diumenge, 19 de febrer del 2023

Diccionaris Valencià-Castellà del segle XIX: Els Porrats

Si seguim el cicle anual festiu de la ciutat de València, els primers costums i celebracions festives que anem a trobar en els Diccionaris Valencià-Castellà, tant el de Constantí Llombart, com el de Joaquím Martí Gadea, són el famosos Porrats, que des del 17 de gener, amb la festa a Sant Antoni Abat a la barriada de Sagunt, fins al 19 de febrer, amb les festes del encara poble de Campanar, passant per la festa patronal a Sant Vicent de la Roda o la dedicada a Sant Valeri a Russafa, van fent el seu recorregut per diverses poblacions i barris durant el mesos de gener i febrer.

Porrat: Especie de pequeña feria de cosas comestibles, como garbanzos tostados, avellanas, orejones, ciruelas secas, turrón, etc., que se hace con motivo de la fiesta de algún santo y suele durar toda la octava. [Constantí Llombart] // [Martí Gadea]

Campanar: Pueblo de la provincia de Valencia, situado á dos kilómetros de la capital. Pertence a la diócesis de Valencia y al juzgado de la misma. Tiene dos escuelas públicas y una parroquia, donde se venera la imagen de la Virgen bajo la advocación de Ntra. Sra. de Campanar, á la cual todos los años, se celebra una de las populares romerías llamadas porrats por los valencianos. [Constantí Llombart] // [Martí Gadea]

San Vicent // Sant Vicent de la Roqueta: Pequeña capilla dedicada desde antiguo en Valencia, al extremo de la calle de San Vicente, extramuros, al santo diácono y martir de este nombre, cuya imagen se venera sobre un lecho de flores del en que le mandó acostarse el presidente Daciano. [Constantí Llombart] // [Martí Gadea]