En relació amb les entrades del món festiu valencià dels mesos d'agost i setembre, rescatem per al mes de novembre la locució nominal "festa de carrer", extreta també dels Diccionaris Valencià-Castellà, tant de Constantí Llombart, com de Joaquín Martí Gadea.
Els tipus populars, els actes i rituals festius, la música festiva, així com l'ornamentació i guarniment de places i carrers es converteixen en els elements distintius que formen part de les nostres festes de carrer.
La locució "festa de carrer" forma part de l'entrada "festa", tal com es pot veure en els dos diccionaris, així també es poden detectar algunes variants o matisos en el contingut de cada text, posant més en relleu el caràcter religiós de les festes de carrer l'explicació de Martí Gadea, tal vegada per la seua condició de mossén.
Al final de cada text, es diu que les festes de carrer s'han esborrat del catàlec de les festes populars valencianes o han desaparegut, no obstant això encara perduren a la ciutat de València nombroses festes de carrer i de barri distribuïdes al llarg de l'any, com Sant Antoni Abat a la barriada de Sagunt (17 de gener), la Verge de Campanar (19 de febrer), la Mare de Déu dels Desemparats a les barriades de Quart i a l'Olivereta (pentecosta), el Crist de la Fe al carrer Sagunt (pentecosta), els Xiquets del carrer Sant Vicent (primer dilluns de juny), Sant Bult al barri de la Xerea (primer diumenge de juny), el Beat Gaspar Bono -el "beatet- del carrer Cañete (segon diumenge de juliol), la Verge del Carme al barri del Carme (16 de juliol), el Crist del Salvador al barri de la Seu (9 de novembre) i Santa Llúcia al barri de Velluters (13 de desembre).
Festa de carrer: Cada una de las fiestas que los vecinos de ciertas calles de Valencia celebraban en honor de sus santos patronos, para lo cual adornaban las entradas y salidas de las dichas calles con arcos colgados de telas de vistosos colores, así como un retablo donde estaba expuesta la imagen del santo. Se adornaban los balcones con colgaduras de damasco (cobertors de domás), farolillos de papel y gallardetes (boletes y gallardets), se ostentaban arañas de cristal, se disparaban tracas y otros fuegos de artificio, y corríanse toros. Hoy la cultura las ha borrado del catálogo de las fiestas populares dé los valencianos. [C. Llombart] // Cada una de las fiestas que los
vecinos de ciertas calles de Valencia y de algunas poblaciones de nuestro reino, celebraban en
honor de sus santos patronos; solían adornar las entradas y salidas de dichas calles con arcos
de vistosas telas, y los balcones
con colgaduras de damasco (cobertors de domás), farolillos de.
papel y gallardetes (boletes y gallardets), colocando también un
retablo con la imagen del santo y
arañas de cristal en derredor, un
tablado para la música, y por fin
se disparaban tracas y otros fuegos de artificio, y corríanse toros; hoy estos festejos populares
han desaparecido, quedando reducidos a la función religiosa
que tiene lugar en los respectivos
templos. [J. Martí Gadea]
Fonts documentals: