas, apretones, gritería... una mula puede arrastrar una de aquellas moles... El dueño arroja confites á la multitud. Es un dia siempre esperado".
De la festa del Corpus, moltes coses han perdurat al llarg del temps, com la seqüència dels actes, tot i els canvis i convulsions socials, però altres s'han perdut i no sabem si tornaran, però el que és ben segur que ens quedarà el ressò d'aquells temps festius a través de les cròniques i relacions de la que va ser la nostra Festa Grossa.