La mobilitat de la Pasqua, en funció de la primera lluna plena de primavera de l'any en curs, també afecta la data de la festivitat del Corpus, la "Festa Grossa" de la ciutat de València, que es mou entre el mes de maig i el mes de juny, encara celebrada en dijous.
Però, com molt bé s'indica en "Tabal i donsayna", sempre vindrà, després del diumenge de la Trinitat: "Y pasa el dumenche de la Santísima Trinitat, festa de l'Hort del Tiraor, y de manos á boca ya tenim en casa la festivitat del Corpus".
I d'aquesta festa solemne podem rescatar uns comentaris de plena actualitat i controvèrsia: "Esta solemne festivitat, qu'en Valensia, com en nigun atra siutat se selebra, fora d'algun sant que sol caurer d'una Roca, qu'en tota sa peculiar achilitat y destrea conduixen els moliners; ó de que, per desgrasia, se desboquen les mules d'una d'elles al puchar la puchaeta del Palau, ahon á proposit de lo difísil qu'es presenta el ferla, tots el añs acostumen els moliners achuarse algunes onses, produint tal vegá una lamentable catástrofe, y alguns mamarrachos que dellustren y afeen, per sert, la magnífica Prosesó del Corpus, y que per tan convindria suprimirlos, res fan els valensians, á nostre pareixer, que mereisca sensura; ans al contrari, tot mereix elochis".
De la festa, la vespra, expressió molt bé portada per a la solemnitat del Corpus, amb la Degolla, preludi i pòrtic de la gran celebració: "Teu plante, teu plante, teu recontraplante; chitat en terra, que vé la Degolla. Caballers, á la matinaeta del dimecres, vespra del Corpus, ya la chent divertida deixa la márfega, y en los ulls tots apegats y mig afosques encara, ya la tenen per les partides del Cárme y per lo carrer de Serrans, en direcsió a l'antiga casa de les Roques, á vorerles traurer en acompañament de tabalet y donsayna".
LA DEGOLLA
"Ya vé la Degolla
Y el Corpus asoma,
Les Ròques,
La Moma,
Dansetes i broma,
Li fan dir á un hòme,
Per més que s'aguante:
Teu plante,
Teu plante,
Teu re·contra-plante."
... ... ... ...
Per la nit de la vespra, haurà concert i es sentiran, per part del públic assistent, les melodies escollides, que donaran un ambient festiu i ple de gatzara, per culminar amb la representació dels Misteris.
ELS MISTERIS
"Es l'asprá de la vespra del Còrpus,
De la Sèu en la plasa arreglaes,
Les set Ròques ya están preparàes
Pa mampreder la volta que fan;
Y á la sombra que dona la véla
Per la nit, cuan damunt d'una Ròca
Pera el públic la música tòca
Uns sentats i atres drets la ohuirán.
... ... ... ...
Relasió d'els Mistéris els segos
Van venen als de dins y als de fòra,
Y arrimat l'horchatero á una vòra,
Chúa á l'ansa en los chics si no ven.
... ... ... ...
Cap allí vá atra nòva comparsa
Y el tabal y donsayna ya es senten:
¿Pera qué rogle fan? - Representen
A camp ras un Mistéri molt vell."
... ... ... ...
Y á la sombra que dona la véla
Per la nit, cuan damunt d'una Ròca
Pera el públic la música tòca
Uns sentats i atres drets la ohuirán.
... ... ... ...
Relasió d'els Mistéris els segos
Van venen als de dins y als de fòra,
Y arrimat l'horchatero á una vòra,
Chúa á l'ansa en los chics si no ven.
... ... ... ...
Cap allí vá atra nòva comparsa
Y el tabal y donsayna ya es senten:
¿Pera qué rogle fan? - Representen
A camp ras un Mistéri molt vell."
... ... ... ...
A l'endemà, la Festa Grossa en tot el seu esplendor, des del matí fins el capvespre, amb el remolí de la gent vinguda de tot arreu per gaudir de tots els actes i celebracions, que culminaran amb la processó general.
LA PROSESÓ DEL CORPUS
"Tot gòig y content respira,
Y en reedor del Micalet
La chent que s'achunta admira;
Qu'en vindre el Còrpus, delira
La tèrra del tabalet.
Corre á la siutat llauchera
Tota la provinsia loca,
Fent de cada carretera
Un riu de chent forastera
Qu'en Valensia desemboca.
Y en el tumulto de chent
Que atròna el aire impasient
De espentes, faches, clamors,
Cares, traches i colors,
Hiá una mescla sorprendent."
... ... ... ...
Acabada la festa del Corpus, com encara no hi ha prou, anirem enllaçant les processons parroquials de la Vuitava, a més de les solemnes celebracions eucarístiques al Col.legi del Patriarca, fent molt oportuna aquesta expressió: "Es tan llarga la Huitava, que pareix que may s'acaba"...
LA HUITAVA
"Tranquila ya la siutat
Y llunt la gent forastera
Que omplía els hostals y fondes
Vida donantli á Valensia,
Comtinúa la huitava,
Gòig de la chent pinturera,
Molt espesialment d'els fleuris,
Plant que sempre vecheta...
Al calor de prosesons,
Retretes, festes d'iglesia..."
... ... ... ...
I sense quasi respir, s'asoma l'estiu, amb la nit de Sant Joan com a celebració primera, esperant que quan la calor aprete al mes de juliol, tot el món s'escape al Cabanyal i al Grau per disfrutar de la brisa marina i dels banys a la mar, amb les tartanes i els tranvies com a mitjà de transport, demanant l'aigua fresqueta; però sense oblidar de gaudir de la festa del Carme, dels bous i de la Fira a l'Albereda.