Al mes de juliol, la canícula ja es queda a la ciutat de València durant tot l'estiu, com podem llegir en "Tabal y donsayna": "La calor en estos dies escomensa á fernos suar el quilo, y com apenes se troba ahon pendrer se puga un ratet la fresca, com no siga per la nit en la Glorieta, presís es de tot punt encaixonarse en lo ferro-carril, en lo tram-vía ó en una tartana, y agarrar el pendengue cap á les barraquetes ó a la Florida, si hen permitix l'estat finanser de la Bolchaca".
De les festes del mes de juliol, hi ha una molt entranyable i alegre, com és la festa del Carme, al barri que li dona nom el convent carmelità, on la nit de la vespra de la festa es monta un mercadet de flors i de fruites, però on també es pot tastar una panolla, torró i orxata.
De les festes del mes de juliol, hi ha una molt entranyable i alegre, com és la festa del Carme, al barri que li dona nom el convent carmelità, on la nit de la vespra de la festa es monta un mercadet de flors i de fruites, però on també es pot tastar una panolla, torró i orxata.
LA FESTA DEL CARME
"¡Mireu, mireu, tots los córs
Rebòsen santa alegria!
Van al Cárme, ahon este dia
Tot plé está de fruts y flòrs.
Presurós el pòble en masa
Penetra alegre y content,
En la gran nau del convent
Que nòm li dona a la plasa.
La nit s'encontra serena,
La lluna, com de costum,
Desde el sél derrama llum
Pa donar brill á la esena.
Les campanes criden fòrt,
Y el pòble diu sinse empaig
Al crit que li donen: "vaig,
Que aquella plasa es hui un hòrt".
No obstant, la festa amb més lluentor i més afamada en aquells anys, era la Fira de València, plena de visitants de tot arreu, molt animada l'Albereda amb els seus pavillons engalanats i tota enllumenada per les nits.
LA FIRA DE L'ALAMERA
"Com náyade gentil que de les ones
Ix nueta chorrantli pèrles d'aigua,
En lo més de Chuliol la fira aplega
En sos bòus y en sos bañs, castells i traca.
Vé de Madrit la chent á divertirse,
Per lo carril arriba micha España,
Y Valensia pareix cosmopolita
Com Lóndres, ó Paris ó com Rusafa.
Venen de la Ribera y vé mig hòrta,
Baixen els de Tortosa y de la Plana;
Arriba en faldes curtes la manchega,
Lluix el andalús la ròcha faixa.
Y al cap el mocador de seda fina
Aplega la grasiosa catalana;
Y vé la nit, y vé en la nit la festa,
y á la fira s'en ván ahon res fa falta".
Els bous ja era una qüestió de debat i polèmica, amb posicionaments molt enfrontats: aquells que defensaven, enardits, la festa dels bous i altres que s'oposaven totalment.
ELS BOUS EN VALENSIA
"Que n'om vinguen els gabachos
Y els que gabachos no son,
Dientme si así en España
Son tabelles ó son còls.
A qui huí ixquera en patrañes
Y en arguments de doctor
Parlantme en tota la boca
Contra la festa dels bòus,
Per manco de dos dinés
Li pegaba un calvisó
Que no tindria més ganes
Així i tot, entre festa i festa, polèmica i debat, fugint de la calor, sempre ens quedarà el paradís del Grau o el del Cabanyal:
¡AL CABAÑAL!
"-¡Arre!!! ¡Al Grau!¡al Cabañal"
¿Quí d'anar no tindrá gana?
Allí es fuig de la siutat
Y sa loca algarabía;
Allí hiá més alegría,
Allí hiá més llibertat;
Allí es disfruta la brisa
De la mar que vida dona,
Y pòrta tota persona
El recreo per divisa".
L'estiu va avançant i, de sobte, quasi no t'adones, el mes d'agost s'albira i es fa present, clar està que amb més festes i més esbarjo.