Després de la Festa Grossa, arriba el xafogós mes de juliol, on la festa del Carme i la Fira de Juliol, respectivament, es configuren en els referents més cridaners del calendari festiu de la ciutat de València, si seguim la roda de l'any de "Lo romancer valencià", on la gent es congrega per gaudir tot el que pot i més, ja siga de dia, ja siga de nit.
 |
| NS del Carme (Estampa s. XIX) |
Si llegim al versador, situats de plé en la festa del Carme, més enllà del fervor i la pietat, allò que també convoca al poble és el mercat de flors i fruites que durant la celebració festiva s'instal·la a la plaça del Carme, cor del barri que li dóna nom.
- ¡Mireu, mireu, tots los cors
Reboçen santa alegría!
Van al Carme, ahon este día
Tot ple está de fruits y flors.
Presurós lo poble en masa
Penetra alegre y content
En la gran nau del convent
Que nom li dona á la plaça.
La nit s'encontra serena;
La lluna com de costum,
Desd'el cel derrama llum
Pa donar brill á la escena.
Segons podem extreure del romanç, la plaça de Carme queda plena de parades de flors i fruits, que per al versador és com un hort. Els carrers es converteixen en uns rius de gent que van confluint cap a l'àgora festiva i hortolana, reclamats pels tocs cridaners de les campanes i on els balcons llueixen amb fanals i domassos, com ambientació de la festa.
Les campanes criden fort
Y el poble diu sinse empaig
Al crit que li donen. "Vaig.
Que aquella plaça es hui un hort.
Los carrers son rius de gent
Que fen en la plaça punt,
En mar se transformen al punt
Aquella massa vivient.
Els balcons plens de farols
Y cortinages de ras
Y puestos mil ahon podrás
Gastar rumbo y caragols.
I el romanç continuarà mostrant la plaça del Carme com si d'un bodegó es tractara, amb tot un seguici de fruites més dolçes que la mel, totes molt temptadores, encara que tampoc faltaran les parades típiques de panolles i torrons. I per refrescar-se, la gent no deixarà de glopejar l'orxata i l'aigua de civada. Ho deixem per més endavant, tot siga amb la mel a la boca.
Fonts documentals: