L'any 1838 va tindre lloc a la ciutat de València la celebració del VI centenari de la seua conquesta per part del rei Jaume I, en un context de conflicte bèl·lic per la I guera carlista que la va condicionar en certa mesura. En el transcurs de cada segle és la primera de les festes centenàries o seculars en celebrar-se al cap i casal.
 |
| VI Centenari de la Conquesta de València (1838) |
Tal com estava previst, els actes festius, de caràcter civil i religiós, es van programar per als dies 8 al 11 d'octubre, però a causa de diversos episodis de plujes, amb la suspensió d'alguns dels actes, com una solemne processó organitzada per al dia gran del 9 d'octubre, es va perllongar la celebració centenària fins al 15 d'octubre, segons podem llegir en les notícies publicades en la premsa.
Precisament, a través del "Diario Mercantil de Valencia" podem rescatar, quasi dia per dia, la crònica d'aquella celebració commemorativa i festiva, siga amb l'anunci dels actes festius a celebrar, com la seua realització en el dia previst o l'aplaçament a un altre dia per motiu de les plujes.
El ban o anunci de les festes centenàries es va publicar en l'edició del 25 de setembre, pàgina 3, on s'assenyalen els actes principals que tindrien lloc durant els dies previstos i algunes prohibicions, amb la següent introducció per part del diari: "FIESTAS SECULARES. Siglo sexto de la conquista de Valencia. Insertamos à continuación el bando de costumbre que se ha publicado hoy con el aparato y formalidad correspondiente, anunciando las fiestas; que con ocasión de tan fausto aniversario han de tener lugar en los dias 8, 9, 10 y 11 del próximo octubre. Como es asunto que por su naturaleza debe escitar la curiosidad de nuestros lectores de dentro y fuera, nos haremos un deber en satisfacerles del modo posible, y con los materiales que esten à nuestra disposición".
En l'edició del 8 d'octubre, apareix en l'última pàgina un text, tot enmarcat i orlat, encapçalat per una il·lustració al·legòrica sobre la memòria de la conquesta, com si fora una proclamació de la celebració centenària, en primer lloc amb una mirada esperançadora cap a les generacions futures, per a tornar a la trista realitat del moment que s'estava patint i culminar amb una mirada retrospectiva sobre el passat històric d'un poble que haurà de sostindre's des d'un ideal d'unió front a tot allò que procura la divisió entre pobles i nacions. El text de la proclamació va ser també imprés en fulls i es va distribuir per places i carrers.
En la mateixa edició, en la pàgina anterior, es pot llegir l'anunci o ban del cap polític de la ciutat de València, Miguel Dorda, convidant a la solemne celebració del Centenari i amb el desig que suposara un testimoni de reconciliació i d'unió, en consonància amb la proclamació de l'ultima pàgina.
A més a més, també s'anuncien els actes del dia: pel matí, la desfilada o marxa triomfal que portarà l'espasa del rei Jaume I, com a símbol referencial, sobre un magnífic carro; per la vesprada, el trasllat de les Roques cap a la plaça de la Constitució i, també, la cercavila d'algunes dansetes del Corpus; per la nit, una castell de focs artificals a la plaça de l'Aduana vella, costejat per l'ajuntament.
En l'edició del 9 d'octubre, pàgina 2, es fa ressenya dels actes del dia anterior, donant major cobertura a la desfilada del matí, on es descriu el carro triomfal amb l'espasa del rei conqueridor: "Dos batidores á caballo y el capellán, vulgo de las Rocas, abrían la marcha. Seguían las danzas de muchachos, precediendo inmediatamente á los maceros del Escmo. ayuntamiento constitucional, cuyos individuos vestidos de etiqueta acompañaban la triunfal carroza tirada de seis caballos ricamente enjaezados, con su volante, cochero y palafreneros. Sobre el carro iba un joven representando la ciudad de Valencia, y á sus pies dos niñas hermosamente ataviadas, descollando sobre todo la espada del Rey conquistador punta hacia arriba y descansando el puño envuelto en cintas amarillas sobre uno de los rebancos del pedestal que formaba el cuerpo de la carroza, y sobre el cual se levantaban dos estatuas de oro".
També s'anuncien els actes del dia, pel matí una funció religiosa d'acció de gràcies, per la vesprada, la solemne processó amb la participació dels gremis amb al·legories i carros triomfals on queda assenyalat l'itinerari i ja per la nit música a la plaça del Mercat.
En l'edició del 10 d'octubre, en l'última pàgina es publica un text sobre l'aniversari de la reina Isabel II, la qual complia 8 anys, enmarcat i orlat com el corresponent al 8 d'octubre i, també, de capçalera la mateixa il·lustració al·legòrica, on es es posa en relleu la situació del conflicte bèl·ic que es patia i amb un discurs contra les hosts carlistes.
En la pàgina anterior, s'anuncien, de manera breu, els actes del dia: "Por la tarde el gremio de mareantes de la villa del Grao figurará en varios puntos de la carrera designada, un combate de moros y cristianos; por la noche ha dispuesto el ayuntamiento se represente el grandioso drama nuevo, compuesto por un compatriota, cuyo título es: La conquista de Valencia; y en el Mercado castillo de fuegos artificiales, costeado por el colegio de cereros y confiteros".
En l'edició de l'11 d'octubre, pàgina 3, apareix una breu ressenya dels actes del 8 i 9 d'octubre, ja que la pluja va fer acte de presència: "Poco ó nada diremos de ellas, pues las continuas lluvias han suspendido la procesion. Anteanoche se disparó un vistoso castillo de fuegos artificiales. Ayer por la mañana se celebró la función religiosa en la Metropolitana, y el orador D. Bernardo Falcó desempeñó con lucimiento su importante misión en un elevante (sic) discurso".
Segons la ressenya, precedint la processó, només van eixir les Roques i el seguici processional es va haver de suspendre: "Por la tarde se reunieron en la Catedral la mayor parte de los gremios, parroquias y comitivas que debían formar la procesión; y en efecto salieron las rocas á recorrer la vuelta; pero se echó á llover y se aguó la fiesta, siendo preciso disolverse la procesión y difiriéndola para otro dia. Esta noche ha estado lloviendo furiosametnte y hoy continúa el temporal sin visos de serenarse".
Dels actes corresponents al dia 11 d'octubre també apareix un breu anunci: "Por la tarde gran baile de Torrente en el Mercado dispuesto por el colegio del arte mayor de la seda, desde cuya casa se dirigirán las comparsas que han de componerle por parte de la carrera hasta la indicada plaza; y por la noche castillo artificial en el mismo punto del Mercado por el gremio de roperos; en las cuatro noches referidas iluminación general".
En l'edició del 12 d'octubre no apareix cap ressenya i en l'edició del 13 d'octubre, pàgina 3, es posa de manifest la incidència de les plujes en els actes festius dels dies anteriors i, també, sobre l'ornamentació de carrers, salvant-se la representació de la funció teatral, no obstant va tindre un contratemps en la part musical: "La forzosa suspension de las fiestas á causa de las lluvias les ha quitado el brillo y aparato principal. Los terribles y continuos golpes de agua han deteriorado y maltratado varios de los altares de la carrera, de suerte que algunos han tenido que deshacerse. La única parte del programa que pudo cumplirse fue la función de teatro, repelida ayer y hoy con inmenso concurso, en especial de forasteros. El primer dia de la representación debió cantarse por la compañia de ópera y coristas de ambos sexos, un himno análogo á la celebridad, cuya música compuso un jóven de 14 años, natural de esta ciudad, D. Eduardo Gimenez. Cierto descuido ó imprevisión hizo que no se hallasen tan puntuales los que debían cantar las coplas, alterando su orden, de donde resultó desgraciarse el éxito de la composicion que según dicen inteligentes es obra de mérito; tanto mas recomendable cuanto que lo es de un'niño, cuyo precoz talento para la música se revela en dicho himno. Estimulámosle pues no se desanime por un contratiempo que no estuvo en su mano evitar ni preveer, y sírvanle de consuelo los justos aplausos que logró la copla cantada por la señora Magdalena Martinez, en los cuales tuvo también su parte el joven autor. Esperamos que en breve dará otra muestra de su temprano númen, y le presagiamos aceptación y suceso".
En l'edició del 14 d'octubre, pàgines 3 i 4, apareix una extensa crònica sobre la pujada d'un globus aeròstatic, el dia anterior, per part d'un tal Llopis, d'Alcoi, amb algunes incidències en el seu vol. Sobre els actes del dia s'anuncien d'una manera molt peculiar, amb certa sorna, supeditat a l'oratge: "Si le place al tiempo tendremos hoy procesión; y si no le place no la habrá. Si no llueve tendremos castillo de fuegos artificiales en el Mercado, á las diez de la noche, costeado por el gremio de Roperos; si llueve no lo habrá. Las fiestas de este centenar son, según pinta, hipotéticas; para que se verifique que hasta las pobres participan del espíritu anómalo que domina al siglo, que solo en esto deja de ser matemático y exacto".
També estava prevista la pujada del globus aerostàtic i una funció teatral: "En cuanto á globos, bastante hay con el de hoy; y se hace gracia al público del tercero, es decir, que no se verificará la ascension del que estaba anunciado para las diez de esta mañana, para evitar un dolor de tripas al tio Caram y tres horas de planton á 30,000 hombres honrados. En cambio hay teatro por la mañana. ¡Viva el progreso!"
En la mateixa edició, com a curiositat, s'anuncien dues exposicions: una, de caràcter benèfic sobre un cosmorama amb diverses vistes de diferents països i l'altra, sobre una gran varietat de figures de cera, entre d'altres, personatges i grups rellevants de l'època.
En l'edició del 15 d'octubre no trobem cap informació sobre els actes festius del centenari, llevat d'un anunci, última pàgina, en la secció "Avisos particulares" sobre le venda en un establiment de medalles commemoratives iguals a les que s'havien acunyat amb motiu de la festa centenària: per part de l'ajuntament: "MEDALLAS DE PLATA.— En la platería de la calle de Zaragoza número 13 nuevo se hallan de venta medallas iguales á las acuñadas por disposición de este Escmo. ayuntamiento en celebridad del sexto siglo de la conquista de Valencia".
 |
| Medalla commemorativa (1838) |
En l'edició del 16 d'octubre, pàgina 3, es fa ressenya dels actes que van tindre lloc el diumenge 14 d'octubre, entre altres, l'aplaçada processó que va ser lluïda malgrat d'un tall que es va produir: "Por la tarde salió la procesión. De ella diremos que constó de dos partes, ó quedó dividida en dos por medio del gremio de sastres. No sabemos á que atribuir aquel rompimiento, y nos ocurrió si alguna alma caritativa, ó algún emisario del emperador Nicolás de esos que se entretienen en sembrar la discordia entre los españoles, se propuso también hacer reñir media procesión con la otra media. Fuera de este incidente, la procesión fue lucida, con algunos rasgos de originalidad, y un concurso inmenso, á pesar de haber quedado la ciudad bastante desalojada de forasteros".
L'edició del 17 d'octubre ve a tancar la crònica informativa sobre la celebració centenària, amb una ressenya, pàgina 3, sobre els últims actes festius que es van dur a terme en la jornada del 15 d'octubre, com el Ball de Torrent, del qual es va editar un cartell molt detallat que conté la composició del mateix i la prèvia cercavila amb l'itinerari previst per carrers i places.
 |
| Ball de Torrent (1838) |
Durant l'acte del Ball de Torrent es van distribuir decimetes al·lusives al propi acte o funció per part del Col·legi de l'Art Major de la Seda. Anteriorment, s'havien editat altres decimetes, per la mateixa corporació, per a ser llançades l'11 d'octubre, on es posa en relleu la contribució festiva del gremi de velluters.
La celebració centenària va finalitzar amb dos castells de focs artificals disparats en dos punts de la ciutat: "Habia para coronar la función del centenar dispuestos dos castillos de fuegos artificiales, uno en el Mercado, frente al principal, costeado por la oficialidad de esta Milicia nacional, y otro en la plaza de la Aduana vieja, á cargo del colegio de cereros y confiteros, sin contar una cuerda de cohetes dispuesta en este mismo local por el gremio de los maestros de coches A las nueve se disparó esta, seguida del castillo de los cereros, despues de lo cual se trasladó el inmenso gentío á presenciar el disparo del último castillo. Ambos fueron lucidos, como también la cuerda, y la traca respetivamente, sin que el mas pequeño accidente desagradable haya perturbado el curso de los regocijos".
Bivaldi