Continuant amb la crònica del diari "El Heraldo", sobre les festes de Nadal de 1849 a València, apareixen també els artesans i repartidors de diaris: "Los artesanos y los repartidores de periódicos pululan por todos los angulos de la poblacion repartiendo poesías en las cuales han apurado su ingenio los colosales poetas de esta capital".
I, curiosament, també es fa menció de la paga extra de Nadal: "Las clases pasivas, ó que padecen, han visto por un momento mejorada su situacion toda vez que el gobierno, respetando el hambre pública, les ha permitido disfrutar de una paga".
Finalment, la crònica posa en relleu el caràcter festiu de la ciutat de València, fent un recorregut per la roda de l'any: "Valencia es interminable en su alegría: a les festetas de carrer han sucedido las de pascua; tras las de pascua vendran los bailes; tras los bailes los milagros de San Vicente; y tras de éstos los gigantes y la dególla".
Una roda de l'any i de la vida, comparada amb un personatge de comèdia: "Así caminando de sorpresa en sorpresa, como el gastrónomo de Vista-alegre, vuelan los días, corren los años, y la vida en los margenes del Turia se convierte en un alegre eterno jaleo".
L'obra de teatre de referència és la comèdia en un acte: "El gastrónomo sin dinero, o un día en Vista Alegre", adaptació de Ventura de la Vega. Una comèdia molt coneguda i representada en aquells temps, com es pot comprovar en un cartell de 1849, editat a València.
Finalment, la crònica posa en relleu el caràcter festiu de la ciutat de València, fent un recorregut per la roda de l'any: "Valencia es interminable en su alegría: a les festetas de carrer han sucedido las de pascua; tras las de pascua vendran los bailes; tras los bailes los milagros de San Vicente; y tras de éstos los gigantes y la dególla".
Una roda de l'any i de la vida, comparada amb un personatge de comèdia: "Así caminando de sorpresa en sorpresa, como el gastrónomo de Vista-alegre, vuelan los días, corren los años, y la vida en los margenes del Turia se convierte en un alegre eterno jaleo".
L'obra de teatre de referència és la comèdia en un acte: "El gastrónomo sin dinero, o un día en Vista Alegre", adaptació de Ventura de la Vega. Una comèdia molt coneguda i representada en aquells temps, com es pot comprovar en un cartell de 1849, editat a València.
 |
| Cartell teatral (1849) |
Després del Nadal, la roda de l'any festiu a València, retornarà a les festes dels "porrats", molt populars a diverses barriades de la ciutat, festes de carrer en honor dels seus sants patrons, com Sant Antoni del porquet a la barriada de Sagunt o sant Valeri i sant Blai al barri de Russafa. A més, la festa del patró de la ciutat, Sant Vicent màrtir o de la Roda.