Durant l'any 2023, el recorregut sobre el món festiu i els costums populars de la ciutat de València ho farem a través de dos diccionaris "valencià-castellà" del segle XIX, de caràcter enciclopèdic, on podrem descobrir entrades al voltant de festes com les Falles, el Corpus i les festes de carrer, a més de rituals i costums, entre altres la Mona de Pasqua, el passacarrer o la mocadorà, introduïdes per primera vegada en un diccionari.
En primer lloc, fem referència del "Diccionario Valenciano-Castellano" de l'il·lustre patrici valencià Constantí Llombart, editat a València en 1887, per la llibreria de Pascual Aguilar, ubicada en el carrer Cavallers, 1. L'edició, en dos volums, va dedicada a la "Sociedad Económica de Amigos del País" de València.
I en segon lloc, de la magna obra "Novísimo Diccionario General Valenciano-Castellano", l'autoria del qual es deu a Joaquim Martí i Gadea, editat a València en 1891, en l'impremta de José Canales Romá, ubicada en el carrer Quart, 25. En aquest cas, l'edició en un volum i dedicada a les Diputacions de València, Alacant i Castelló, respectivament.
Els dos diccionaris no deixen de nodrir-se del que va editar Josep Escrig en 1851, sota el títol "Diccionario valenciano-castellano", del qual es va fer una segona edició en 1871. Es consideren, efectivament, com edicions corregides i augmentades.
En el cas de Constantí Llombart, es presenta com la tercera edició, "corregida y aumentada con un considerable caudal de voces, frases, locuciones, modismos, adagios y refranes, de que las anteriores carecían, y precedida además de un nuevo prólogo, la biografía de su autor...". El mateix Llombart afegeix com a preludi un estudi d'ortografia valenciana sota el titol "Ensayo de ortografía lemosino-valenciana".
En la introducció del Diccionari Normatiu de l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL), en relació als dos diccionaris, s'assenyala el següent : "Ja al segle XIX, Lluís Lamarca redactà un Ensayo de un diccionario valenciano-castellano, publicat en 1839, en què mostrava una especial atenció a l’exactitud de les equivalències. Josep Escrig, en 1851, publicà un Diccionario valenciano-castellano, que Constantí Llombart va ampliar notablement en la tercera edició, feta l'any 1887, i al qual incorporà un «Ensayo de ortografía lemosino-valenciana». La utilització per Llombart del terme llemosí, independentment de la seua inadequació filològica, volia ser una clara manifestació de la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de l'antiga Corona d'Aragó, amb un evident afany per augmentar el valor social del valencià. A partir del material aplegat en el diccionari d'Escrig-Llombart, però ampliant-lo considerablement amb refranys, modismes i frases fetes, Joaquim Martí Gadea començà a editar en fascicles, l'any 1891, el Novíssimo diccionario general valenciano-castellano..."
Encara que el mateix Llombart presentara el seu diccionari com la tercera edició del diccionari d'Escrig, l'investigador i filòleg Jordi Colomina en una article sobre la figura de Martí i Gadea, publicat sota el títol "Joaquim Martí i Gadea com a lexicògraf i com a dialectòleg" en la revista internacional de filologia Caplletra (núm. 11, 1991), considera en una nota aclaratòria que, en realitat, el Diccionari de Llombart suposa la segona edició del diccionari de Josep Escrig i la tercera edició seria la corresponent a Martí i Gadea: "Ja es veu clarament que si el diccionari de Llombart és la segona edició del d'Escrig (no pas la tercera, car la de 1871 fou una reedició de la de 1851) el de Martí Gadea n'és la tercera".
En el mateix article, sobre el diccionari de Llombart respecte del precedent d'Escrig, explica el següent: "Va ampliar considerablement l'Escrig amb materials de vegades de tipus enciclopèdic -dades que arreplegava en les obres erudites de Carboneres, el Marqués de Cruïlles, i altres-, amb els repertoris de pardals i peixos d'Orellana, i a més va tenir accés -i sembla que els va aprofitar a fons- a materials inèdits, com ara el valuós vocabulari -de més de 10.000 mots- de Josep Font i Piris, nat a Cullera".
Tot això, ho podrem comprovar, al llarg de l'any, en algunes de les entrades sobre festes i costums, com la de Falles.