Llegint les cròniques sobre la Fira de València de 1882, també apareixen als diaris de la ciutat notícies sobre l'anomenada vaga dels llauradors, camperols de l'Horta, que va provocar una situació de gran conflicte social durant tot el mes de juliol, fins i tot perillant l'abast de mercancies i productes del camp a la ciutat, a més de crear un ambient hostil per al desenvolupament festiu de la Fira.
Tot el conflicte es va desencadenar per la pujada d'un arbitri municipal en la venda dels productes als mercats, que els llauradors no van acceptar i que afectava, de retruc, a les llauradores que venien els productes a les parades dels mercats.
Per fer-nos una idea sobre el conflicte i les queixes dels llauradors, el diari valencià "El Constitucional", en l'edició del 7 de juliol, coincidint amb els preparatius de la Fira, recull la següent informació del diari "Las Provincias": "Se asegura que la principal queja de estos no nace del aumento de la tarifa de los puestos, sino del modo de aplicarla: pues el aumento de 6 á 10 céntimos por un puesto de verduras, seria soportable, si no se exigiera á la labradora que lleva á vender una poca de verdura y otra poca de fruta, un par de docenas de huevos, que pagase tres cuotas, es decir, una cuota por cada artículo que vende. Si es así, lo censuramos, porque el arbitrio debe recaer sobre el espacio ocupado y el sitio del mercado en que sitúa el puesto, dejando a las pobre labradoras que vendan en él lo que les produce su modesta industria".
La vaga dels llauradors va tindre gran ressó per tot arreu, reflectida en els diaris de moltes ciutats, no només a Madrid, amb notícies i valoracions sobre aquest conflicte. Com a mostra, el diari alacantí "El Graduador", en la seua edició del 7 de juliol, fa una extensa crònica en primera pàgina, a partir del diari "El Mercantil Valenciano": "Se han declarado en huelga los espendedores de verduras del Mercado de Valencia. Segun nuestro apreciable colega El Mercantil Valenciano, anteayer tampoco concurrieron las floristas y pescadoras".
L'abastiment de llet també va quedar afectat, segons la crònica: "Tampoco ayer entraron las vacas. Algunas lecheras, en el buen deseo de servir á sus parroquianos, intentaron penetrar llevando cantaritas de leche. Una de ellas fué perseguida por tres labradores hasta la misma ciudad, y tuvo que refugiarse en casa de un reputado médico, toda azorada y temerosa".
Fins i tot els fematers estaven afectats: "Los fematers hace dos dias que no se presentan á recoger el estiércol é inmundicias, no sabemos si por temor ó por otra causa".
D'això també es fa ressó el diari menorquí "El Liberal", en l'edició de l'11 de juliol, on podem seguir els primer dies de la vaga, extret també del diari "El Mercantil Valenciano".
A les acaballes del mes de juliol, encara es podien trobar notícies sobre la vaga dels llauradors junt a les cròniques sobre la Fira. Això, es pot comprovar en el referenciat diari alacantí "El Constitucional", en l'edició del 30 de juliol, on la vaga es presenta com una contrarietat a allò que suposa la Fira i els seus actes: "Constituye un rasgo desagradable y desarmónico en este conjunto que bosquejamos, la continuación de la huelga..."
Però tot té un final i això és el que va passar, tant a la Fira de València como a la vaga dels llauradors. Es pot concloure que va ser un final satisfactori, encara que l'agitació social i política d'aquells temps sempre estava en l'aire.
Fonts documentals:
Biblioteca Virtual de Prensa Histórica
